Durant els estius, les institucions governamentals d’Andorra escolleixen a algunes estudiants universitàries per a dur a terme estades formatives per a atorgar suport al funcionariat en les seves moltes i diverses tasques i funcions, al mateix temps que les institucions proporcionen una experiència laboral de gran valor afegit als diferents joves que treballen dins de l’Executiu durant l’estiu. Des d’El Periòdic d’Andorra, hem entrevistat a quatre d’aquestes becàries que durant aquest estiu han estat treballant i aprenent en els diferents organismes del Govern d’Andorra. Elles són Anna Fornsubirà, Alba Capdevila, Lassaleth López i Sandra De Sousa, qui ens explicaran com és el dia a dia dins de les institucions públiques del Govern, que és el que han pogut aprendre en aquesta etapa i que poden aportar els joves a la funció pública.

L’Anna és una estudiant de Màster en Dret Internacional, amb especialització en dret de la Unió Europea (UE) i menció en dret social europeu, a Tolosa. L’Anna ha fet dos períodes de pràctiques dins del ministeri d’Afers Exteriors, a l’ambaixada d’Andorra a París i a la capital, on ha estat al departament d’Afers Bilaterals i Consulars i després al departament d’Afers Jurídics Internacionals. La jove interina sempre ha volgut treballar en un entorn internacional i va considerar que el millor lloc per a poder fer això a Andorra era al mateix ministeri d’Afers Exteriors. En les seves paraules: «Per a mi, era una oportunitat per a veure com el nostre país de petita dimensió es relaciona en l’escena internacional».

Per un altre costat, l’Alba ha acabat la carrera de Dret a Barcelona i l’any que ve farà un màster de Dret Europeu a Milà. Durant aquest estiu, l’Alba ha tingut l’oportunitat de poder fer una estada formativa a la secretaria d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, on ha pogut treballar en el procés d’elaboració i negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea que està duent a terme Andorra. L’Alba va explicar que «l’any passat, quan vaig estar al ministeri (d’Exteriors) al departament legal, vaig començar pensant que no m’agradava el dret. Però em vaig adonar que el que m’agradava era el dret europeu», gràcies a aquelles pràctiques. I aquest darrer estiu, ha pogut continuar desenvolupant-se en aquest àmbit a la secretaria d’Estat.

La Lassaleth té 19 anys i ha acabat el segon any de carrera de Comerç Internacional amb Llengues a París, per a poder fer pròximament un màster amb relacions internacionals i diplomàcia. És per això que l’oportunitat de fer una estada formativa aquest estiu al ministeri d’Afers Exteriors era l’ocasió perfecta per a continuar aprenent en els àmbits en els que està estudiant, ja que «vaig escollir aquesta carrera perquè volia compaginar el que m’agrada (les relacions internacionals, la diplomàcia i la geopolítica) amb el que se’m dona bé (les llengües)» .

La Sandra és estudiant de Ciències Polítiques i Dret a la Universitat Pompeu Fabra i ha estat treballant al ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge. Buscant pràctiques amb ajuda dels seus pares per aquest estiu, la Sandra va enviar un currículum al ministeri on, després de fer una entrevista amb la pròpia ministra Marsol, va ser seleccionada per a dur a terme l’estada formativa. La Sandra va explicar que «volia buscar alguna cosa que m’interessés de cara al futur i que pogués convalidar-me amb les pràctiques (universitàries)... Quan em van oferir estar al ministeri, em va semblar molt interessant i, a més, relacionat amb el que estic estudiant».

El dia a dia dins de les institucions andorranes, segons les nostres protagonistes, és molt enfeinat i requereix gran habilitat per a adaptar-se a tota mena de tasques amb el màxim rendiment possible. L’Anna començava els seus dies de feina, tant a l’ambaixada com al ministeri, llegint la premsa del dia, per tal de poder està ben informada de tot allò que succeïx, tant al país com a fora, i tractar d’estar en contacte amb la realitat social amb la qual treballarà durant la resta del dia. Al ministeri, es feia una primera reunió matinal per a planificar les tasques que es portarien a terme durant tot el dia. D’altra banda, l’Alba recorda haver arribat a la secretaria d’Estat en un moment de molta feina, ja que s’estava produint una nova ronda de negociacions amb la UE a principis d’aquest estiu. En les seves paraules, «quan vaig arribar, estava la meitat de l’equip a Brussel·les i era tot molt dinàmic, hi havia moltes reunions cada setmana i ja em van dir que vaig agafar el millor mes... després, quan va tornar el secretari d’Estat, em va donar una tasca per a fer durant tot el mes», que consistia a recopilar informació per a elaborar les propostes d’Andorra a l’acord d’associació amb la Unió Europea per tal de respectar les especificitats andorranes. Segons la Lassaleth, la rutina diària dins del ministeri era molt diversa i exigent. La Lassaleth comentava que «el dia a dia és de tot menys monòton. Cada dia és diferent i imprevisible, no hi ha dos iguals, s’aprèn molt, però s’ha d’estar concentrat». Finalment, la Sandra destacava la polivalència amb la qual es desenvolupava la seva rutina. La interina explicava que «vaig ajudant amb el que necessiten o amb el que diguin. També a altres departaments, com el de Comerç, que si necessiten alguna ajuda, jo encantada ... Un dia em van convidar a un Consell Econòmic i Social, i l’endemà vaig haver d’organitzar documents de Comerç, un altre potser ajudar a elaborar el pressupost, i així aprendre també com s’elabora aquest».

Aquestes estades formatives suposen una gran oportunitat per a les estudiants de poder formar-se en un ambient professional real, adquirint habilitats i capacitats mentre duen a terme tasques de valor afegit dins de la funció pública. L’Anna va destacar de les seves pràctiques «la polivalència i les competències de tots els treballadors del ministeri. Tots els coneixements que tenen en llengües, en relacions internacionals, en geopolítica, cultura internacional... Era molt interessant veure tot això». D’altra banda, l’Alba declarava que «el que més m’ha sobtat, m’ha agradat i m’ha quedat és, a la primera setmana, veure, en videoconferència, al secretari d’Estat negociant amb la Unió Europea. Si bé a la universitat fas cursos de negociació i coses així, no ho acabes de viure al 100%. I viure les estratègies (de negociació), que el secretari d’Estat ho fa de forma excepcional, m’ha servit de molt exemple per si mai em vull dedicar a l’arbitratge o coses així». La Lassaleth va voler donar èmfasis al fet que la seva estada formativa va ser una excel·lent oportunitat per a posar en pràctica els seus coneixements en l’àmbit lingüístic. La interina explicava que «jo estudio comerç internacional amb llengües, i he pogut utilitzar molt les llengües cada dia d’aquestes pràctiques. Ja sigui per traduccions, els textos dels convenis amb anglès o francès, o fent trucades a ambaixades». Finalment, la Sandra valorava el fet del «contrast amb el qual he estudiat molt centrat en Catalunya o Espanya. Aquí m’estic endinsant més amb què és la política d’Andorra i com està organitzat tot aquí. Al final, jo crec que és tan diferent». La interina destaca que de les seves tasques dins del ministeri que «tot això m’ha ajudat a veure tots els punts que hi ha a cada ministeri des del punt de vista global».

Dins de les institucions, els funcionaris més veterans s’encarreguen d’ajudar i ensenyar als interins, al mateix temps que confien en ells a l’hora de delegar tasques de valor afegit i prendre nota de la perspectiva jove sobre les diferents iniciatives que es duen a terme. L’Anna ha agraït la paciència mostrada pels seus superiors amb més experiència, que li ha permès aprendre i desenvolupar-se. L’Anna va destacar que creu que «el que podem aportar la joventut són noves idees. Penso que, com estudiem fora, podem donar un altra visió de les coses pel que veiem i el que vivim en els països veïns». L’Alba posava en èmfasi la bona sinergia i bon ambient que es respira a la secretaria d’Estat, fet que es produeix a un cert ambient jove i fresc, que ajudava al fet que la jove pogués desenvolupar-se amb més facilitat. La interina exposava que «m’ho van posar molt fàcil de tractar i molt agradable. Són gent de 30 i 40 anys, però tampoc considero que siguin molt grans. Això devia fer que congeniéssim més». A més, l’Alba també destacava el fet que «a mi em demanaven i jo donava també molt la meva opinió com a jove, com a estudiant i com a ciutadana. Aleshores, crec que això també pot arribar a ajudar», a més de sorprendre’s per sentir-se molt escoltada per part de tot l’equip, cosa de la qual se sent molt agraïda. La Lassaleth destacava el fet que, en un ambient de tanta exigència i amb tanta feina, «els més veterans no sempre tenien molt de temps i agafaven una estona per nosaltres per veure com anem, si teníem coses a fer, agafar temps d’incloure’ns». A més, considera que la gent jove com ella «els podem i els hem ajudat en moltes tasques, a alleujar el seu treball, etc.». La Sandra va esmentar el rol que va tenir la seva superior, la Letícia, i de tot l’equip, que «em va ajudar molt amb les gestions amb la universitat, i quan he estat al ministeri, a part que pogués fer feina i ajudar-los a ells (els funcionaris), tots han intentat que la feina que pugui fer em serveixi, que tingui un valor pel qual jo estic estudiant. M’han ajudat a fer que en tot moment estigui ocupada i aprendre mentre estic fent les pràctiques», realçant el valor afegit que té dur a terme aquest tipus d’estades.

Les interines, després de descobrir tota la tasca que es porta a terme dins de les institucions, acaben entenent més el com es porten a terme els projectes públics, a més d’empatitzar més amb la labor del funcionariat. L’Anna esmentava que ha pogut prendre consciència de les dificultats que s’han de superar «des del departament jurídic (d’Exteriors), com quant llargs són els procediments, per exemple, per adherir-se a un conveni internacional o també el temps que es tarda a arribar a fer un projecte com l’acord d’associació, que ja portem vuit anys i és un procediment molt llarg». A més, la interina destacava que «en tots els projectes que es duen a terme ara, em sentia bastant inclosa perquè molts programes que estàvem fent són per a joves o estudiants». L’Alba destaca la gran professionalitat i exigència amb la qual treballaven, segons ella, al·legant que «no hagués imaginat que fos tant top, i sobretot s’ho miren tot molt al detall. És com una feina molt acurada, la gent que treballa a la secretaria d’Estat és molt perfeccionista, s’ho miren tot fins a l’últim detall», a més de que «requereix molt sacrifici». Per últim, esmentava que «tenen molt clar de que veuen a Andorra com a conjunt i em sento totalment identificada». La Lassaleth destacava que, donat el gran volum de treball sobre vàries i importants temàtiques, l’ha sorprès «la rapidesa en la qual es fan algunes tasques, la quantitat i la diversitat de treball. Gairebé quasi totes les tasques que fan, són amb relació a la població, als joves, a les dones, etc». Finalment, la Sandra va assenyalar que «veig un control i que tot té una supervisió, és normal, són temes importants com, per exemple, el pressupost, que són molts diners que s’han de controlar i veure on es destinen. És una cosa en què hi penses, però, quan ho veus, ets conscient que és una feina que has d’estar molt pendent i predisposada a voler-ho fer». 

Les interines han tingut unes bones pràctiques i cap d’elles descarta dedicar-se en aquest món en el futur, d’una forma o una altra.