L’addicció cap a una substància o un comportament es pot definir com un trastorn mental, una malaltia del cervell que perdura per tota la vida. La fundadora i directora de Projecte Vida, Eva Tenorio, explica que en una addicció es canvien els neurotransmissors del cervell fins al punt de generar una dependència cap a l’objecte del qual ets addicte. Aquesta addicció pot ser cap a una substància, com drogues, alcohol, tabac, heroïna, etc o cap a un comportament, com pot ser el joc, el mòbil o les apostes esportives.

En el cas de les substàncies, la persona normalment comença a consumir-la per provar o de manera lúdica, explica Tenorio, i depèn de la vulnerabilitat —i aquesta ho és de múltiples factors com l’herència, la situació social, un altre trastorn mental, etc —, i afegeix que quan una persona comença a prendre una substància pot ser que no la provi mai més o que la prengui altres vegades. La fundadora del projecte indica que ella mateixa és alcohòlica: «Jo no bevia cada dia, el meu problema era que quan començava a beure no podia parar», afegint que «tu no controles la substància, sinó que és ella que et controla a tu». Tenorio apunta que ella no ha recaigut mai, però «que no podré provar l’alcohol mai més perquè és una malaltia crònica», i remarca la diferència entre gaudir de la substància i ser addicte: «ets un esclau, el cervell s’ha tornat addicte i es comporta com a tal». A més, informa que una de cada 10 persones contraurà una addicció al llarg de la seva vida.

Jo no bevia cada dia, el problema era que quan començava a beure no podia parar

Si el que pateix una persona amb una addicció és un infern, també ho és per la persona que està allà dia a dia, cuidant-lo. La fundadora de l’associació explica que viuen per l’addicte, fins i tot fent de policia. A més, sovint no tenen informació i no saben que la persona estimada està malalta: «No hi ha gaires llocs per recórrer. Saben que aquella persona té un problema, però no saben posar-li nom», així doncs desenvolupen una dependència al mateix addicte, remarca Tenorio, que afegeix que «basen tota la seva vida en la persona malalta i en la seva cura». Aquesta addicció se’n diu coaddicció.

Això és el que li va passar a la Violeta, de 34 anys (nom i edat ficticis), que va patir coaddicció del seu exmarit: «la meva exparella és alcohòlica i, a més, té una addicció cap a la cocaïna», informa la testimoni, que ha volgut preservar l’anonimat en aquest reportatge. Violeta explica que des dels 20 anys el seu exmarit té una addicció, i ser la seva cuidadora la va destruir emocionalment i psicològicament.

I és que, com en el cas de la testimoni, la coaddicció pot crear ansietat i la depressió en la persona: «Tots els cuidadors d’una malaltia s’han de cuidar molt. En el cas de l’addicció, sent un trastorn tan estigmatitzat on hi ha gent que creu que no és una malaltia i pensen que la gent és addicta perquè vol, encara és més difícil cuidar-se», explica Tenorio. És quan apareix la culpa del cuidador: «moltes famílies es culpen perquè l’addicció no es considera una malaltia, però si el teu fill per exemple, té una diabetis no et culparàs a tu», remarca. Aquest sentiment també el va tenir la testimoni: «He tingut problemes d’autoestima, de coaddicció, a més de culpabilitat, depressió i ansietat i problemes en el nucli familiar», remarcant l’estigma que va patir ella i la seva parella.

Per poder posar fi a aquesta situació, la persona que pateix coaddicció podria allunyar-se, tot i que Tenorio explica que «és una decisió molt personal, perquè l’addicte està malalt, però és molt difícil ajudar-lo». Violeta és el que va fer després d’un temps

Al contrari del que pensava, em vaig adonar que no puc ajudar-lo, ja que ell pensa que controla

estant amb el seu exmarit: «al contrari del que pensava a l’inici de la relació, em vaig adonar que no puc ajudar-lo, ja que ell està en negació. No considera que ell és addicte, creu que ell controla sempre». Per això va decidir trencar la relació, pel fet que «ell tenia molta vida nocturna i no era compatible amb la vida familiar, ja que tenim una nena petita en comú». Respecte si creu que va fer el correcte en aquell moment, explica que va tenir dubtes perquè se sentia culpable de la situació, i creia que amb la seva ajuda podia canviar.

Aquesta situació ha afectat la salut mental de la testimoni, fins al punt de perdre la seva seguretat, l’autoestima i l’alegria: «He patit diverses depressions, he perdut el meu propi control emocional». A més, remarca que «he tingut molta por psicològica, intentant controlar una situació que era incontrolable perquè no depenia de mi». Així doncs, la Violeta va acabar estant malalta ella també, al patir coaddicció de part del seu marit.

És important, doncs, com hem dit, tenir informació sobre l’addicció i les conseqüències tant, en la persona que la pateix com en el seu nucli perquè «és un forat negre que ho arrassa tot, com poden ser la família, els amics, la parella, la feina, l’economia familiar, etc», explica Tenorio, remarcant que «si demanes ajuda i poses els mitjans per cuidar-te a tu mateix, és més fàcil sortir de la situació i poder ajudar a la persona addicta sense caure en la coaddicció». Tot i així, trobar-ne no és fàcil. La mateixa Violeta remarca que «no hi ha gaire informació. Jo no vaig saber que era una malaltia fins que vaig anar a Projecte Vida».

Alcoholisme

L’ex assessor de drogues del govern britànic, David Nutt, va fer un estudi per saber quina era la droga més perillosa del món. Els resultats van dictaminar que, tot i que la droga que més afecta físicament el mateix addicte és l’heroïna, si ens fixem amb dany real que causen, és a dir, amb el físic i social que pot fer a la persona amb el trastorn i a tot el seu cercle, és l’alcohol.
Respecte a això, la fundadora de l’associació, argumenta que «és la droga que més afecta a la societat. A més està ben vista, i fins i tot hi ha molta gent que no la considera una droga per la seva legalitat. Això pot fer que et causi una dependència», i argumenta que «el fet que sigui legal encara hi ha més risc. Les pel·lícules i la publicitat han fet molt mal en aquest sentit, per exemple Estrella Damm cada any dona la benvinguda a l’estiu amb el seu anunci de la cervesa».

Projecte Vida

L’associació Projecte Vida la va fundar Eva Tenorio per poder donar visibilitat a aquelles persones que pateixen un trastorn addictiu, a més de prevenir i intervenir sobre aquesta patologia. També es dediquen a acompanyar els familiars de les persones addictes i demanar més recursos al país per als que pateixen aquest trastorn mental.