Les diferències pel que fa a la seguretat ciutadana entre Andorra i Espanya, el nostre país veí, és innegable. Les xifres estan a l’abast de tothom, així com els nostres propis ulls que ho poden certificar per si mateixos. L’any 2022, el Cos Policial del Principat va tancar l’exercici amb 4.500 delictes, dels quals van poder resoldre prop de 1.100. A l’altre costat de la balança, Espanya ho va fer amb un total de 2.325.358. La franja entre ambdues és certament diferencial, però en aquest cas no es pot donar per aprovat l’argument demogràfic que separa als dos territoris i al que diverses institucions del país veí volen agafar-se per justificar aquest fet. Si hi ha una justificació que sí que es pugui acabar donant per vàlida és la d’aquells ciutadans o ciutadanes que han pogut veure de prop el funcionament o la destresa d’aquesta seguretat, a través de conviure amb ella durant un llarg termini de temps. 

Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb un parell de testimonis sobre aquest fet: Gabriela i Alexia (noms ficticis), dues noies provinents d’Espanya i Andorra, respectivament, i que per motius laborals i estudiantils es van haver de traslladar al país veí. «Vaig notar la diferència en només la primera nit, quan vaig veure que podia caminar segura pel carrer i sense estar pendent de si algú em seguia», explica Gabriela, una situació que, segons ella, a Barcelona era impossible: «La meva por sempre radicava que no em robessin o m’agredissin».

Parlem amb dues noies que comparen tots dos territoris, on les diferències són molt grans

Unes declaracions semblants fa Alexia, qui només posar un peu a la ciutat comtal es va adonar de la diferència tan gran que hi havia amb el Principat: «Els carrers estaven bruts i veia a gent sospitosa constantment, em sentia molt insegura», menciona. La jove destaca un moment de tensió que va haver de viure amb els seus companys de classe quan estaven gravant un treball de la universitat al carrer, on «un home ens va llençar pintura per sobre amb la idea de distreure’ns i que un altre ens robés les càmeres que portàvem a sobre», afegint que, fins aquell moment, «mai havia viscut un fet semblant a Andorra».

Les paraules de l’Alexia s’entenen millor quan situem, dels 2.325.358 delictes comesos a Espanya, un total de 475.019 només a Catalunya, sent la comunitat autònoma amb un major nombre en comparació a la resta. Més detalladament, es pot trobar que 162.000 corresponen exclusivament a furts, els quals guarden el seu focus neuràlgic en les grans ciutats com Barcelona. «Vagis per on vagis, tens la sensació que et poden treure el móbil en qualsevol moment», comenta Alexia.  Una situació que es veu accentuada en moments d’oci nocturns, on el subministrament de drogues a noies ha sigut la tònica habitual a la capital catalana en els últims mesos. «No entenc com a Barcelona això pot passar cada cap de setmana i, en canvi, aquí a Andorra sembla un fet totalment allunyat», afegeix Gabriela. O almenys això semblava fins aquesta passada matinada, on tres dones van denunciar a través del Punt Lila que algú els hauria drogat a través de les seves begudes durant la Festa Major d’Escaldes-Engordany. 

Tanmateix, aquesta situació puntual, així com d’altres que ben cert es viuen cada setmana al Principat, no poden negar el que és un fet precís: Andorra és un lloc segur per viure, especialment per les dones i aquelles persones que formen part de col·lectius minoritaris. La seguretat ciutadana que envolta els seus carrers és envejable, especialment cap a ciutats del país veí, on destaca una Barcelona cada vegada més empitjorada. A l’alt nombre de furts se suma també una àmplia llista d’agressions físiques i verbals, tinença d’armes, tràfic de drogues i una llarga llista que només fa que créixer dia rere dia. Només ens queda esperar que totes aquestes situacions que embruten i empitjoren el nostre astre social no arribin fins aquí i puguem, d’aquesta manera, continuar sent un dels països amb major seguretat ciutadana de tota Europa.