Andorra i Catalunya acorden crear quatre grups de treball davant la necessitat de reforçar la col·laboració entre els dos territoris per afrontar reptes comuns com la salut, les infraestructures, la gestió de residus o l’energia. En la reunió que es va dur a terme ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, es va acordar la creació d’un grup de reflexió per abordar temes com les relacions frontereres. Sobre el grup de treball en matèria de salut, Espot va destacar que amb l’acord signat amb Espanya en matèria sanitària i, tenint en compte que les competències les té transferides la Generalitat de Catalunya, el govern andorrà vol «desenvolupar-lo amb la Generalitat per intentar prestar més i millors serveis als ciutadans d’Andorra i de l’Alt Urgell». A més, en la reunió es va tractar el tema de la salut mental, en relació al nou espai de salut mental de la Seu d’Urgell.

Sobre el treball en l’àmbit de les infraestructures, Espot va assenyalar que l’objectiu és «millorar les connexions terrestres i ferroviàries».
El cap de Govern va expressar la voluntat de «trobar solucions pràctiques i pragmàtiques a les qüestions d’àmbit transfronterer i proposar respostes concretes als problemes de la ciutadania». En aquest sentit, Aragonès va explicar que aquestes trobades permetran «treballar en àmbits d’interès comú i reforçar llaços culturals, lingüístics i històrics» entre Catalunya i el Principat.

En matèria d’energia, el president de la Generalitat es va referir a la col·laboració que hi pot haver entre les dues companyies energètiques i Espot va destacar que es pugui compartir «el ‘know-how’ i que això reverteixi en una major sobirania energètica» d’Andorra «en clau d’energia verda».

Els dos mandataris van destacar, també, el treball perquè es puguin reconèixer aviat els títols de formació professional o que hi hagi altres convenis en elaboració, com per exemple, en matèria de prevenció i extinció d’incendis. Quant a les relacions econòmiques, el president de la Generalitat va recordar l’acord entre Acció i Andorra Business per al suport mutu a les empreses que es vulguin establir a Andorra i viceversa, perquè les andorranes puguin tenir acompanyament en la xarxa d’oficines que té l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Acció).

Es tracta de la tercera reunió bilateral entre els dos mandataris, després de la represa el juny del 2021 de les trobades al més alt nivell i durant les quals Espot i Aragonès han mantingut de forma anual reunions per abordar els temes d’interès comú, la darrera de les quals es va produir a Andorra el febrer del 2022. Espot i Aragonès s’han emplaçat a una nova reunió, que previsiblement se celebrarà a Andorra entre el juny i juliol de l’any vinent.

Trobar una solució al problema de l’habitatge 

Espot i Aragonès van anunciar la creació d’un grup de reflexió de temàtiques d’interès fronterer com són les dificultats per accedir a un habitatge a un preu assequible. Espot va remarcar que aquest és un problema no només a Andorra sinó arreu del territori, i que l’objectiu del grup és «posar en comú solucions que puguin revertir aquestes dificultats». El cap de Govern atribuïa el problema al fet que «hi ha hagut una forta expansió econòmica durant la postpandèmia i l’increment de l’activitat ha fet venir més treballadors». Per la seva banda, Aragonès va anunciar l’objectiu d’incorporar al llarg dels tres anys, 10.000 habitatges a preu assequible, a les comarques del Pirineu. 

Impulsar el català a les institucions internacionals

Quant a la possibilitat que la llengua catalana esdevingui oficial a la Unió Europea, Espot va destacar que el fet que Andorra arribi a un acord d’associació amb la UE «pot ajudar o apalancar» que hi hagi una «presència major prop de les institucions europees», tot i que al no ser país membre no es contemplaria l’oficialitat. Preguntat sobre la llei del català, Espot va recordarque  no s’està parlant «de cap nivell d’exigència insuperable», sinó de tenir un «mínim per interlocutar», i va remarcar la «mà estesa» als empresaris i va recordar que la voluntat és fomentar l’ús social de la llengua, però sense posar traves a l’activitat productiva.