Entrevistes
«Vaig aprendre a escriure igual que em van ensenyar a fer escultura»
«Intento que la meva pintura emocioni i a la vegada faci pensar»
«Si no tinc energia per organitzar la festa, un cafè i a dormir tard»
«En aigües obertes em diverteixo més i sento que soc més lliure»
«La clau de l’èxit és el treball. No serveixo cap plat que no m’agradi»
«Les obres impressionen quan es fan amb empatia i simpatia»
«Quan gires la falla i notes el foc a prop, el soroll és inexplicable»
«No em mereixo acomiadar-me amb l’equip a Primera Catalana»
«La gent se sol tancar en banda i no li dona una oportunitat als NFT»
«Volem que la gent vegi que la pràctica del kendo és segura»
«El públic infantil és directe, amb reaccions més espontànies»
«Ni jo mateixa sé molt bé allò que vull pintar a l’exposició»
«Volia pintar aquest costat suau i sensible de la ‘dolce vita’»
«El meu objectiu és arribar fins a Noruega amb bicicleta i sola»
«La cuina és enriquidora, amb el que hi ha al rebost es pot cuinar»
«Volem fer un canvi de paradigma de la visió que es té de la dansa»
«Vull que les dones se sentin úniques a l’hora de fer esport»
«El món oníric sempre m’ha interessat a l’hora de crear art»
«De l’addicció es pot sortir i es pot tenir una vida funcional»
«La novel·la és una invitació a viure la vida que tu vulguis»
«El català està perdent riquesa perquè s’està substituint»
«En aquest equip surten bons resultats perquè som una família»
«Mai s’accepta la mort d’un fill, però s’aprèn a viure d’una altra manera»
«Hi ha unes 1.600 espècies de plantes a la zona del Principat»
«El que tinc clar és que vull ser campió del món de ral·li»