L’enquesta postelectoral 2023 de l’Àrea de Recerca i Innovació (AR+I), realitzada després de les passades eleccions generals del 2A, mostra com és l’interès per la política que tenen els ciutadans del país amb la nacionalitat andorrana. En les dades es reflecteix que l’interès pels afers politològics està trencant records en comparació amb els 10 darrers anys. Un 61,8% dels ciutadans andorrans mostren molt o bastant interès per la política, en contrast amb un 37,9% que en tenen poc o gens per aquest tipus d’àmbit. Aquesta dada es contempla com la més alta en els últims 10 anys, superant l’anterior puntuació més alta recaptada, l’any 2021, on el segment poblacional amb nacionalitat andorrana interessat en la política era d’un 55,6%. Cal esmentar que aquest notori creixement per l’interès en la política es produeix en un any electoral, però si comparem les dades d’aquest 2023 amb les de l’últim any on va haver-hi comicis, el 2019, la diferència també és significativa. L’any 2019, un 50,7% de la població amb nacionalitat andorrana es mostrava interessada en l’esfera política del país, un 11,1% menys que les xifres actuals.

Cal esmentar l’evolució que ha tingut l’afecció política en aquesta última dècada. L’any 2013, un 50,6% dels andorrans tenia interès en els afers polítics. A més, des del 2014 fins al 2017, va existir un període de més desafecció cap a la política, sent tres anys on la població és mostrada més desinteressada en els successos de caràcter polític. L’any de més desafecció política va ser el 2016, quan un 55,7% de les persones nacionals al·legaven tenir poc o gens d’interès en la política d’Andorra.

En comparació amb l’últim any d’eleccions, l’interès per la política ha augmentat notòriament

A banda d’aquest fet, no és només que les persones amb nacionalitat andorrana es mostrin més interessades, sinó que, a més, cataloguen com a molt o bastant satisfactori el funcionament democràtic del país. En aquest 2023, un 53,6% de la població andorrana considera que està molt o bastant satisfets amb el funcionament de la democràcia a Andorra, en contrast amb un 37,1% que es mostra poc o gens satisfeta i un 8,1% que es mostra indiferent. Aquestes xifres també són considerablement elevades amb un balanç dels últims set anys on s’ha fet aquest tipus d’estudi de forma bianual. L’any 2020, coincidint amb la pandèmia de la Covid-19, va haver-hi el registre més elevat de satisfacció amb la democràcia andorrana, on un 59,6% dels andorrans es mostrava molt o bastant satisfets amb el funcionament democràtic nacional. Tot i això, aquest últim any s’ha aconseguit una valoració més alta que els anys 2016, on un 38,2% dels andorrans es mostraven molt o bastant satisfets, el 2018, amb un 41,8%, el 2021, 50,9%, i l’any passat, que va concloure amb un 44,5% de molt o bastant satisfets.

En el cas dels andorrans que es mostren poc o gens satisfets amb el funcionament democràtic, un 37,1% de la mostra enquestada per l’AR+I, destaquen com a principal motiu de la seva insatisfacció el sistema electoral i el repartiment d’escons, amb un 22,4% d’aquest segment poblacional insatisfet. En segon lloc, un 14% de la població insatisfeta amb el funcionament democràtic andorrà assenyala que el Govern respon a interessos particulars dels rics i que s’oblida de la resta de la ciutadania del país. I, en tercer lloc, un 10% dels nacionals insatisfets al·lega que no es respecten els drets socials com, per exemple, l’habitatge, la sanitat, les condicions laborals o l’avortament.