La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, s'ha donat avui cita al Consell General per presentar el Projecte de llei de l’ús del català, amb l’objectiu d’actualitzar la llei en vigor de l’any 1999 i retornar la veu a les institucions i sectors de la societat. 
Així doncs, aquesta nova ordenança es fonamentarà sobre diferents eixos, entre els quals destaquen les referències al llenguatge de signes català: «Les administracions han de tenir en compte aquesta realitat i hem de garantir el dret de les persones amb discapacitat», ha assenyalat Bonell. La modernització de la qualitat del llenguatge administratiu serà un dels altres màxims a assolir, així com «el fet de posar els mitjans necessaris per garantir una atenció al públic en català». Segons ha remarcat la ministra, són les empreses «les encarregades de donar les consignes pertinents als seus treballadors i de la seva formació bàsica», de manera que aquests «facin la salutació oficial en la llengua oficial de l’Estat i coneguin el vocabulari bàsic de la seva professió». 

Les modificacions en la llei d’immigració ha sigut també un tema cabdal durant la compareixença, on Bonell ha afirmat que «les persones que disposin de les autoritzacions de residència i treball han d’estar obligades a superar el curs de 30 hores que es definirà durant la primera renovació del permís». Tal com ella mateixa ha indicat posteriorment, està previst que la mesura afecti unes 3.000 persones durant l’any 2024, tot i que «les que realment necessitarien fer el curs són moltes menys, entre 1.500 i 2.000».

Finalment, l’últim canvi que contempla la nova llei és el que té a veure amb el procediment sancionador en cas de no complir-se aquesta: «Aquestes infraccions no són una subespècie i les amonestacions aniran des d’un escrit, com es fa habitualment, fins a una sanció econòmica de 60.000 euros», afegint, però, que «no hi ha un ànim de voler sancionar a ningú». Per tal de poder efectuar correctament aquesta situació, els inspectors de comerç tindran més potestat a l’hora d’obrir expedients, els quals seran més tard cursats pel departament de Política Lingüística.

L’obligació dels cursos de català no s’aplicarà fins al setembre del pròxim any

Durant la seva intervenció, el director d’aquest departament, Joan Sans, ha afirmat que el nou mandat es veurà reforçat per la creació d’una Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua. Mentre que la primera tindrà un caràcter més administratiu i sectorial, amb l’objectiu de coordinar i harmonitzar l’ús de la llengua en tots els àmbits, el segon tindrà un enfocament més polític i social, a través del qual s’intentarà donar veu a tothom i elaborar el pla nacional de la llengua.  

Aprendre català, obligatori el setembre del 2024

Qüestionada per l’obligació d’aprendre la llengua oficial per tal de renovar el permís de residència, Bonell ha afirmat que no s’aplicarà, com a mínim, fins al setembre del 2024: «Una vegada entri en vigor la llei, la qual s’espera que entri a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana, caldrà acabar de perfilar el reglament que fixarà les exigències dels cursos». Tot i això, és també possible que la implementació del text «no arribi fins al curs 2024-2025». 

La ministra també ha volgut ressaltar l’efecte que ha provocat en la ciutadania la creació de la llei, ja que actualment hi ha unes 700 persones en llista d’espera als centres de català: «El pressupost de l’any vinent ja preveu quatre places més de professors, tot i que els 16 professors amb els quals es compta ara mateix ja podrien donar plena resposta als cursos de català iniciats aquest setembre i als que començaran de cara al gener». A més, també sobrevola la qüestió de crear nous centres d’autoaprenentatge al país, destacant que «el comú de Sant Julià de Lòria ja ha mostrat interès en crear-ne un a la parròquia».