Delictes Majors 6000064/2022

ORÍGEN: 2001307/2019 - 00

NIG: 5300516220190000545

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Enric ANGLADA FORS

Concepció BARON MORA

Canòlic MINGORANCE CAIRAT

Andorra la Vella, 23 de febrer del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000064/2022, seguida pels presumptes delictes majors d’apropiació indeguda qualificada i estafa qualificada en concurs amb el delicte d’administració deslleial, contra: ·

David CLAVEROL MAILHOS, nascut el 20 de març del 1969 a Andorra la Vella, fill de Josep i Christiane, de nacionalitat andorrana, amb domicili a Av. Meritxell núm. 47 d’Andorra la Vella, defensat pel lletrat Sr. Jesús JIMENEZ NAUDI.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Marta VILLAVERDE PEREIRAS i el Sr. Borja AGUADO DELGADO; és ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic MINGORANCE CAIRAT.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que David CLAVEROL MAILHOS fou nomenat vocal del patronat de la Fundació Privada Tutelar (en endavant la Fundació) a principis de l’any 2015, en representació de la societat civil. Al juny del 2018 el gerent de la Fundació deixà el càrrec i CLAVEROL passà a assumir el càrrec de Secretari.

A partir d’aquella data no hi tornà a haver gerència, com a mínim fins a la fi del període d’autes, és a dir, agost 2019. Durant aquest període, el personal administratiu assumia les tasques del dia a dia, i es nomenà coordinadora a la Sra. Meritxell GARCIA, qui actuava de pont entre el personal de la Fundació i els càrrecs del patronat, que exercien directament les funcions executives, havent d’assumir per tant, a partir d’aquell moment, més tasques de gestió que les pròpies del càrrec de Patró.

En la reunió del Patronat de 5 de febrer del 2019, es plantejà la necessitat d’atorgar poders sobre els comptes bancaris de la Fundació Privada Tutelar, i de les persones que estan sota tutela o curatela de la mateixa, a un dels patrons, doncs el personal de la Fundació no està autoritzat per obrir comptes, ni traspassar quantitats superiors a 3.000 €. Anteriorment, qui ostentava poders era la Sra. Ester FENOLL, que a la data de l’esmentada reunió era Secretaria d’Estat. En dita reunió s’acordà atorgar amplis poders bancaris a David CLAVEROL MAILHOS, ateses les circumstàncies esmentades.

A la primavera de l’any 2019, la Fundació recercava un nou local per a la seva seu, havent-se acordat que tots els patrons farien una recerca per la seva banda. En la reunió del patronat de 21 de maig del 2019, es presenta una proposta, però després de la visita amb l’arquitecte, es decideix descartar la proposta per la manca d’espai. Posteriorment, CLAVEROL proposarà un local a l’edifici Ferran de l’Av. Meritxell, que també visitaran altres patrons, com el Sr. Joan Carles RODRIGUEZ MIÑANA i el Sr. Simon BINSTED, juntament amb l’arquitecte que ja havia visitat el primer local que fou descartat. CLAVEROL s’encarregà de demanar pressupostos per fer les obres necessàries, tot i que finalment, el 9 de juliol del 2019, es descartà també aquest local, doncs no es garantia l’accessibilitat de l’edifici.

Aprofitant la seva condició d’apoderat del compte, el 31 de maig del 2019, CLAVEROL efectuà un reintegrament de 2.300 €, en efectiu, del compte de la Fundació a MORABANC, import que destinà íntegrament a pagar deutes personals.

El 4 de juliol del 2019, efectuà un nou reintegrament sobre el mateix compte, d’un import de 2.500 €, diners als que donà el mateix destí.

En data 9 de juliol del 2019, en una nova reunió del patronat de la Fundació, CLAVEROL fou nomenat President de la Fundació, essent vici-president el Sr. Victor FILLOY, en la seva qualitat de Ministre d’Afers socials.

En data 15 de juliol del 2019, CLAVEROL retirà del compte de la Fundació 1.500 € en efectiu, amb els que pagà els seus deutes personals.

En data 23 de juliol del 2019, CLAVEROL efectuà un nou reintegrament de 3.600 €, aquest cop del compte obert a nom de la Fundació a l’entitat VALLBANC, destinant els fons al pagament de les seves despeses personals.

En data 29 de juliol del 2019, CLAVEROL retirà del mateix compte altres 4.700 €, als que donà el mateix destí.

En data 30 de juliol, l’endemà, CLAVEROL retirà 3.600 € del compte de la Fundació a MORABANC, destinant-los novament a fer front als seus deutes personals.

El mateix dia, CLAVEROL confeccionà una factura, que consta al foli 39 d’autes, amb número 05707FPT de «despeses de supervisió i coordinació del projecte del nou local per la Fundació Privada Tutelar», pels conceptes : «Reunions varies amb la propietat, Reunions amb la immobiliària, Reunions al local amb els industrials, Reunions amb l’arquitecte i Supervisió de correus electrònics al Patronat»; per un import total de 2.250 €. Aquesta factura la trameté per correu electrònic a la Sra. Meritxell GARCIA en la mateixa data.

Els estatuts de la Fundació, en el seu article 22, preveuen que «Els Patrons exerceixen llur càrrec gratuïtament». CLAVEROL trucà a la Sra. Meritxell GARCIA, i li demanà d’agilitzar el pagament de la factura el mateix dia, manifestant-li, en ser demandat per aquesta, que dita despesa havia estat acordada pel Patronat, i que hi haurien més factures similars en el futur. Després de la seva conversa, la Sra. GARCIA trameté ordre a Crèdit Andorrà per a fer efectiva l’esmentada factura per transferència al compte personal de CLAVEROL.

En data 2 d’agost del 2019, CLAVEROL efectuà un darrer reintegrament de 2.500 € del compte de MORABANC, destinant els fons a fer front a les seves despeses personals.

En data 6 d’agost del 2019, l’acusat signà el pressupost de la societat CREAVISIÓ, SL, que consta al foli 119 i següents, per al desenvolupament de la nova web, malgrat el Patronat només havia autoritzat demanar propostes, però no la seva acceptació. El preu total del pressupost eren 5.550 €, i Creavisió presentà una factura del 50%, que no arribà a ser abonada per l’entitat bancària, en aturar la transacció la Sra. GARCIA.

El dia 12 d’agost del 2019, la Sra. Meritxell GARCIA, al repassar el compte, s’adonà dels diversos reintegraments efectuats per CLAVEROL, i l’informà per correu electrònic que aquests càrrecs no estaven justificats i que calia aportar la documentació. En trobar-se CLAVEROL de vacances, la Sra. GARCIA el trucà per demanar a que corresponien i en considerar que les explicacions aportades no justificaven les disposicions, posa els fets en coneixement del Ministre de Justícia i Interior, Sr. Josep Maria ROSSELL, en esser l’únic Patró que en aquelles dates es trobava al Principat.

CLAVEROL concertà una reunió amb la Fundació el 16 d’agost del 2022 en la que havia de lliurar els corresponents justificants i explicar la situació. CLAVEROL no es presentà i posposà la reunió pel dia 19 del mateix mes, el que motivà que el Sr. Josep Maria ROSSELL, en representació de la Fundació, interposés denúncia pels fets d’autes davant la Fiscalia. El 21 d’agot del 2019, CLAVEROL trameté la seva dimissió com a President de la Fundació, i la seva mare, la Sra. Cristina MAILHOS CORRECHER, ingressà en el compte de la Fundació un xec de 22.950 €, quantitat equivalent a l’import total de l’apoderament.

El dia 23 d’agost del 2019 la premsa i la resta de mitjans de comunicació del país es feren ressò de la noticia.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional,

Considera els fets com a constitutius d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda qualificada per una quantia superior a 6.000 €, tipificat i penat a l’article 213 del Codi penal, posat en relació amb l’article 209, punt 1, apartat e), del mateix text legal i d’un delicte major d’estafa qualificada, tipificat i penat a l’article 209, punt 1, apartat a) del Codi penal, en concurs ideal amb un delicte d’administració deslleial, tipificat i penat a l’article 215 del mateix text legal.

Demana que s’apreciï la concurrència de la circumstància atenuant de la responsabilitat penal, d’haver reparat el dany ocasionat a la víctima, pel que sol·licita que li sigui imposada la pena de sis anys de presó, així com la pena complementària d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec de President o Administrador de dret o de fet de qualsevol entitat sense ànim de lucre o de gestió de patrimoni aliè, durant un termini de 5 anys, a més de la publicació de la sentència.

Pel que fa al pagament de la responsabilitat civil, de conformitat amb el contingut de l’article 18 del Codi de procediment penal, sol·licita que CLAVEROL sigui condemnat a indemnitzar a la Fundació, pel dany moral patit, en l’import de 6.000 €.

A petició del lletrat de la defensa, el Ministeri Fiscal precisà la qualificació jurídica de cadascun dels fets, mantenint la qualificació per delicte major d’apropiació indeguda continuada, en el seu tipus qualificat, pel que fa als reintegraments, i la qualificació per delicte major d’estafa en concurs amb administració deslleial, pel que fa a les factures presentades a cobrament.

RESULTANT TERCER.- El lletrat Sr. Jesús JIMENEZ NAUDI, advocat defensor de CLAVEROL, considera que els fets relatius a la pàgina web són atípics per que no hi ha hagut cap tipus de perjudici, i la temptativa no és punible.

Pel que fa als reintegraments duts a terme pel seu defensat, considera que no poden ser constitutius del tipus d’apropiació indeguda, doncs no els va rebre en dipòsit i no tenia obligació de retornar, d’acord amb l’establert per la jurisprudència d’aquest tribunal (Sentència d’11 de febrer del 2022). A criteri del lletrat els fets han de ser qualificats d’administració deslleial, doncs el que hi ha és un abús de confiança i no una obligació de retorn.

Pel que fa a la factura presentada, exposa, que d’una banda no hi ha dol, perquè CLAVEROL continua pensant que li deuen aquests fons, i d’altra, perquè no hi ha engany, doncs la Sra. GARCIA dona l’ordre de pagament de la factura per la situació de preeminència del President, que és qui li mana de fer-ho, i no perquè hagi estat enganyada.

La infracció, segons el lletrat, ha de ser tipificada d’administració deslleial o d’estafa, atès que no pot haverhi un concurs entre ambdues infraccions, doncs l’article 9 del Codi penal impedeix cap concurs més enllà del medial. Tampoc opera el tipus agreujat, doncs qui té una funció d’utilitat social és la Fundació, però no el seu patrimoni, i la Fundació no va estar mai en dificultats.

En conclusió, sol·licita que la pena a imposar no sigui superior a 4 mesos de presó condicional, inhabilitació per a exercir el càrrec d’administrador no superior a un any, i deixa a criteri del tribunal la fixació de la responsabilitat civil o que aquesta es fixi en l’import simbòlic d’1 €.

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets recollits en el resultant primer són constitutius d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda qualificada per una quantia superior a 6.000 €, posat en relació amb l’article 209, punt 1, apartat e), del Codi penal, pel que fa als reintegraments en efectiu efectuats per l’acusat sobre els comptes de la Fundació, i d’un delicte major d’estafa qualificada, tipificat i penat a l’article 209, punt 1, apartat a) del Codi penal, en concurs medial amb un delicte d’administració deslleial, tipificat i penat a l’article 215 del mateix text legal, pel que fa al cobrament de la factura emesa per CLAVEROL i que consta al foli 39 d’autes.

Els fets recollits en el resultant primer, no són controvertits, i queden acreditats pels següents elements probatoris: ·

La declaració prestada per l’acusat davant el tribunal, amb els principis d’immediació i contradicció propis del plenari, on reconegué tots els fets que li són imputats. ·

La declaració en la vista oral de la Sra. Meritxell GARCIA ISCLA, que confirmà tant els reintegraments, com el fet que fou CLAVEROL qui li lliurà la factura i li manifestà que el Patronat estava d’acord amb el pagament, pel que ordenà el mateix. GARCIA explicà també que en adonar-se dels reintegraments demanà explicacions a CLAVEROL i en no quedar satisfeta amb les mateixes, posà els fets en coneixement del Ministre de Justícia i Interior, patró de la Fundació que es trobava al Principat en aquelles dates. ·

Les declaracions durant la vista oral dels llavors membres del Patronat de la Fundació, Sra. Ester PUIGCERCÓS, Sr. Carles ARENY, Sr. Simon BINSTED i Sr. Joan Carles RODRÍGUEZ, que confirmaren tots ells que en cap moment s’autoritzà a CLAVEROL el pagament de cap factura per les tasques de recerca del local. ·

La documentació bancària, i en concret pels extractes i documents de reintegraments bancaris dels comptes núm. AD04 0007 0011 0001 4037 9017 de MORABANC, i AD04 0025 0006 3712 4582 0348 de VALLBANC, ambdós titularitat de la Fundació Privada Tutelar, i que consten als folis 28 i següents d’autes. ·

La factura emesa per l’acusat, amb número de factura 05707FPT, intitulada «despeses de supervisió i coordinació del projecte del nou local per la Fundació Privada Tutelar», pels conceptes : «Reunions varies amb la propietat, Reunions amb la immobiliària, Reunions al local amb els industrials, Reunions amb l’arquitecte i Supervisió de correus electrònics al Patronat»; i per un import de 2.250 €, que consta al foli 39 d’autes, així com el document d’ordre de pagament adreçat al banc i el comprovant de la transferència, que es troben els folis 41 i 42. ·

Els correus electrònics intercanviats entre l’acusat i la coordinadora de la Fundació en relació als pagaments i la manca de justificació dels mateixos, i que consten als folis 40, 43 i 47 i següents d’autes. ·

Els estatus de la Fundació Privada Tutelar, on consta expressament que els Patrons exerceixen el càrrec gratuïtament, i el certificat emès per la Fundació on consta «què en cap moment s’ha autoritzat al Sr. David CLAVEROL MAILHOS a facturar a la Fundació les gestions efectuades pel mateix en relació a la cerca i coordinació del nou local».

CONSIDERANT SEGON.- Establerts els fets, pel que fa a la qualificació dels mateixos, cal diferenciar entre els reintegraments en efectiu efectuats per l’acusat, i la factura emesa i cobrada pel mateix, pel concepte de supervisió i coordinació del projecte de nou local per la Fundació.

Pel que fa als reintegraments, aquests constitueixen un delicte major continuat d’apropiació indeguda i això per concórrer tots els elements del tipus penal. La condició de l’acusat, primer de Secretari, i després de President, però en ambdós casos d’apoderat i representant de la Fundació, fan que per aquest títol, rebi donacions i subvencions, fons que haurà de lliurar posteriorment, al pagament de les despeses dels tutelats i altres pròpies de la finalitat de la Fundació. Així, s’apoderà, amb evident ànim de lucre, dels fons que rebé la Fundació que representa, i no els lliurà a les finalitats a les que venia obligat pels seus propis estatuts i pels donants. CLAVEROL reintegrà els mateixos i els destinà a les seves despeses personals.

Aquesta interpretació del tipus penal de l’apropiació indeguda, a diferència del que pretén la defensa, no entra en contradicció amb la jurisprudència d’aquest Tribunal, doncs la sentència al·legada, d’11 de febrer del 2020, parteix d’un supòsit de fet diferent. En aquell cas l’apoderament es produïa quan l’acusat, emetia factures des d’un comerç de la seva propietat envers una empresa diferent, en la que treballava a temps parcial. En aquest sentit, no hi havia cap conveni o pacte anterior entre l’empresa que facturava i aquella que pagava, ni li havia estat atorgat cap domini sobre els fons apropiats, i per tant, cap possessió lícita que pogués transmutar o invertir el subjecte actiu. En el present cas, existeix aquest conveni o pacte anterior entre els donants i la Fundació, representada per CLAVEROL, de rebre els fons, per tant una possessió legítima, que esdevé il·legítima quan aquest se’ls apropia i els destina a les seves despeses personals, en lloc de destinar-los a aquella finalitat per a la que li havien estat lliurats. El present cas s’emmarca així en el supòsit d’apropiació indeguda tal i com ja fou definit per aquest Tribunal en sentència de 18 de desembre del 2013, que considera els fets jutjats «constitutius d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda previst a l’article 213 del Codi Penal, en haver-se produït un apoderament en benefici propi dels fons i bens titularitat de l’associació d’amics del poble sahrauí de la part de l’acusada en tant que presidenta de l’associació».

Els fets declarats provats, pel que fa als reintegraments, no poden ser considerats un delicte d’administració deslleial, com pretén la defensa, doncs no es tracta d’actes d’administració abusius, sinó de burdes apropiacions, acció diferent d’aquella prevista en l’article 215 del Codi penal, que requereix d’actes propis de l’exercici de l’activitat d’administrador, com s’exposarà més endavant.

Atès que les apropiacions indegudes foren reiterades, 7 reintegraments, des de el 30 de maig i fins el 2 d’agost del 2019, cal considerar que es tracta d’un delicte continuat.

El perjudici total ocasionat pels reintegraments és de 20.700 €, quantitat clarament superior als 6.000 €, pel que ha de ser aplicat el tipus qualificat per import superior a 6.000 € previst a l’apartat e) de l’article 209, en concordança amb l’article 213 del Codi penal.

Les funcions pròpies del Patronat, segons els propis estatuts de la Fundació, són, entre altres, «contractar personal, les obres i serveis i els subministraments necessaris» (article 13, apartat j) dels Estatuts), però en qualsevol cas, aquesta activitat s’exerceix gratuïtament (art. 22 dels Estatuts). Per tant, era evident, per a l’acusat com per a la resta de patrons, que les tasques necessàries per a llogar un nou local i sol·licitar els pressupostos necessaris per a dur a terme les obres, no era una tasca extraordinària ni remunerada. A l’ensems, cal afegir que aquestes tasques no tenen relació amb l’activitat professional de CLAVEROL, i per tant, no podia interpretar que la Fundació hagués contractat els seus serveis professionals, i que en conseqüència, pogués sol·licitar els seus serveis en aquesta qualitat, com per exemple, podia haver passat respecte al també patró, Sr. Simon BINSTED, que és immobiliari, i pels seus coneixements professionals també visità el mateix local, així com altres, sense pretendre facturar pels seus serveis en cap moment. Cal entendre, a més, que en aquell moment la Fundació no disposava de gerent, i per tant els patrons no tenien en qui delegar aquestes funcions executives, havent d’exercir-les directament. Els treballs que CLAVEROL inclogué en la factura 05707FPT són actes propis de l’administració i cura dels interessos que els eren encomanats, i en aquesta qualitat l’acusat exercí els actes de gestió esmentats (assistència a reunions, visites del local i petició de pressupostos per les obres); el que fou clarament abusiu fou pretendre ser remunerat pel seu exercici i emetre la factura de referència, i en ser abonada, es constituí el tipus penal de l’article 215 del Codi penal, d’administració deslleial.

Si hom observa l’iter criminis, i s’avé a les declaracions del propi acusat, aquest dugué a terme els actes que li són recriminats ofegat pels deutes als que havia de fer front, pel que és raonable concloure que si emeté la factura, no fou perquè pensés que hi tenia dret, com manté la defensa per justificar la manca d’ànim de lucre. La factura s’emet i es presenta a cobrament el 30 de juliol, és a dir, a final de mes, i el mateix dia en que CLAVEROL ja havia efectuat un reintegrament de 3.600 €. Davant de la necessitat de fer front als seus pagaments personals emeté la factura per tasques que hauria desenvolupat amb anterioritat. No oblidem que en la reunió del Patronat de data 9 de juliol el projecte ja havia estat descartat, sense que l’acusat hagués reclamat al Patronat cap pagament per les gestions dutes a terme, malgrat el Patronat hagués tractat específicament en aquella reunió el projecte del local i els pressupostos sol·licitats.

En instar a la Sra. Meritxell GARCIA a emetre l’ordre de pagament, aquesta el qüestionà respecte a si el Patronat havia autoritzat dita despesa, mentint CLAVEROL al respecte, i enganyant així a la Sra. GARCIA per a que emetés la corresponent ordre al banc, aprofitant la confiança que ella tenia en aquell moment en CLAVEROL, que era el President de la Fundació. Les actuacions posteriors de la Sra. GARCIA descarten la versió defensada pel lletrat de CLAVEROL que no actuà a causa de l’engany, sinó de la situació de preeminència de l’acusat en tant que President. Quan al mes d’agost la Sra. GARCIA s’adonà dels reintegraments al compte sol·licita a CLAVEROL la justificació dels mateixos, i aquest li donà explicacions, que en aquest cas no produïren l’engany recercat, pel que la Sra. GARCIA, lluny d’acatar cegament les ordres del President de la Fundació, i més enllà de la posició jeràrquica d’aquest, contactà immediatament amb l’únic patró que es trobava en aquell moment al país, el Sr. Josep Maria ROSSELL, per informar-lo dels fets. Per tant, una deducció lògica del comportament ens ha de fer concloure que si no hagués estat enganyada respecte a l’autorització de la despesa per part del Patronat, hagués actuat d’igual manera. Concorren així els elements del tipus propi de l’estafa, doncs CLAVEROL, amb ànim de lucre, enganya a la Sra. GARCIA per a que aquesta dictés l’ordre de pagament de la factura per ell emès. El delicte d’estafa, fou per tant, el mitjà emprat per CLAVEROL per aconseguir perfeccionar el delicte d’administració deslleial comés amb anterioritat, doncs li calia l’emissió de l’ordre de pagament per a obtenir satisfacció de la factura abusivament emesa. Ens trobem per tant davant d’un concurs medial, que el nostre Codi penal preveu en l’article 9, apartat 2, en afirmar que les regles d’especialitat i subsidiarietat operen només «si no hi ha concurs d’infraccions», com és el cas d’autes, doncs es tracta de fets diferents: l’emissió de la factura, d’una banda, i l’engany a la Sra. GARCIA respecte a l’autorització de la mateixa, de l’altra, amb una única finalitat, obtenir un lucre econòmic en perjudici de la Fundació.

Pel que fa a la consideració d’estafa qualificada, l’article 209 del Codi penal, en el seu apartat 1.a), preveu que el delicte és qualificat quan té per objecte béns de primera necessitat o d’utilitat social reconeguda. La posició de la defensa respecte a que és l’associació que té una utilitat social, però no l’objecte, doncs són diners, no pot ser admesa pel Tribunal, doncs l’objecte del delicte no són diners indeterminats, sinó diners donats i afectats única i exclusivament a les finalitats de la Fundació, i que lògicament, tenen la consideració de béns d’utilitat social reconeguda, pel que els fets s’emmarquen dins de dit supòsit.

Pel que fa a l’acceptació del pressupost de creació d’una nova pàgina web, sense acord del Patronat, tot i que els fets podrien ser constitutius d’un delicte major d’administració deslleial, ho serien en grau de temptativa en no haver-se arribat a abonar dita factura. Atès que el delicte d’administració deslleial no pena la temptativa, els fets serien atípics, i s’escau doncs l’absolució pels mateixos.

CONSIDERANT TERCER.- Dels esmentats delictes n’és responsable, en concepte d’autor, David CLAVEROL MAILHOS per haver realitzat personalment els fets punibles, d’acord amb el previst als articles 20 i 21 del Codi Penal.

Concorre la circumstància atenuant d’haver reparat el dany ocasionat a la víctima, previst a l’apartat 7 de l’article 29 del Codi penal, doncs la mare de CLAVEROL retornà la totalitat dels fons objecte dels fets d’autes.

CONSIDERANT SISÈ.- L’article 56 del Codi Penal disposa que «El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l’aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)».

Atès que les infraccions d’estafa qualificada i administració deslleial, es realitzaren en concurs ideal d’infraccions, cal imposar una pena única, equivalent a la meitat superior d’aquella més greu, segons l’article 60 del Codi penal, és a dir, la meitat superior de la pena prevista d’un a cinc anys de presó, a més d’aquella que correspon pel delicte major continuat d’apropiació indeguda.

L’atenuant de reparació a la víctima ha de ser considerada una atenuant qualificada, d’acord amb l’article 54, doncs en les defraudacions, la prioritat per al perjudicat, atès el caràcter pecuniari del greuge, és recuperar allò del que ha estat privat il·lícitament. Per tant, la pena ha de ser imposada en la meitat dels límits mínim i màxim previstos en virtut del paràgraf anterior.

En el present cas cal tenir en compte la gravetat dels fets, doncs la Fundació Privada Tutelar és una institució que rep, sobretot subvencions publiques per destinar a gent incapacitada, que no disposa d’altra protecció que la pròpia Fundació. A més, CLAVEROL ostentava a la data dels fets el càrrec de President, i no es presentà al país quan se li demanaren les pertinents explicacions per part de la resta de membres del Patronat. D’altra banda, CLAVEROL va retornar els diners uns dies després de ser descobert, no té antecedents penals i està inserit socialment.

Valorat l’anterior s’imposa a David CLAVEROL MAILHOS la pena única, d’acord amb l’article 58, apartat 3 del Codi penal, de 3 anys de presó, dels quals sis mesos ferms, i la resta condicionals, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys, i a la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de President o Administrador de qualsevol entitat sense ànim de lucre, o de gestió de patrimoni aliè, durant el període temporal de 4 anys.

Atès que els fets es produïren durant els mesos de maig a agost del 2019, seria d’aplicació l’indult de sis mesos atorgat pels Coprínceps en data 13 de setembre del 2019, i que s’atorgà pels delictes comesos en data anterior al 13 de setembre del 2019.

Consten en autes certs extractes de premsa que exemplifiquen l’interès que el present cas suscità en la societat andorrana, atesa la important finalitat d’utilitat pública de la Fundació, situació que justifica la publicació de la sentència, d’acord amb l’apartat f de l’article 71 del Codi penal.

CONSIDERANT SETÈ.- En concepte de responsabilitat civil, s’escau acordar una indemnització a favor de la Fundació Privada Tutelar de 6.000 € en concepte de danys morals. No és necessari que s’hagi acreditat un perjudici econòmic per justificar aquest concepte, doncs el ressò que es feu en els mitjans de comunicació dels fets d’autes causà un dany reputacional a la Fundació, que el Tribunal valora en aquest import.

CONSIDERANT VUITÈ.- Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d’execució de sentència.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M

Primer.- Condemnar a David CLAVEROL MAILHOS, com a autor d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda qualificada per una quantia superior a 6.000 €, posat en relació amb l’article 209, punt 1, apartat e), del Codi penal, i d’un delicte major d’estafa qualificada en concurs medial amb un delicte d’administració deslleial, delictes pels que se li imposa una pena única de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS, i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, i QUATRE ANYS D’INHABILITACIÓ per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de President o Administrador de qualsevol entitat sense ànim de lucre, o de gestió de patrimoni aliè; a més de condemnar-lo al pagament de les despeses processals causades

Segon.- Absoldre a David CLAVEROL MAILHOS del delicte major d’estafa qualificada en concurs medial amb un delicte d’administració deslleial del que venia acusat en relació a la contractació d’una nova pàgina web per a la Fundació.

Tercer.- Es d’aplicació l’indult atorgat pels Coprínceps en data 13 de setembre del 2019, per ser els fets anteriors a aquella data.

Quart.- En concepte de responsabilitat civil, David CLAVEROL MAILHOS haurà d’indemnitzar a la Fundació Privada Tutelar en l’import de SIS MIL EUROS, pels danys morals patits.

Cinquè.- La present sentència haurà de ser publicada en dos mitjans de comunicació dels de més tirada nacional, a càrrec del condemnat.

Contra la present sentència pot interposar recurs d’apel·lació en el termini de 15 dies naturals a comptar de la notificació de la present, d’acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.