En el marc de la 36a Diada andorrana a la 55a Universitat Catalana d'Estiu, diverses figures han liderat una sèrie de ponències entorn diverses qüestions d'especial importància al país, com són la perspectiva de gènere, l'habitatge o la baixa natalitat. 

La perspectiva de gènere

La secretària de l'Institut Andorrà de les Dones, Montserrat Ronchera, ha destacat que un dels reptes més importants en matèria d'igualtat de gènere és «eliminar els prejudicis i la resistència que encara existeixen cap a la incorporació de la perspectiva  de gènere», la qual cosa permetrà «entendre els abastos i les possibilitats que portarà la seva implementació per al ple desenvolupament del país».

Problemàtica de l'habitatge

Al seu torn, el president de Càritas Andorra, Amadeu Rocamora ha centrat la seva intervenció en la problemàtica de l'habitatge i com aquesta, tot i que a parer seu no afecta una gran quantitat de famílies, sí que representa una situació de desigualtat en l'àmbit qualitatiu. Així doncs, ha posat en relleu l'increment "brutal" del preu mitjà de compra d'un pis durant els darrers cinc anys amb un 65% i el capital que ha de destinar cada família a la llar. "L'accés a un habitatge digne comporta per la majoria de les famílies una despesa molt important, en proporció al seu salari, que els porta a haver d'estalviar en despeses bàsiques i necessàries", ha manifestat.

La baixa natalitat

El director de l'Unicef, Albert Mora, ha fet èmfasi en la preocupació de l'ONG per la "baixíssima natalitat" que es registra a Andorra i ha manifestat que "crida especialment l'atenció que les poblacions d'1 a 3 anys han tingut una disminució del 33% respecte a fa deu anys, amb una disminució del 50% pels infants de menys d'un any". En aquest sentit, ha manifestat que creuen que la baixa natalitat està mot relacionada amb la desigualtat, ja que les famílies diuen que tenen menys fills que els que voldrien. Ha fet especial incidència en la càrrega que suposa la criança i, per tant, en la necessitat que hi hagi mecanismes que la facilitin per millorar la natalitat. També ha conclòs que demanen "investigar de forma clara l'impacte de la situació de l'habitatge a Andorra, on la pujada de preus en els darrers anys és un factor de desigualtat de primer ordre". I també que es repliquin a Andorra "els estudis que fa l'OCDE sobre la desigualtat, centrant-se en la comprovació de la correlació positiva entre una síntesi d'indicadors de benestar".

L'accés a les tecnologies de la informació

En un probable futur en què Europa es trobarà immersa en un procés d'envelliment de la població, una de les dificultats més evidents de la ciutadania serà tenir accés a les noves tecnologies, especialment pel que fa a les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquestes eines, segons ha explicat el professor Alan Ward, haurien de permetre al conjunt de la població accedir als mateixos serveis públics i privats sense haver d'acudir físicament a despatxos o edificis administratius. Tot i això, "si les possibilitats d'accés als nous serveis no són reals, es poden introduir desigualtats socials" o, allò que és gairebé pitjor, "una percepció de desigualtat davant de la possibilitat de participar plenament en la societat".

Factor de pertinença

L'origen "no andorrà" i el factor de pertinença a un graó social determinat al país poden esdevenir una desigualtat que pot arribar a posar en perill la salut democràtica d'Andorra. La docent referent d'igualtat a l'escola espanyola María Moliner, Carla Guinot, considera que el factor de l'arrelament al territori en funció de la classe social a la qual, al seu entendre, estan predestinades les persones en relació amb la seva nacional ha provocat que al Principat s'hagin establert unes categories, concretament, la "primera divisió", la "segona" i fins i tot la "tercera regional" quant a "classe social". "La salut democràtica d'Andorra que tot just va veure la llum fa trenta anys, està en seriós perill: no es pot continuar venent a la resta del món que som un país idíl·lic i que la gent que hi viu és feliç", ha exposat.

La discapacitat

El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha circumscrit la seva ponència entorn de la superació de les barreres existent en l'àmbit de la discapacitat. En aquest sentit, ha recordat que la passada legislatura es van iniciar els treballs en la redacció d'una nova llei d'accessibilitat, asseverant que l'actual es troba "obsoleta en tenir més de 30 anys de vigència", i ha ressaltat que el treball que estan duent a terme les associacions i col·lectius representatives i defensores de les persones amb discapacitat perquè la legislació abraci totes les necessitats. "És responsabilitat de tots, de les institucions, també de tota la població en general, esvair qualsevol impediment que pugui limitar la vida dels ciutadans del nostre país", ha conclòs.