PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«El patinatge al país evoluciona cada cop més i dona el nivell, per exemple, d’Espanya»

Entrevista a Eric Barbeitos, patinador artístic sobre rodes

Per Pol Forcada Quevedo

Barbeitos durant una actuació en la Copa del Món sub20.
Barbeitos durant una actuació en la Copa del Món sub20. | E.B.

Eric Barbeitos és patinador artístic sobre rodes de la Federació Andorrana de Patinatge (FAP). Fa menys d’un mes va assolir la segona posició en la Copa del Món sub20, que va tenir lloc a Argentina, i ara encara el Campionat d’Espanya, l’Europeu i el Mundial. Amb ell, parlem dels seus inicis en aquest esport, la valoració que en fa, la medalla guanyada i els objectius que es marca.

–Com va començar amb el patinatge?
–Vaig començar amb 10 anys, després de veure una sèrie de patinatge, Soy Luna. Vaig iniciar amb uns amics de classe i fins ara. 

–I per què artístic sobre rodes i no qualsevol altre?
–Perquè aquí a Andorra donava més possibilitats sobre rodes. A més, els entrenaments em quedaven més a prop de casa.

–Sempre s’ha dit que el patinatge és un esport difícil i molt complet: entrenament, els patins, elements tècnics, el ball... Vostè que ho veu des de dins, és de veritat així? 
–Exacte. És a dir, no és un esport només de saltar ni fer piruetes, sinó que també hi ha la part d’interpretació artística, de resistència, i de combinar a la pista tots els elements com l’actuació, la capacitat de salt, de no marejar-te, etc. i tot continuant la interpretació.

–Com valora el patinatge andorrà?
–Cada cop està evolucionant més i està donant el nivell que, per exemple, podríem trobar a Espanya o Itàlia. En afegit, cada cop veig més participants i més generacions amb més capacitats que no pas quan jo vaig començar. Per tant, l’evolució és molt positiva. També s’ha de dir que en ser un esport minoritari no rebem moltes ajudes, i potser faria falta un punt més de visibilització.

–A nivell general, aquest esport també ha patit una evolució respecte a la participació masculina? 
–Quan vaig començar, per exemple als primers Campionats d’Espanya, érem uns 10 o 12 nois. En canvi, al Campionat d’Espanya que tinc aquesta setmana ens trobem amb 25, així que la participació masculina ha incrementat moltíssim els últims anys. Com més participació masculina, més visualització de l’esport, així que en aquest sentit ens ajudarà molt més a créixer. 

–Cada cop s’equipara més amb les noies?
–Encara hi ha bastanta diferència amb la participació femenina, però crec que s’arribarà a un punt on s’equipararà, en un futur no gaire llunyà.

–Té 17 anys, com porta compaginar els estudis amb els entrenaments?
–Curso Batxillerat Social en un centre del país, i la veritat és que no he rebut cap ajuda per la seva part per a poder compaginar-ho. Cert és que m’han permès repetir algun examen que m’he hagut de saltar per competicions, però el tema estudis és molt complicat amb els entrenaments. 

–No fa ni un mes va participar en la Copa del Món sub20, on anava amb l’objectiu de finalitzar entre els cinc primers i va tornar amb una medalla de plata. Com va ser l’experiència?
–La veritat és que em va costar adaptar-me al jet-lag, el canvi horari em va afectar bastant [riu]. A més, a l’Argentina era hivern i a l’hora de fer els entrenaments em va costar molt adaptar-me a la temperatura i a l’ambient, que era molt sec. Al final, vaig aconseguir fer-ho el millor que sabia i em va donar aquest podi molt satisfactori.

–Entenc que la valoració és molt més que positiva.
–I tant. Vaig fer una de les meves millors marques personals, el meu rècord era de l’Europeu d’Andorra de 2022 amb  124 punts, i en aquesta competició vaig arribar als 139, va ser brutal.

–Mostrar aquest nivell sent tan jove és una pressió o és més ambició?
–Una mica de les dues. Haver aconseguit aquestes puntuacions a principi de temporada és una ambició però també una pressió d’intentar superar-me i no defraudar-me a mi mateix en les pròximes competicions. Així que cal continuar entrenant per millorar aquest rècord personal cada cop més. 

–Aquesta setmana participa en el Campionat d’Espanya a Figueres. Què n’espera?
–Espanya és el nivell de patinatge més alt del món. Actualment es troba el campió i el subcampió mundials, contra els quals competiré. Cert és que no vaig amb molta pressió, però vull fer-ho bé i tornar a estar entre les cinc primeres posicions.

–Arriba ben motivat després de la plata?
–Sí, amb moltes ganes de competir, donar-ho tot un altre cop i sentir els nervis a flor de pell abans de pista.

–Com ha comentat, encara queda temporada.
–Així és. A finals d’agost tinc l’Europeu a Itàlia i després, a finals de setembre, el Mundial a Colòmbia. 

–En aquests, la intenció també és estar al top5?
–Sí, o entre els set primers, seria una bona marca per a mi.

–Quins objectius es marca a curt termini?
–Millorar els meus nervis abans de pista, la meva tranquil·litat, la frustració als entrenaments quan no surten les coses, i saber millorar cada cop més i ser positiu. 

–I a llarg?
–Continuar patinant i saber-ho compaginar amb els estudis. 

–Un somni dins el món del patinatge?
–Un somni per a qualsevol patinador sempre ha estat un podi mundial, i el meu també.

PUBLICITAT
PUBLICITAT