L’alcalde de La Seu d’Urgell, Joan Barrera i els consellers generals Judith Salazar, Susanna Vela i Pere Baró, van tenir una reunió ahir al midgia per tractar temes en conjunt com l’habitatge, l’esport, i la salut, com pot ser el centre de salut mental d’Andorra.

Tot i així, Baró va destacar ahir que el tema més important a parlar va ser l’habitatge, i que Barrera «ha volgut remarcar, com nosaltres hem dit moltes vegades, que el problema de l’habitatge a Andorra l’ha de resoldre el país». El president del PS i conseller general va argumentar als mitjans de comunicació que «no podem carregar aquest problema a La Seu d’Urgell, perquè també han de gestionar el seu habitatge als seus ciutadans. No podem enviar-li els nostres perquè des de Govern en aquest cas no són capaços de gestionar-ho, ja sigui perquè no volen, perquè no en saben o perquè no poden».

Respecte a les polèmiques declaracions que va fer aquest estiu Espot, on argumentava la dignificació de treballar a Andorra però viure fora, amb els mateixos serveis públics, Baró va destacar ahir que «Barrera va fer unes declaracions després de les de l’executiu, que penso que aquestes últimes no eren gaire apropiades per part de Govern, i Barrera va deixar molt clar que ell ha de mirar per la ciutadania, més enllà de la molt bona relació que hi ha entre Andorra i La Seu». Va remarcar a més, que «la capital de comarca ha de tenir un bon habitatge a bon preu» i «no podem fer que les persones que tenim un baix o mitjà poder adquisitiu anem a viure a La Seu perquè per a ells no és assumible».

Preguntat sobre el possible pacte d’Estat sobre l’habitatge, Baró va informar que després de l’última sessió de Consell va parlar de diversos temes amb la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, però no van tocar el pacte d’Estat sobre Habitatge: «Nosaltres ho vam dir al Consell General, ens trobaran per treballar per a un habitatge digne. Si volen treballar per a una Andorra per als rics no cal que ens vinguin a buscar», va destacar Baró, que va emfatitzar que «si no parlen de l’habitatge és perquè no els interessa» .

Per últim, va voler parlar sobre la llei del català, i va remarcar que «no entenem molt bé què és el nivell inferior a l’A1, ja que no existeix. Creiem que tothom que resideixi al país ha de saber català, i amb el cas de l’atenció al públic es necessita un nivell mínim, però homologat».