PUBLICITAT

Andorra la Vella

Aprenent a ser independents

El Centre de Dia de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual

Per Maria Lozano

Imatge d’una aula del Centre de Dia Tria/Neret
Imatge d’una aula del Centre de Dia Tria/Neret | M.L.

El Centre de Dia de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM) ofereix atenció a persones majors d’edat amb una discapacitat intel·lectual o un trastorn de desenvolupament que, pel seu estat de salut requereixen una especial atenció de suport extens. Així ho explica la tècnica coordinadora d’atenció personal de l’àrea d’envelliment de la FPNSM, Renata Gonçalves. La seva companya, la Responsable dels Serveis Diurns de l’Àrea d’Envelliment de la Fundació, Anna Jiménez, informa que aquest servei «permet promoure i mantenir totes les capacitats funcionals de les persones que ho necessiten», i destaca que és una opció per quan acaben l’etapa obligatòria i no tenen les habilitats suficients per a adherir-se a un lloc de treball. Així doncs, les persones que venen al Centre de Dia de la Fundació són persones que «necessiten suport en la major part del seu dia a dia», recalca Jiménez, que explica que s’ajuda els usuaris en termes econòmics, d’alimentació, a més de la planificació de les activitats cognitives i de lleure. Aquest servei de la Fundació és de dilluns a divendres de les 09.00 hores a les 17.00.

El Centre de Dia de la Fundació està distribuït amb tres grups diferents, en funció del cicle vital de la persona o del suport que necessita, explica Jiménez: El primer és per a joves adults de 18 a 35 anys, el segon és per a envelliment, de 35 anys fins al final de la vida, i un grup de suport excepcional, que «compta amb persones que necessiten més suport per a poder autoregular-se en l’àmbit de conducta o persones que necessiten una atenció sociosanitària molt intensa, i que necessiten el servei d’infermeria un major nombre d’hores», va destacar Jiménez. Actualment, hi ha 30 persones fixes. Cada grup té assignat un referent, que és un educador.

Per a poder donar l’atenció necessària, es treballa amb un model d’atenció integrada amb la persona, explica Gonçalves, que recalca que «la persona atesa és la protagonista del projecte». D’aquesta reflexió surten dues metodologies, el pla de suport conductual positiu i la planificació central a la persona. Amb la primera, es pretén fer una valoració integral a la persona, que engloba totes les seves àrees, per a després conèixer les preferències que té, les seves motivacions: «volem saber què li agrada per a poder fer el seu projecte de vida», explica Gonçalves, que remarca que «a partir d’aquestes dues metodologies elaborem un pla de suport, que té uns objectius i unes estratègies, i fem el programa adaptat a la persona. A partir d’aquí oferim els suports necessaris per a cada tipus d’activitat», i remarca que des de la Fundació treballen amb activitats tant conjuntes com indivuals, en funció de les necessitats de cada persona atesa.

Aquestes activitats estan dirigides a mantenir totes les capacitats i les habilitats de les persones. Per això parteixen de les rutines diàries dels usuaris, com poden ser esmorzar, dutxar-se, vestir-se, etc .«perquè puguin ser molt més independents», explica Gonçalves. Però a més, cal destacar que a la Fundació tenen sales d’integració sensorial, a més de treballar l’estimulació cognitiva. Cada grup que s’atén s’ubica a una aula per a poder desenvolupar les activitats. A més, els usuaris poden fer servir espais del mateix centre com la piscina, una sala multisensorial, l’Espai de Realitat Virtual Immersiva (ERVI); a més d’espais comuns com jardins — on hi ha un hort que planten les mateixes persones ateses i després recullen —, la cuina, i el menjador. En el cas del menjar, cada persona pot triar el menú, ja es que és un buffet lliure, tot i que cal destacar que els usuaris tenen assessorament dietètic, que fa que triïn el que triïn sempre sigui un menjar saludable: «Se’ls ajuda a triar el menjar i es fa una conscienciació del que és un menú saludable», explica Jiménez.

A part, cal destacar que els usuaris aprofiten els espais de la comunitat, com per exemple van a exposicions i a museus. Així doncs, fan activitats sociolúdiques i culturals per a afavorir la inclusió i la participació en la societat. Per exemple, van anar a veure el Cirque Du Soleil, i van fer un taller per a poder veure com preparen els artistes la funció: «Això els encanta, perquè els ofereixen oportunitats com les que podem tenir a la resta de la població», explica Jiménez, que destaca que «amb el suport necessari donem l’oportunitat a la persona per a poder realitzar el mateix que nosaltres». Però a més, explica Gonçalves, fan activitats terapèutiques, i fins i tot amb animals, per exemple canisgrup i equinoteràpia: «Anem a La Seu d’Urgell a fer activitats amb cavalls», explica en Pere Reñé, un usuari de la Fundació. Ell va informar que porta 50 anys o més a la Fundació, i que a part de les activitats «anem per exemple, al supermercat de davant de la Fundació a comprar menjar i cafè». Pere Casal, en canvi, explica que «a mi m’agrada organitzar les coses, faig un calendari del mes amb les activitats que tenim programades i els aniversaris dels meus companys. També m’agrada llegir el diari i informar-me de l’actualitat». Una de les usuàries explica que en el seu temps lliure es dedica a llegir: «m’agrada molt, però a més m’agrada pintar amb la tauleta» i remarca que «fem tallers, com per exemple roses per Sant Jordi. També ens vam disfressar per Carnaval».

Tots tres passen el matí a la Fundació, però Casal torna a casa a les 12.00 hores, perquè «he d’ajudar a la meva mare», comenta. Els altres dos testimonis, en canvi, es queden fins a les17.00 hores i dinen a la Fundació.

Ervi

A principis del mes de juny la Fundació va exposar una nova eina per a les persones ateses a la Fundació, com per exemple al Centre de Dia, basada en la realitat virtual immersiva. Jiménez va destacar que «creiem que és una eina molt motivadora i innovadora i tenir-la facilita que les persones es vinculin més a les activitats i al seu tractament. A més, afavoreix a assolir millor l’objectiu que tenim plantejat amb la persona». Explica a més, que està tenint molt bona rebuda entre els usuaris, de fet René comenta que l’eina li agrada molt. Tot i així,en ser nova s’està provant en petits grups: «Fem una valoració de la persona veient com l’eina el pot ajudar, veient quin tipus d’intervenció es pot utilitzar en aquesta persona», informa Jiménez, que comenta que «la intenció és utilitzar-la en tots els usuaris que atenem».


Com formar part del Centre de Dia de la Fundació? 

CONAVA, el servei de Govern que valora quina discapacitat pot tenir una persona, ha de considerar que el servei més adequat per a la persona és el Centre de Dia. Alguns usuaris han entrat al servei després d’acabar l’escolarització obligatòria. D’altres, han sigut els mateixos usuaris o els seus familiars els que han anat a la Fundació, però els han derivat  a CONAVA per a poder fer la valoració prèvia.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT