El Govern, SAAS, i l’empresa que gestiona el transport sanitari assistit no medicalitzat van realitzar una trentena de trobades per a solucionar el problema entre l’UTE i els treballadors per les condicions generals d’aquests. Així ho va remarcar ahir la Ministra de Salut, Helena Mas, en resposta a les preguntes presentada per la consellera general del PS, Susanna Vela, i la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner. Mas va explicar que actualment «s’està duent a terme un procés de mediació per tal d’intentar arribar a un acord entre ambdues parts i que el servei funcioni de manera correcta». A més, va recordar que «en cap cas es vol deixar el país sense servei».

Montaner, per altra banda, va encoratjar a l’executiu d’estudiar la possible absorció del SAAS per a garantir-ne el bon funcionament: «la medicació dura des de fa nou mesos, i ara pensem que el SAAS ha de trobar una solució. Creiem que hauria d’anar sent hora que s’absorbeixi el servei», i va comentar que «la direcció de l’organisme és fonamental». Mas, va exposar que per ara «apostem per la mediació i arribar a bon port», i va assenyalar que «el contracte amb l’empresa adjudicatària del servei preveu sancions per l’incompliment d’aquest que poden arribar fins al 6.000 euros per infracció».

Immigració / El servei d’Immigració ha denegat un total de 317 sol·licituds de residència al país des del 2012, el 80% de les quals de persones provinents de la Unió Europea. Així ho va manifestar la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, durant la sessió de control al Govern al Consell General en resposta a la pregunta del conseller general d’Andorra Endavant, Marc Monteagudo, en relació amb el nombre de peticions rebutjades al llarg de la darrera dècada. D’aquesta manera, va procedir a detallar el nombre d’autoritzacions no acceptades matisant que tenint en compte el total de sol·licituds presentades des del 2012, només no s’han acceptat un 0,31%. L’any passat, d’un total de 16.140 autoritzacions, se’n van denegar 64, 48 de les quals van ser presentades per persones comunitàries; i en els sis primers mesos del 2023 no se n’han autoritzat 14 (10 de residents a la UE) de les 5.265 registrades.

Inspecció de treball / En relació amb la pregunta plantejada per la presidenta del grup parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar, relativa a les denúncies de treballadors forans subcontractats per empreses andorranes en el marc d’una prestació de serveis, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va asseverar que la voluntat del Govern és dotar el departament de Treball de més inspectors perd augmentar, en la mesura del possible, el nombre que hi ha actualment. 

Igualtat de gènere / Ahir la consellera del PS Judith Salazar va preguntar sobre el desplegament de la llei per a l’aplicació efectiva del dret de la igualtat de tracte i oportunitats i la no-discriminació entre dones i homes. El cap de Govern, Xavier Espot, va posar en èmfasi que «s’està treballant des de la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana».

Ambaixadors sense residència / El Conseller General, Pol Bartolomé, va preguntar sobre la missió dels nous ambaixadors sense residència. La Ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va recordar que l’objectiu és «establir relacions diplomàtiques amb la totalitat dels països membres de la Unió Europea per a afrontar amb totes les garanties possibles el futur acord d’associació i salvaguardar les especificitats d’Andorra».

Es treballa per legalitzar l’oblit oncològic

En el Consell General celebrat ahir, la consellera general del Grup Parlamentari, Susanna Vela, va formular una pregunta oral respecte a l’oblit oncològic, és a dir, la discriminació que pot tenir una persona per haver patit, en aquest cas, un càncer al llarg de la seva vida. La Ministra de Salut, Helena Mas, va afirmar que «la posició del Govern és favorable per a treballar el dret a l’oblit», ja que «un 47% de les persones que han patit un càncer tenen dificultats en intentar sol·licitar un préstec, un 70% per a aconseguir qualsevol classe d’assegurança, i concretament, una de vida un 83%».

Mas va recordar que a Andorra el dret a l’oblit oncològic no està recollit en la legislatura, i va destacar, a més, que en els països veïns aquest dret ja està legislat. Per exemple, a França es va aprovar la llei el febrer del 2022, i quan un pacient fa cinc anys que va rebre el diagnòstic ja té dret a aquest oblit. En el cas d’Espanya, ha sigut en aquest mes de juny, quan el govern del país ha aprovat un decret per a tenir el dret de l’oblit a partir dels cinc anys de què es diagnostiqui la malaltia.

Per altra banda, Vela va recordar que el càncer és una de les causes amb major mortalitat a Andorra i que actualment no es disposen dades relatives de les persones que la superen. Mas per la seva banda, va recordar que fa unes setmanes es va publicar el registre de tumors, i que les dades s’anirien actualitzant.

Respecte a la llei del dret de l’oblit, Mas va assegurar que «és un punt que s’està treballant ja, tot i que no tenim calendari».

Molné vol fomentar la cohesió social i professional

En el Consell General celebrat ahir, la ministra de Jústicia i Interior Esther Molné, va explicar que vol flexibilitzar les condicions econòmiques per al reagrupament familiar «quan la situació del país millori», va recalcar. Així ho va informar en resposta a la pregunta formulada per la presidenta suplent del Grup Parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, a més del conseller general Socialdemòcrata, Bere Paró, en referència a l’enduriment de les condicions econòmiques per al reagrupament familiar.

Molné va detallar que l’augment de criteris es basa en indicatius quantitatius i qualitatius. A més, va destacar que «la voluntat final del Govern és garantir que les persones que viuen a Andorra puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb un nivell de vida digne, a més de fomentar «la cohesió social». Cal destacar que l’executiu va decidir augmentar els requisits econòmics basant-se «en l’increment del preu de l’habitatge, l’augment del cost de vida i el cost mensual que representa tenir un fill a càrrec», va explicar la ministra.

Per altra banda, els consellers del PS i Concòrdia van argumentar que aquesta acció «va en contra de la cohesió social i el model del país que consideren que s’hauria d’impulsar». En afegit, van remarcar que «des de l’executiu busquen una Andorra per a rics, on els treballadors no tenen cabuda, i així precaritzen el món laboral i social», ja que en aquestes accions «s’incentiva que només puguin viure al país els rics i que els altres hagin de marxar a l’altre costat de la frontera un cop acabada la jornada laboral».

Molné, per la seva banda, va recordar que des del 2021 el Govern ha destinat més d’11 milions d’euros a ajudes a l’habitatge.