Aquest 2023 se celebren 30 anys de l’ingrés d’Andorra a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i amb motiu d’aquesta efemèride el Govern va organitzar diversos actes per commemorar-ho, l’últim va ser una taula rodona ahir per conèixer de primera mà el passat, el present i el futur de la relació d’Andorra amb l’ONU. Durant l’acte, el cap de Govern, Xavier Espot, va recordar que l’ingrés d’Andorra a l’ONU va permetre al país tenir «veu pròpia i forta fora de les nostres fronteres». Espot va qualificar l’ingrés com un fet de «transcendència històrica» perquè la sobirania del país es pot defensar com a Estat internacionalment reconegut i és possible fent sentir «la nostra veu en un món completament interdependent i globalitzat». Per la seva banda, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va ser l’encarregada de clausurar l’acte i va compartir que «s’ha recorregut molt camí, però que encara en queda molt per poder aprofitar plenament la pertinença a l’organisme». Tor va remarcar que el Principat ha començat a construir «el seu perfil en el camp immens de les Nacions Unides».

La taula rodona va ser conduïda pel politòleg Yvan Lara, i va comptar la participació del secretari general i portaveu del Govern el 1993, Jordi Cinca, el primer representant permanent d’Andorra a les NU (1993-98), Juli Minoves, i l’actual representant permanent d’Andorra a les NU (des del 2015), Elisenda Vives.

Minoves, va detallar que l’any 1993 quan Andorra va entrar a formar part de l’ONU, hi havia una «petita diferència» amb els altres Petits Estats d’Europa, ja que «nosaltres estàvem muntant una política exterior al mateix temps que estàvem entrant a les Nacions Unides», per aquest motiu detallava que «de seguida vam haver d’exercir el nostre vot, amb poca infraestructura però amb un sentit de responsabilitat molt gran». L’exministre recordava el fet com un moment «molt maco, però complicat perquè havíem de posar-nos en tots els temes de Nacions Unides». Tot i aquesta situació, es van sentir molt acompanyats pels altres estats membres. Minoves apuntava que un dels punts forts de l’ONU «és la igualtat sobirana de tots els estats [...] ens van rebre molt bé perquè teníem un vot igual que els altres estats». L’exministre va detallar que l’entrada a l’organisme va ser «essencial perquè el nostre reconeixement com estat», també per formar part de les negociacions internacionals, amb els altres Estats. «Es necessita tenir contacte amb la resta del món i a Nacions Unides és on vam començar a tractar tot això, a fer les relacions diplomàtiques i vam demostrar que érem un estat responsable a nivell internacional», argumentava Minoves.

D’altra banda, l’ambaixador a l’ONU d’Andorra, Elisenda Vives, va expressar «l’honor i el privilegi de representar a Andorra a les Nacions Unides». L’ambaixadora va definir l’entrada a l’organisme com un encert, ja que «és allà on es poden trobar no solament interlocutors sinó que es parla de l’agenda mundial, és a dir tot allò que són reptes que els països han de fer front de manera comuna, és l’essència de les Nacions Unides, s’hi ha de ser per poder formar-ne part». Els futurs reptes del Principat a les Nacions Unides són: la crisi climàtica, les conseqüències que té la Guerra d’Ucraïna, la crisi de la Covid-19. Vives també apuntava que hi ha unes agendes permanents que és el manteniment de la defensa dels drets humans, l’intent que hi hagi pau i seguretat. L’ambaixadora remarcava que l’objectiu d’Andorra, en la seva escala, és continuar parlant i contribuint al màxim en la resolució d’aquests reptes.