La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, va anunciar que es construirà una residència de padrins a Encamp per a cobrir la llarga llista d’espera per obtenir una plaça en una residència. Concretament, un total de 50 persones formen part d’aquesta llista, tot i que 32 persones resideixen en un centre privat, i han demanat una plaça concertada. Per aquest motiu, la xifra real de persones que no tenen una residència són 18. Així ho va explicar Marín davant la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat, on compareixia per explicar els resultats de l’auditoria d’eficàcia i d’eficiència del Sistema de serveis socials i sociosanitaris d’Andorra des de l’any 2018 al 2021, i agafant el 2017 per fer una comparació.

Entrant en detall, la ministra va explicar que «es va signar un conveni amb un privat durant el mandat passat», on estipulava que aquesta residència donarà cobertura a 130 places i que segons l’acord que va signar el mes passat el Govern, «un 40-50% serien places concertades». Marín també va detallar que l’edifici serà construït el 2024 al centre de la parròquia d’Encamp, concretament on antigament estava situat el Prat Gran.

D’altra banda, un dels altres projectes que podria fer disminuir la llista d’espera, és el centre de dia a la parròquia d’Escaldes-Engordany que s’inaugurarà properament. Marín detallava que les nou persones que actualment esperen entrar en un centre de dia quedaran cobertes i que a més hi ha la possibilitat que algunes de les 18 persones que estan en espera de residència puguin també accedir al servei del centre. Malgrat que amb aquests recursos es dona resposta a les llistes d’espera, la ministra va destacar que «sempre cal mirar cap al futur» i no quedar-se amb aquests recursos sinó fer una planificació i saber quines seran les necessitats. En relació amb això, va defensar que iniciatives com el Pla Nacional de la gent gran, i també una base de dades que s’ha posat en marxa podran ajudar molt en aquest sentit a identificar quines són les necessitats dels padrins. 
Precisament, aquesta és la funció de la base de dades, que consisteix a determinar els perfils de gent major de 80 anys. «Ens permet saber les persones si viuen soles, si tenen alguna dependència i totes les necessitats que puguin tenir», va detallar Marín.

Pel que fa a les conclusions de l’auditoria, la ministra va voler incidir en les cinc recomanacions referents al període 2017-2021, en les quals ja s’està treballant. Marín va remarcar que davant de la constatació que hi ha pocs serveis que avaluïn la satisfacció dels beneficiaris, cal tenir en compte els plans de la gent gran i de la infància i l’adolescència, que fixen i fan «un esforç» perquè hi hagi indicadors que ara s’aniran implementant. 

Referent a la mesura del temps de resposta, va detallar que s’està treballant amb la història social compartida, que es troba en fase d’implementació i que és una eina molt important per transmetre la informació amb més rapidesa i d’una manera molt fàcil. «No teníem constància ni del temps de resposta ni de les persones que són i aquesta eina ens ajudarà a complementar això», manifestava la ministra. Quant a la manca de mecanismes per avaluar la qualitat de la prestació del servei que constatava l’auditoria, va explicar que s’hi està treballant per establir criteris tant quantitatius com qualitatius.

Marín també va voler destacar l’augment de recursos humans, apuntant que l’any 2017 eren 133 persones i l’any 2021 van arribar a 216. Un altre dels punts rellevants d’aquesta auditoria era l’increment de recursos econòmics, del 2017 al 2021, es va passar de 13.000.000 a 21.000.000 euros, el que suposa un creixement del 56% del pressupost del ministeri.

Acusacions / Finalment, preguntada per les acusacions de l’associació Stop Violències referent a la demanda que s’estaven retirant custòdies de menors per problemes econòmics, Marín va voler remarcar que l’orde de retirada ve donada pel Batlle i no pel Ministeri d’Afers Socials, i va explicar que «ho vaig demanar al departament, i per motius econòmics no té cap lògica. Penseu que tenim els ajuts i que ningú es queda sense menjar. Si una persona no té recursos econòmics se l’ajuda, pel que no crec que sigui per un motiu econòmic», va manifestar.