Continuen avançant els treballs de conservació, estudi i revalorització de la farga del Madriu, i així ho va poder constatar de primera mà la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, qui va visitar l’emplaçament acompanyada de la subsíndica general, Sandra Codina, així com d’altres autoritats i tècnics del ministeri. L’objectiu de la intervenció és salvaguardar i valorar aquest jaciment arqueològic declarat bé d’interès cultural (BIC) i que és un dels atributs més destacats de la Vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC), patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Els treballs de la tercera fase del programa d’actuació sobre el bé es van iniciar el 7 d’agost i està previst que s’acabin el dia 1 de setembre. L’equip, integrat per 20 persones, està format per historiadors, arqueòlegs i especialistes en pedra seca, que treballen intensament al jaciment per avançar en l’excavació i en la consolidació de les estructures.

Les actuacions actuals han permès confirmar que la farga del Madriu és un model representatiu de la transició de les fargues medievals (molines) cap a les primeres fargues a la catalana i, també, un exemple de l’evolució cap a les fargues modernes del segle XIX. A més, les dades referents a l’obtenció i treball del ferro, l’aprofitament dels recursos i l’ocupació de la zona, indiquen que probablement l’activitat de la farga es podria remuntar a la baixa edat mitjana i restar operativa fins al segle XX.

Així mateix, s’ha finalitzat l’excavació dels darrers àmbits de la farga i s’han protegit les restes arqueològiques. S’han dut a terme els treballs de consolidació i restauració, entre altres, del baix forn, del taller, del canal i del cambrot, deixant aquest edifici preparat per la fase final d’interpretació el 2024.

Els aprenents podran fer l’examen bàsic de pedra seca la tardor vinent, i els més avançats el grau superior al 2024

Per la disposició de les estructures i troballes s’ha pogut confirmar que una de les cases de la farga va ser aixecada durant la fase d’ampliació de la fàbrica i d’implantació de la ferreria, datada de la fi del segle XVIII o inici del XIX. La darrera setmana de treballs, els arqueòlegs se centraran en l’excavació dels dos forns de pa que es preveuen restaurar l’any vinent. Paral·lelament, s’ha començat l’excavació d’un dels edificis ubicats prop del botàs, al peu del camí de la muntanya. Els primers resultats validen la hipòtesi que es podria tractar de la primera casa de la farga implantada als volts del 1732.

Pel que fa a l’activitat que desenvolupen el mestre, els obrers i els aprenents en pedra seca, s’ha iniciat la restauració i restitució de murs de la casa de la farga. De fet, els aprenents podran presentar-se a l’examen bàsic de pedra seca aquesta tardor vinent i s’espera que l’any vinent, una vegada enllestida la formació prevista pel 2024, els més avançats puguin postular per obtenir el grau superior d’obrer professional.

El programa arqueològic és dirigit conjuntament pel departament de Patrimoni Cultural i el laboratori de recerca del CNRS (Iramat). La restauració i consolidació d’estructures l’han encapçalat mestres especialitzats en construccions de pedra seca de l’associació de constructors en pedra seca francesa, un equip al qual s’hi han sumat aprenents en la tècnica de construcció en pedra seca dels comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany.

Amb la voluntat d’apropar els ciutadans a la història de la farga i l’aprofitament dels recursos naturals del país al llarg de la història, el departament de Patrimoni Cultural ha organitzat visites guiades al jaciment cada dijous del mes d’agost. Fins al moment més de centenars persones han pogut conèixer el projecte in situ, veure com es treballa en un jaciment arqueològic, i descobrir tota mena de detall de la mà dels especialistes en patrimoni cultural.