Entrevistes
FERRAN TEIXIDÓ: "Vaig donar un pas endavant i em va sortir bé"
DOLORS CARMONA «M’agrada més donar que rebre. La política és des d’on puc contribuir a que el meu entorn sigui millor»
JOHANNA SALISBURY: «Volia viatjar a un país on es parlés més d’una llengua»
SERGIO BORGES: «No paro de parlar a la pista perquè això ajuda l’equip»
ORIOL SOLÀ: «Hem volgut fer entendre i normalitzar l’hemiparèsia»
SANTI SÁNCHEZ: «A tot el Pirineu hi ha un interès comú en mantenir la festa de les falles, en aquest aspecte no hi ha fronteres»
ANTONIO DÁVALOS: «Hi ha poca gent que reconeix els símptomes d’un ictus»
LAURA FITÉ: «Cal parlar del tema d’una manera natural»
JOAN SANS: "Em preocupa que l’atenció exclusivament en català als grans magatzems sigui d’un 15%"
JOSEP MARIA GABERNET «Andorra té una mitjana de 10 baixes diàries per motius laborals»
JORDI GINÉ: «El respecte als animals i a la natura és un dels paràmetres que avalua l’evolució d’una societat»
JOAN XANDRI: «Preferim la pseudoseguretat a la llibertat, ens fa por ser responsables de nosaltres»
INÉS SÁNCHEZ: «El Cineclub va omplir el buit de films en versió original»
SANTIAGO VIDAL: «En un futur m’agradaria parlar d’una confederació amb Andorra»
HELENA GUÀRDIA I JUANA BAYGUAL: «La història és molt modificable en funció de qui la mira»
JULI PEÑA: «Som molta gent, hem crescut, hem evolucionat molt tècnicament, així que l’important a l’hora de sortir a plaça és passar-ho bé»
SUSANNA FERRAN VILA «La idea és que no se’ns jutgi per uns estereotips»
MANUEL SUÁREZ: «La ciència no dóna respostes absolutes; ajuda a millorar»
ESTER FENOLL: «A nivell internacional es demana un cos legal d’igualtat, i ara és el moment d’acomplir-ho»
ROSA GALOBARDES: «El sentiment de culpa és molt fort perquè sempre busques una explicació»
ANNA RIBERAYGUA «El gran misteri de la lectura és passar-s’ho bé i disfrutar»
MARIA MARTÍN: «Vull veure fins on puc arribar i on és el meu límit»
PEP FARRÀS «El Museu Thyssen es gestiona a través de la fundació perquè no té un fi econòmic»
SERGI MAS «Quan vaig arribar a Andorra era el que més s’assemblava al paradís. I era un país molt democràtic, i tolerant»
NATÀLIA SENMARTÍ TARRAGÓ: «Quan acabo d’escriure, l’obra no em pertany a mi»