La nova directora artística dels Petits Cantors, la setmana passada a la redacció d'EL PERIÒDIC. Foto: TONY LARA

Aterra als Petits Cantors amb la missió èpica de refundar un Cor Nacional en estat catatònic, pràcticament inexistent. L'avalen els títols superiors en composició i direcció d'orquestra, i una llarga trajectòria com a fundadora i directora de sengles formacions de referència en el panorama del cant coral català: el Cor infantil Sant Cugat, que aquest any celebra el 20è aniversari, i el cor infantil de l'Orfeo Català, que va dirigir durant 19 temporades i fins al 2010. A més, és la responsable musical del programa Cantània de l'Auditori Nacional de Catalunya, per on cada curs desfilen 24.000 escolars catalans. La nova directora artística del Cor Nacional, Elisenda Carrasco (Barcelona, 1971), és una dona sola que haurà de batallar contra els elements, contra una certa hostilitat ambiental i contra la llarga ombra de la seva predecessora en la direcció dels Petits Cantors. N'hi ha que l'esperen amb el ganivet esmolat i que intentaran fer-li pagar a ella la molt discutible gestió de l'afer Metayer. Força i honor.

–Comencem quasi pel final: ¿quan tornaran a cantar, els Petits Cantors?

–Un cor infantil no es crea de la nit al dia. És un projecte a llarg termini. Tal com el concebo i tal com el vaig proposar al Consorci, necessito un marge de tres o quatre anys. Ens movem en l'horitzó del 2014. El temps mínim de gestació del que jo entenc com un cor: és a dir, una entitat sonora i un grup humà cohesionat. Això no vol dir que fins d'aquí a tres o quatre anys no farem cap concert. I tant, que sí. Hi haurà concerts molt abans.

–Deduïm per tant que el seu compromís és per quatre anys.

–Aquest és el termini que necessito per desenvolupar el projecte i crear un cor que de nivell internacional. Si canvien les condicions, no puc garantir els resultats.

–El seu contracte, ¿ja l'ha firmat?

–N'estem parlant, i acabant de quadrar el calendari.

–La direcció serà en endavant bicèfala: l'artística, que exercirà vostè, i la musical, encara vacant. ¿Com es repartiran exactament les funcions?

–La direcció artística estableix les grans línies de treball i els objectius, i vetlla perquè es compleixin. És decisió meva, per exemple, que els cantaires rebin formació de llenguatge musical.

–¿Quines seran, dons, les competències de la direcció musical?

–S'encarregarà del dia a dia del cor, dirigirà els assajos i participarà en la confecció del repertori.

–És a dir, que vostè no assistirà als assajos...

–Vindré regularment, quasi cada setmana, per veure com evoluciona el cor, i sí que assistiré als assajos.

–El pianista, ¿serà Robert Bailey?

–Fins al maig, sí. Després, ja veurem. S'ha d'acabar de perfilar tot l'equip. De moment, compto amb els que som.

–Formalment, la gran diferència del nou Cor Nacional amb els antics Petits Cantors és la incorporació de veus femenines. ¿Per què es va prendre aquesta decisió?

–Hi vaig rumiar molt, i crec que un Cor Nacional, precisament perquè és nacional, ha de representar tothom: nens i nenes, homes i dones. Per això vaig plantejar que fos mixt.

–Els cors nacionals del nostre entorn, ¿són masculins? ¿O mixtos?

–Acostumen a ser mixtos, però hi ha països amb gran tradició coral, com ara Rússia, on n'hi ha de masculins, de mixtos i de femenins. Al costat d'això tenim la tradició de cors de nens de les grans escolanies europees, l'escola anglesa, la vienesa i la bàltica. Però es tracta només d'una qüestió estètica, de timbre, que és diferent en nens i nenes. En canvi, el repertori és pràcticament el mateix per a un cor masculí que per a un cor de nens i nenes, perquè la matèria primera és la mateixa: la veu blanca, abans del canvi.

–A l'antiga direcció se li va retreure que només un dels cantaires sapigués llegir una partitura. ¿És concebible avui un cor on els nens cantin d'oïdes?

–Possible sí que ho és. Evidentment, nens de 6 i 7 anys poden cantar per imitació sense cap problema. Però segons la meva experiència, en gairebé tots els cors infantils i juvenils de nivell europeu s'exigeix un cert domini del llenguatge musical. És com al teatre: un nen que no sàpiga llegir es podrà aprendre el paper i recitar-lo de memòria, però és obvi que tindrà accés a obres més complexes, entendrà millor el paper i, en definitiva, serà millor actor, si sap llegir. Personalment, no concebo un cor on els nens no rebin formació de llenguatge musical; per això ho he posat com a premissa del Cor Nacional. Encara més: ho considero un dret dels cantaires.

–El seu projecte per al Cor Nacional inclou Minicantors, Petits cantors, Cor juvenil i Cor de Cambra. En total, sumaran cap a un centenar de cantaires, als quals caldrà afegir els de la competència, els Cantors Lliures. ¿D'on sortiran, tants cantaires?

–Un cor infantil integrat per nens a partir de 9 anys necessita d'un planter. Aquest serà el paper dels Minicantors, nens a partir de 6 anys que hauran rebut una formació de tècnica vocal i hauran après a cantar junts. Això els facilitarà l'entrada al cor infantil. Quan acabin el seu cicle al cor infantil, cap als 16 anys, els cantors tindran l'opció d'incorporar-se al juvenil amb tot el bagatge que acumulin.

–Perdoni la insistència, però, ¿d'on sortiran, tants cantaires?

–Hi ha prop de 1.500 alumnes de 3r i 4t de primera ensenyança al país. Espero que per les audicions que començarem a finals de març hi passin prop de mig miler de nens, i que d'aquí en surtin els primers quinze o vint cantaires amb què al setembre començarem la temporada.

–La direcció interina que va succeir Metayer no se'n va sortir a l'hora de reclutar noves veus. ¿Per què creu que vostè tindrà més sort?

–No sé com ho van fer, ells. Jo penso anar a totes les escoles, parlar amb els directors i amb els professors de música, i implicar-los, engrescar-los en el projecte, que se'l sentin seu. Sóc conscient de la situació de què partim, però miro endavant.

–Les auditories qüestionaven les condicions d'assaig, al local del Cor i a Santa Eulàlia. Això, ¿canviarà?

–Òbviament, les condicions no són òptimes. No demano una sala de cambra del Palau de la Música, però sí un espai amb llum i on hi càpiguen tots els nens. El local no del Cor no és apte, i assajar en una església tampoc no és recomanable perquè la reverberació fa que t'acostumis a cantar amb molt de so que no crees tu, sinó l'acústica de l'espai, i quan surts a cantar en una sala seca, sense aquest so extra, no el saps crear.

–¿I ja en disposen, d'aquest nou local d'assajos?

–La idea és, de moment, demanar que ens la cedeixi alguna escola.

–El Cor Nacional s'ha convertit en motiu de crispació i arma política. ¿Són les condicions ideals per treballar?

–Desconec la trajectòria anterior dels Petits Cantors. Em plantejo aquest repte com si el cor comencés de zero. S'ha de mirar endavant i pensar en el futur. I si el Cor Nacional genera tant d'interès, és perquè a la societat li importa, i això és positiu.

–¿Ha parlat o pensa parlar amb la seva predecessora al Cor?

–No hi he parlat i no m'ho he plantejat, però si es dóna l'ocasió, ho faré.

Per a més informació consulti l'edició en paper.