• Capdevila i Sangrà juren com a cònsols i aposten per deu mesos de «continuïtat»

El consell extraordinari d'ahir, amb la cadira buida del fins ara cònsol, Antoni Martí, present a l'acte com a públic. Foto: TONY LARA

La fins ara cònsol menor d'Escaldes-Engordany, Montserrat Capdevila, va jurar ahir el càrrec com a cònsol major del Comú. Paral·lelanent, la consellera d'Esports, Meritxell Sangrà, va jurar el càrrec de cònsol menor i Eduard Molné va jurar-lo com a nou conseller d'Unió del Poble. Amb el nou organigrama, i tenint en compte que la consellera major seguirà sent Trini Marin, la parròquia escaldenca es converteix en la primera de la història liderada per tres dones.

La reorganització de l'organigrama comunal s'ha dut a terme com a conseqüència de la renúncia del ja excònsol major d'Escaldes, Antoni Martí, per poder presentar la seva candidatura com a cap de Govern. El propi Martí va ser present ahir als actes de jurament, que van comptar també amb la presència de la cap de llista número 5 de Demòcrates per Andorra, Mònica Bonell, així com dels cònsols d'Ordino, Ventura Espot i Consol Naudi, i del cònsol menor de la Massana, Josep Maria Garrallà.

Capdevila, en les seves primeres declaracions com a cònsol major, va assegurar que en els deu mesos que li queden de mandat (al desembre hi haurà eleccions comunals) durà a terme una política «continuista», en la qual «no dubtaré a demanar consell a Martí» per a qualsevol qüestió. Capdevila va mencionar les obres del Centre d'Interpretació del Madriu, que s'obrirà al públic aquest estiu, i el trasllat de la deixalleria des de l'avinguda del Pessebre cap a la zona industrial de la parròquia, com les dues prioritats del seu mandat.

Pel que fa al fet que per primera vegada dues dones ocupin els càrrecs de cònsols, Capdevila va assegurar que ha estat «un fet circumstancial, ni volgut ni provocat», i que no té perquè «causar cap canvi en la manera de fer». També va treure ferro al fet que sigui Sangrà i no Marin la que hagi estat escollida cònsol menor, «ha estat escollida per una qüestió de disponibilitats i responsabilitats a la feina».

L'oposició, per la seva banda, sí que confia que amb la renúncia de Martí les coses agafin un altre rumb al Comú escaldenc. «Han canviat les persones i els punts de vista», va exposar Francesc Casals, que va mostrar-se crític amb la gestió de Martí, «en època de dificultats econòmiques no ha estat capaç de reaccionar», i va posar com a exemples de mala gestió «la incapacitat per desbloquejar el pla de gestió de la Vall del Madriu», el deute comunal de 32 milions d'euros o la gestió del GAdA i acompliments.

Per a més informació consulti l'edició en paper.