La discoteca del centre d’oci Unnic acollirà aquesta nit l’exposició artística d’Ona Saumell, una jove pintora que, a través de la seva obra, commemora el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual, celebrat aquest 23 de setembre: «És una denúncia directa cap a la societat perquè entenguem d’una forma diferent què és el món de la prostitució i quins són els aspectes macos i lletjos d’aquest», explica Saumell. La col·lecció de quadres que s’exposaran a partir de les 23.00 hores parteix d’una altra anterior que es va fer el passat 8 de març en un esdeveniment molt privat, i on ara l’artista, aprofitant la seva entrada al món de la pintura fa dos anys, torna a treure’ls per al gran públic.

La idea de portar l’exhibició artística a un lloc com aquest guarda més motius dels que semblen i és que, tal com relata Saumell, «el consum de prostitució moltes vegades surt de les discoteques i vull demostrar que en llocs com aquests també es pot fer art». Tota una declaració d’intencions que ve en sintonia amb el que el públic podrà trobar-se a l’exposició i el casino que recull tot l’espai: «L’únic que puc avançar és que l’exposició comptarà amb el duet de ballarins i campions mundials Braids, amb la DJ Patricia Mantovani, que farà una llista especial per l’esdeveniment, amb un discurs de denúncia i amb un apartat d’art en directe». Aquestes són les cartes que Saumell dona, precisament com si es tractessin de les cartes d’un casino. «Portarem Les Veges a Andorra i la prostitució a l’extrem, on la gent pugui entrar d’una manera diferent», indica l’artista. 

I és que si d’alguna cosa està convençuda aquesta creadora, és de l’objectiu que busca perseguir amb l’exposició: «No pretenc eliminar la prostitució, sé que soc una peça mínima per poder fer-ho, però vull que almenys la gent parli i digui la paraula en veu alta», ja que d’aquesta manera «el problema es fa real i visible». Segons Saumell, la prostitució és un dels temes més tabús que hi ha actualment a Andorra i el primer que fa la gent en treure’ls el tema és «tapar-te’l i passar a la pàgina següent, per això  hem de tractar-ho des d’una carretera totalment diferent». 

A més, l’artista posa sobre la taula dues paraules que fan que l’objectiu de l’exposició s’entengui encara millor: l’educació emocional. «Si jo un creo un escenari ple d’exuberància i eufòria, el que farà és que tu surtis d’allà amb un estat d’ànim molt explosiu i que treguis, sense ser conscient, la paraula», explica Saumell, afegint que, d’aquesta manera, «trenquis la barrera més complicada i comencis a parlar i a debatre sobre el tema. Si aconsegueixo que la paraula s’escolti pels carrers durant un mes, ja serà per a mi un èxit rotund». 

Els beneficis que es recaptaran és un dels altres temes als quals dona molta importància la creadora, no tant per la part econòmica sinó per el vessant més social: «El 10% dels beneficis que vaig obtenir de la meva primera col·lecció els vaig donar a una associació de Santander que treia a les dones de les discoteques i dels prostíbuls d’Espanya», menciona. En aquest cas, els beneficis d’un dels quadres en concret es destinaran a una associació andorrana relacionada amb AndBank i que fa perruques solidàries per a dones que han patit diversos tipus de malalties.  

Saumell va tenir l’oportunitat de conèixer a les dones beneficiàries de la seva primera col·lecció, les quals van explicar-li les seves històries, on inclús una d’elles «feia una setmana que havia tingut un fill en el prostíbul on estava ficada». Tal com ella relata, «sigui el motiu que sigui no hi ha mai una excusa positiva per acabar en aquest món. Si donéssim una mínima possibilitat per ajudar a tota aquesta gent això no passaria, però com hi ha tants diners ficats és una història que continuarà existint». 

Perquè si precisament l’artista vol criticar alguna cosa és «l’objectificació» que es fa dels éssers humans: «Els quadres són quadres, pots fer amb ells els que vulguis a casa teva, però amb una persona no. Això és el que hem d’entendre per damunt de tot», recalca Saumell.