Els consellers generals de Concòrdia, Maria Àngels Aché i Pol Bartolomé, van entrar ahir a la Sindicatura una pregunta escrita dirigida a Govern sobre el pla de prevenció dels efectes de les onades de calor en la salut de les persones.

Van preguntar si el Govern disposa d’un pla específic i relatiu a la prevenció dels efectes de les onades de calor per la salut dels ciutadans i si aquest preveu mecanismes de coordinació amb els comuns per tal de fer-ne front, de manera conjunta i coordinada.

També van sol·licitar quin és el posicionament del Govern respecte als refugis climàtics i si disposa d’espais públics en les diferents parròquies del país que, eventualment, podrien formar part d’una xarxa pública d’espais «de refugi climàtic», sent aquests espais exteriors que proporcionen confort tèrmic a la població en un context d’altes temperatures o d’extrem fred durant l’hivern.
Finalment, Bartolomé i Aché van demanar si existien mesures aplicables a les empreses o a les administracions públiques adreçades a reduir o compactar l’horari de la jornada laborals dels professionals que desenvolupen la seva activitat a l’exterior i que pateixen especialment les temperatures extremes, i en aquest cas quines són aquestes mesures.

La motivació d’aquestes preguntes rau de l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i la declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica adoptat pel Consell General el gener del 2020. Des de Concòrdia recorden que els efectes de l’emergència climàtica són cada vegada més evidents, amb un increment notable dels fenòmens climàtics extrems com poden ser les sequeres, les inundacions fruit de les fortes tempestes i especialment les onades de calor; també detallen que en aquest sentit, entre el conjunt d’efectes malaurats i provats per les onades de calor, destaca el seu impacte en la salut de la població, particularment en el cas de la gent gran i dels grups socials més vulnerables.

Aché i Bartolomé destacaven que aquesta situació d’emergència obliga a replantejar el model urbanístic d’Andorra afavorint una major protecció dels espais verds i mitjançant la creació d’una xarxa pública de refugis climàtics que facilitin una millor adaptació de la ciutadania a un clima marcat per les altes temperatures, així com el desenvolupament de plans d’actuació específics per a prevenir els efectes de les onades de calor en els grups vulnerables mitjançant l’elaboració d’una guia i d’un pla de prevenció que guiï als comuns i les diferents administracions a l’hora de fer front, de manera conjunta i coordinada, a l’increment sobtat i extrem de les temperatures.