La descongelació gradual de les mesures aplicades als lloguers que preveu dur a terme el Govern el 2024 afectarà menys d’un 25% dels pisos. Ho va manifestar el cap de Govern, Xavier Espot, en el marc de l’atenció als mitjans durant el tradicional dinar a AINA per part dels membres de l’executiu, on va puntualitzar que «no es pot mantenir» la tensió al mercat perquè «hem de reconèixer que com més intervenim, menys incentivem als propietaris a fer habitatges destinats al lloguer». En aquest sentit, va matisar que la liberalització que es planteja des de l’executiu no es farà d’un dia per l’altre, sinó «d’una manera molt quirúrgica, progressiva i protegint a la població en situació de vulnerabilitat», i va reiterar que el percentatge estarà basat en criteris objectius i verificables amb la finalitat que si es donen possibles abusos, es puguin verificar i engegar els mecanismes d’inspecció i sanció corresponents. «La nostra voluntat és que sigui un percentatge de propietaris petit i que es vagi ampliant el ventall de manera progressiva al llarg de la legislatura o una mica més enllà per anar liberalitzant el mercat mentre nosaltres posem pisos de lloguer al mercat», va assenyalar.

Segons informa l’ANA, el líder de l’executiu va posar en relleu les mesures adoptades al llarg de la darrera legislatura per incentivar l’entrada d’habitatge d’arrendament al mercat, com l’exempció de determinats requisits per canviar d’ús els immobles, pels quals va considerar que, si no hi fossin, «la situació seria molt més greu». «Hem de doblar esforços i prendre més consciència que mai, però també hem de ser sincers, no tenim una vareta màgica i el problema no se solucionarà en els pròxims mesos», va indicar, destacant la bona fe dels propietaris. D’aquesta manera, va fer referència a la necessitat d’augmentar les col·laboracions publicoprivades, avançant que estan treballant en una proposta perquè els comuns cedeixin sol públic a privats que estiguin interessats a edificar habitatges a preu assequible. «Ja tenim tres projectes on s’estan bastint edificis en terreny públics, però ara parlaríem d’un sistema diferent, la possibilitat que les corporacions alliberessin sol públic perquè un determinat propietari pugui construir habitatge i gestionar-lo durant un termini de temps», va assenyalar. «Estem treballant una proposta a escala interna per traslladar als comuns i assolir una bona entesa entre les administracions perquè la mesura no sigui una imposició per la via legal», va afegir, recordant que la política del Govern en immobles es basa en tres potes: l’increment del parc immobiliari públic, la col·laboració publicoprivada i les facilitats urbanístiques i ajuts als empresaris que construeixin edificis destinats al lloguer.

El referèndum per la UE/ El líder de l’Executiu, qüestionat per la celebració del referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, va manifestar que la consulta es durà a terme, com a mínim, sis mesos després de l’aprovació per part del Govern del text definitiu i, si és dona el cas de la ratificació per part del Consell General, per la qual cosa es podria arribar a realitzar a principis del 2025. «Els ciutadans han d’anar al referèndum sabent què és el que voten, motiu pel qual no ens plantegem un termini inferior als sis mesos per fer pedagogia amb la població perquè sàpiguen les conseqüències d’un sí i un no», va incidir. Tanmateix, va ressaltar que la voluntat del Govern és que les negociacions finalitzin al maig de l’any vinent perquè si prorroga més enllà, «no crec que sigui adequat si volem assolir un bon acord d’associació». Espot va explicar que, amb l’objectiu de poder mantenir un control dels antecedents sobre les persones que venen a treballar al país, estan estudiant la possibilitat que en determinades professions «sensibles», com per exemple l’educació, la salut i el sector financer, l’empresa pugui demanar el certificat d’antecedents penals al futur treballador.