PUBLICITAT

Jan Forcada Estudiant

«Crec que l’educació pot transformar vides»

Per Pol Forcada Quevedo

L'estudiant Jan Forcada.
L'estudiant Jan Forcada.

Jan Forcada va néixer a Andorra fa poc més de 20 anys, i fa dos va decidir cursar el grau d’Educació Primària Dual a la Universitat de Lleida, una carrera que només es duu a terme a la capital del Segrià.

–Què estudia?
–Estic cursant el grau d’Educació Primària Dual a la Universitat de Lleida. En l’àmbit català, aquesta carrera només es fa a la capital del Segrià, i té una virtut que la separa dels altres graus on s’estudia Magisteri.

–Quina és aquesta?
–Doncs que des del primer any es realitzen tres dies de classes a la universitat i dos dies de pràctiques a escoles. Al primer any de carrera les pràctiques es duen a terme a una escola ordinària, al del segon any es fan en una escola rural, al tercer en una escola d’alta complexitat, i al darrer es pot escollir el tipus d’escola que vulguis.

–És un valor afegit, oi?
–Doncs sí, perquè el fet de dur a terme aquest grau amb aquesta metodologia fa que els aprenentatges a la universitat es portin a terme i es complementin amb l’experiència a les pràctiques, un factor molt enriquidor sobretot en aquesta carrera que és principalment vocacional.

–Per què decideix estudiar aquest grau?
–Des de l’adolescència he tingut passió per a l’educació, ja que crec que aquesta pot transformar vides. Gaudeixo molt ensenyant i ajudant a infants o altres estudiants a adquirir coneixements i habilitats que els permetin créixer i tenir èxit en la vida. Vull destacar que crec que és molt important inspirar, motivar i guiar als infants en el seu aprenentatge per poder tenir en ells un impacte positiu, sigui en l’àmbit acadèmic, emocional o social. Així, m’agradaria ser mestre o tutor d’Educació Primària, és a dir, tractar amb infants d’entre sis i 12 anys.

–Què ha suposat marxar fora de casa?
–Des del meu punt de vista, marxar a estudiar fora de casa a un lloc complementant nou és un repte emocional. Estar lluny de casa dona molta independència i responsabilitat al mateix temps, i no sempre és fàcil adaptar-se al nou entorn. En el meu cas, he tingut la sort de coincidir amb un bon grup d’amics en la mateixa situació que jo amb els quals ens recolzem i fem companyia.

–Tornarà un cop acabi els estudis?
–La meva intenció és marxar a l’estranger a fer de mestre d’Educació Primària o de Castellà per així conèixer noves cultures i noves maneres d’ensenyar mentre continuo treballant del que més m’agrada i al mateix temps viatjo arreu del món.

–Perquè creu que molta gent no torna?
–Per dues raons. La primera és que després de sortir de la bombolla en la qual vivim aquí al país i veure que el món és molt més gran, no es volen tornar a tancar treballant a Andorra. La segona és per la poca quantitat d’oferta de feina o la dificultat per a poder independitzar-te amb el sou base.

PUBLICITAT
PUBLICITAT