Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va comunicar que el Govern ha aprovat el Projecte de llei sobre el català, després de més de 20 anys de recorregut de la Llei vigent la qual va ser aprovada el 1999. Bonell va detallar que «la nostra llengua oficial és una responsabilitat de tothom, és una eina valuosa per a la identitat i sobirania del nostre país, que cal que, com a poders públics, garantim la seva pervivència». A més, la redacció d’aquest projecte de llei és una de les recomanacions recollides al Llibre Blanc de la Cultura i un dels punts del Pla Estratègic de la Cultura, tots dos aprovats durant la darrera legislatura. 

El projecte de llei inclou diverses modificacions per retornar la veu a les institucions i altres sectors de la societat, ja que facilita el debat polític i social i crea mecanismes de debat i de decisió de la ciutadania. 

Entre els canvis normatius hi destaca l’obligació d’acreditar nocions bàsiques de català per obtenir la primera renovació del permís de residència i treball; l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i de conèixer el vocabulari bàsic de la professió. 

Bonell va incidir en el fet que «en cap d’aquests dos casos, no es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català una vegada la persona ja resideix a Andorra, integrant-lo en la societat a través del coneixement de la llengua oficial del país». 

La ministra de Cultura també va voler recalcar que aquesta acreditació del nivell mínim del català només és per a les persones que tenen un permís de residència i treball. Els youtubers, inclosos dins del permís de residència i treball per compte propi, i els de residència passiva no estan inclosos en aquest certificat.

D’altra banda, per poder garantir l’ús del català, el projecte de llei crea dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, que tindrà un caràcter administratiu i sectorial; i el Consell Nacional per la Llengua, amb un caràcter polític i social. A més, el text amb una administració tècnica del Departament de Política Lingüística. 

Altrament, el projecte de llei també fa al·lusió a l’ús del català en l’Administració de justícia i en la resolució alternativa de conflictes, establint l’ús de traductors i intèrprets per a les persones que intervenen en un procediment i no entenen el català; fa referència a l’ús de la llengua de signes catalana, perquè les administracions tinguin en compte aquesta realitat i es garanteixi el dret de les persones amb discapacitat; i fa un pas endavant en la modernització del llenguatge administratiu i de les comunicacions públiques, també les telemàtiques. 

Finalment, el text aprovat ahir pel Consell de Ministres actualitza les sancions per incompliment de la normativa lingüística amb racionalitat i objectivitat i per agilitzar i facilitar el procés d’inspecció, es proposa que els òrgans competents per instruir els expedients sancionadors siguin els d’inspecció competent en l’àmbit sectorial en el qual s’hagi comès la infracció, sempre amb coordinació amb el Departament de Política Lingüística.