Omayda Piedra és cubana, i fa més d’un any que viu i treballa a Andorra, país que coneixia per alguns familiars que hi resideixen, i on va decidir quedar-se per a millorar professionalment i econòmicament, ja que a l’illa del Carib la situació continua sent complicada, i l’opció de marxar als Estats Units travessant la selva de diversos països llatinoamericans era massa perillosa i dura. No va trigar gaire a trobar feina a MPS, una empresa on desenvolupa tasques de suport en hardware i software per a companyies i negocis de diversos sectors. 
 
–Com ha estat la seva adaptació? Si hi ha dos països diferents, són Cuba i Andorra.
–És totalment diferent. Jo vivia prop de la platja, i amb temperatures altes, i aquí el paisatge és un altre: muntanyes i fred. El fet de no veure l’horitzó s’estranya molt, però una pren decisions buscant un futur millor per a un mateix i per a la família. Tanmateix, Andorra m’agrada molt, sobretot la tranquil·litat, perquè jo, tot i ser cubana, no soc gaire de la festa. L’ímpetu cubà de posar-se a ballar a la mínima no va amb mi, encara que ara ho trobi a faltar una mica perquè forma part de les meves arrels culturals.
 
–Els andorrans són més reservats.
–Sí, aquí la gent és molt tancada, però també he conegut andorrans amb una altra esquema mental més obert, generalment relacionats amb la feina, companys sobretot. Però vaja, això passa a tot arreu.
 
–En què consisteix la seva feina?
–Oferim serveis i solucions integrals de l’àmbit informàtic; assistim els negocis i les empreses quant a equips, servidors, sistemes d’impressió, administració, muntatge i manteniment de xarxes, portàtils i PDA, backup online, emmagatzematge, seguretat de xarxes, programació, etc., tant hardware com software.
 
–Cada dia deu ser diferent en funció de les necessitats dels vostres clients. És així?
–Sí. Pots tenir una planificació preparada però quan sorgeixen urgències, tot queda en un segon plànol, perquè la prioritat és trobar la solució el més ràpid possible. El més habitual és que el servidor deixi de funcionar correctament. En el cas dels restaurants i sector serveis, això s’ha de resoldre immediatament ja que sinó, no poden entrar les comandes ni facturar.
 
–Quantes urgències pot atendre en un dia?
–Imagini’s que a vegades estic en un lloc i m’estan trucant els tècnics per a fer-me una consulta. Això implica molt estrès i pressió per part dels clients que volen que trobis la solució de seguida, i a vegades no entenen que es necessita més temps per a valorar el problema i donar la resposta adequada a l’error que s’ha produït. Cada dificultat és un repte, per molt senzill que sembli a priori. Crec que la feina d’informàtica no està prou valorada.
 
–A més, els sistemes informàtics no entenen d’horaris per a espatllar-se.
–Exacte. Més d’una vegada m’ha passat que he hagut de retardar l’hora de dinar o he sortit més tard de la feina perquè una urgència que estava resolent s’ha allargat. Tenim torns de guàrdia els caps de setmana i també m’han trucat alguna vegada per a preguntar-me sobre un contratemps que vaig resoldre en el passat per a saber alguna dada. Per sort, formem un bon equip i sempre ens ajudem els uns als altres.
  
–Segons la seva experiència, creu que els negocis i empreses del Principat tenen sistemes informàtics actualitzats?
–Hi ha de tot, alguns sí, però també ens trobem casos en què no inverteixen suficientment i els problemes venen derivats d’equips que s’han quedat desfasats. No invertir comporta més suport tècnic i hores de manteniment. Certament la tecnologia avança amb molta rapidesa, no se li pot seguir el ritme, però l’actualització s’hauria de fer cada 5 a 10 anys, i 10 serien molts.