Avui, durant una compareixença de premsa telemàtica del cap de Govern, Xavier Espot, que es troba a Nova York amb motiu de la 78ena Asamblea General de les Nacions Unides (UNGA), ha testificat que complaure les demandes del partit líder de l’oposició, Concòrdia, de suspendre les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) seria «inútil i contraproduent». Espot ha declarat que les afirmacions de Cerni Escalé, on testificava que el pacte d’Estat mancava de sentit, ja que no compta amb nou parlamentaris i gran part de les forces polítiques nacionals, «em sembla una falta de respecte» afirmar que aquest acord entre formacions polítiques és una ficció. El cap de Govern ha defensat la seva postura al·legant que «el Govern és legítim i disposa de l’aval de la majoria absoluta de la cambra», a més d’especificar que «la gran majoria parlamentària forma part d’aquest pacte d’Estat». Espot ha afirmat que «tothom ha de fer la part d’autocrítica que li correspon» afegint que «és molt fàcil dir això quan són ells que no s’han volgut sumar malgrat que hem fet tot el que ha estat possible». En aquest sentit, ha qualificat aquestes declaracions com «una manca de responsabilitat, i fins i tot diria, una manca de valentia perquè, al final, és veritat que participar en un pacte d’Estat no és rendible (electoralment i políticament), a vegades suposa renunciar a una part dels teus propis postulats, i això ho fem tots els que formem part d’aquest pacte d’Estat».

El cap de Govern també ha fet esmena a la primera proposta del Protocol sobre Serveis Financers. Espot ha reconegut que «efectivament, és un document dur». Fent referència a la carta enviada per part de tres agències reguladores europees a la Comissió Europea demanant que no es firmés un acord d’associació amb el Principat per possibles riscos que podria suposar el sistema financer andorrà pel mercat interior europeu, Espot ha esmentat que «és un document de consens entre la Comissió Europea, que té un mandat molt clar en el sentit d’accedir a la lliure circulació de capitals, i unes reticències fortes per part dels reguladors i dels propis estats membres que, per raons més o menys explicables o justificades, veuen amb risc o amb dificultat afegida que nous països s’integrin en el sistema financer europeu, inclús ho veuen com una possible competència».

Finalment, el cap de Govern ha estat duent a terme durant el llarg d’aquesta setmana diverses reunions bilaterals amb múltiples estats membres de Nacions Unides i de la Unió Europea, per tal de demanar el seu suport en l’acord d’associació. Es va reunir amb països com Xipre, Malta, Alemanya, Àustria o Eslovènia i ha explicat que, en aquestes trobades, ha trobat un especial suport per part de petits països o estats de l’est del continent, afegint que «creuen que això no és només bo pel país sinó també per a la Unió Europea, ja que la UE ha de saber trobar un encaix més estable, global i definitiu per a tots aquells petits països que estan enclavats en el seu territori», esmentant que «dins d’aquest acord, no només hi ha l’interès d’Andorra, també hi ha el de la UE, i això ho perceben».