L’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) va presentar ahir els resultats de la primera enquesta postelectoral després de les eleccions del 2 d’abril. El coordinador del grup de recerca en Sociologia, Joan Micó, va apuntar que «aquesta enquesta s’ha fet per primera vegada, però a partir d’ara es farà en més ocasions, ja que és important perquè serveix per entendre com ha influenciat la campanya electoral en les eleccions, quin vot útil hi ha hagut o com ha afectat el vot a la Batllia». Un dels punts rellevants és el fet que el 32% dels vots es van decidir en la campanya electoral, sobretot els dels més joves. La mostra està formada per 1.205 persones, Micó detallava que «hem agafat a 805 persones de nacionalitat andorrana, escollits de manera aleatòria i el pes proporcional a cada parròquia, per edats i sexe; i després 400 no andorrans per entendre què pensen sobre la política del país en general».
Els resultats de l’enquesta mostren que gairebé un 62% dels enquestats de nacionalitat andorrana diuen que la política els interessa ‘molt’ (13%) o ‘bastant’ (49%), davant d’aquells que responen ‘poc’ (27%) o ‘gens’ (11%). També es preguntava pels polítics que els donaven més confiança al que un 27,2% dels enquestats va considerar que era Xavier Espot, seguit de Cerni Escalé amb un 7,8%, Carine Montaner amb un 5,9%, Pere Lòpez amb un 2,5% i Conxita Masol amb un 1,1%. Pel que fa a la satisfacció amb el funcionament de la democràcia a Andorra, dintre dels andorrans hi ha un 53,6% que diu que està ‘molt satisfet’ i un 37,1% que diu que ‘poc’ o ‘gens’. En el cas dels no andorrans hi ha un 55,1% que diuen que ‘molt’, i un 26,6% ‘gens’. Micó explicava que «a les persones que ens han dit que estan poc o gens satisfets els hem demanat perquè i per exemple els andorrans diuen que és pel sistema electoral i el repartiment d’escons, el 14% diu que el Govern respon a interessos particulars, 10% consideren que no es respecten els drets socials. Dintre dels no andorrans, diuen que hi ha una manca de drets polítics als immigrants, i un 22% diu que la situació econòmica o el model del país no els satisfà, i un 20% que no es respecten els drets socials».
Quant a la campanya electoral un 64,6% dels andorrans la van seguir amb molt interès, mentre que dintre dels no andorrans, només un 28,2% ho van seguir. També es va demanar quin tema es pensa que ha estat el més debatut pels partits i candidats, el principal és l’habitatge amb un 61,1%, seguit de l’acord amb Europa amb un 7,5% i l’economia del país amb un 3,1%.
Micó explicava que es va demanar si van veure els debats que van tenir lloc entre els candidats a cap de Govern, i d’entre el 51% que va contestar que sí, «segons els enquestats el més convincent va ser Espot amb un 49,8%, seguit per Escalé amb un 22,4%, Montaner amb un 7,4%, Lòpez amb un 2,8%, Pallarés amb un 0,6% i Cabanes amb un 0,5%. Els resultats també mostren que un 32% reconeix que la campanya el va ajudar a acabar de decidir el vot, sobretot els més joves (41%); el 68,7% ja tenia decidit previ a la campanya que votaria a Demòcrates; i «el més interessant és que un 50,2% dels vots de Concòrdia es van decidir durant la campanya.

Un 24% dels enquestats andorrans diuen que senten més simpatia o consideren més proper a les seves idees Demòcrates per Andorra; un 19% per Concòrdia; un 12%, del Partit Socialdemòcrata; un 7%, per Andorra Endavant; un 2%, per Liberals d’Andorra; un 1,5%, per Acció i un 1% per SDP. Les variacions més destacades en la simpatia dels partits és un augment en el percentatge d’enquestats que diuen que senten simpatia per Concòrdia, passant d’un 6% a un 19%. 

Pel que fa al comportament electoral, un 54,4% dels enquestats reconeixen que canvien de vot segons qui més el convenç en cada elecció. El coordinador del grup de l’ARI apuntava que les persones de més de 65 anys són les que més ens han dit que voten al mateix partit cada any.

Pel que fa a la comparació amb la llista parroquial, un 59,7% van afirmar que van votar al mateix partit que a la llista nacional, un 30,8% va votar a un partit diferent, i un 4,4% es va abstenir. «Un 26% dels que han dit que han votat un partit diferent era perquè a la seva parròquia no es presentava el mateix partit que van votar a la nacional, després sí que hi ha un 23% que diuen que era pels candidats, i un 3,8% per vot útil», destacava Micó.

Finalment, es mostra que el 59,5% van votar el dia de les eleccions; el 39,3% va anar a votar a la Batllia i un 0,5% ho van fer per correu.