Ignasi Dalmases és formador en habilitats comunicatives i treballa amb empreses del país per a formar a persones a comunicar-se de manera efectiva. Abans de començar amb aquesta feina treballava a un despatx d’advocats i, quan va començar les seves passes com a actor ,li va sorgir l’oportunitat d’impartir un curs de parlar en públic. Va ser llavors quan se’n va adonar que això era el que havia de fer.

–La seva feina consisteix a ajudar a altres persones a millorar les seves habilitats comunicatives. Com es transmet això?
–Amb habilitats comunicatives [riallada]. Ara seriosament, es tracta de posar-ho fàcil perquè arribi el missatge, perquè els destinataris de qualsevol de les formacions o de l’assessorament que dono facin seu el que vull transmetre’ls i, pràcticament sense esforç, ho apliquin. I és que, ens ho podem passar molt bé comunicant-nos! I si ens ho passem bé, arribarà. Per cert, m’agrada molt l’expressió «ajudar a altres persones». Sí, humilment és això, i no saps el feliç que em fa. Gràcies per recordar-m’ho.

–Com va aprendre vostè a comunicar?
–Com tothom. La vida, oi? Jo era advocat. Vaig exercir durant 15 anys com a advocat penalista; tenia despatx propi, amb una sòcia meravellosa i un equip d’advocats i personal més que competent. Mentrestant participava activament en la cosa pública, des de la societat civil, vaig ser diputat de la Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Barcelona, membre de la Junta directiva d’Alter Mutua i del Consell d’administració de Iuristel, i em vaig engrescar amb moltes altres històries, i de cor. Està clar que m’havia de comunicar, i molt, oi? Per totes aquestes coses s’ha de guanyar algunes eleccions i convèncer a molta gent, sens dubte… Però quan vaig començar a ser conscient de determinats aspectes propis de la condició humana va ser preparant-me, també treballant ni que fos de forma incipient, com a actor. I sobretot quan una persona amiga, donada la meva trajectòria i les meves condicions d’orador i d’aprenent d’actor, va demanar-me que donés un curs de parlar en públic. M’hi vaig negar tres vegades! Sempre havia pensat que amb això s’hi neix. No saps quant m’equivocava. Tots els éssers humans som perfectament capaços i idonis per fer arrribar el missatge de la forma més extraordinàriament efectiva. Tots som interessants, tenim moltes coses a dir i podem fer-ho. Aquell primer curs, d’ara crec recordar fa 12 anys, va ser una autèntica revelació per a mi! I vaig començar un viatge que sembla no tindrà fi com a formador, team builder i speaker motiva-inspiracional, que m’ha portat a beure de moltes fonts, posar-les en relació i generar un mètode que m’agrada dir és innovador. Ara sóc Màster en Ecología emocional i ja no només treballo amb les habilitats comunicatives estrictament parlant, verbals i no verbals, si no amb les habilitats emocionals. I, evidentment, ja no només per parlar en públic, si no per liderar i gestionar equips i persones, tractar amb el client, amb les famílies o pacients si som a l’àmbit hospitalari, negociar, etc… L’art de convèncer o, com dic jo: «la fórmula màgica per a convèncer».  

–Quan comuniquem una de les coses més difícils és captar l’interès i l’atenció de la persona que ens escolta. Quina és la fórmula per a aconseguir-ho?
–Una manera molt eficaç de fer arribar el missatge és per exemple servir-lo a través d’imatges. Saps allò de què una imatge val més que mil paraules? Doncs això, imatges per recordar. I què són imatges? Anècdotes, metàfores, analogies, exemples, comparacions, cites, regles fàcils de recordar… Llocs on agafar-se per anar per la vida. I, per cert, també afegint-hi dosis de sentit de l’humor. El sentit de l’humor és important, en qualsevol situació, si el que volem aconseguir és fer arribar el missatge de forma eficaç, captant l’interès i l’atenció de l’altre. Quan l’altre riu es relaxa, i aleshores obre totes aquelles barreres de proteció que tots tenim en començar una reunió, speech o el que sigui. S’obren de bat a bat i aleshores estan preparats per a escoltar-nos al 100%: «¿La letra con sangre entra? El mensaje, con sentido del humor ¡Entra!».
També és molt útil tenir ben presents els quatre pilars de la comunicació: rigor, eficàcia, proximitat i… Empatia! Posar-nos al lloc de l’altre per tal de tractar d’averiguar com necessita escoltar el que li hem de dir perquè eventualment ho faci seu, o perquè faci el que volem i a més com volem que ho faci, és a dir, amb ganes! I, entre d’altres coses, necessita que trenquem la monotonia. «En la variedad está el gusto» diuen, oi? Doncs això! 
Efectivament, no convencerem de veritat a ningú si no captem la seva atenció i el seu interés, i no ho farem si no tenim un cert entusiasme a l’hora de comunicar-nos, entès com a ganes i implicació en el que estem fent. Tampoc si no anem bé d’auto-confiança generarem confiança, que és el que dona la sensació de seguretat, credibilitat i fiabilitat que volem transmetre. I tampoc ens escoltaran de veritat si no se senten escoltats per nosaltres o si, conscient o inconscientment, els fem sentir per sota, o per sobre, de nosaltres. I tinc dues bones notícies: la humilitat, l’escolta, la confiança i l’entusiasme es poden treballar i, a més, tot es contagia… les coses bones també!

–Què és el que més li agrada del món de la comunicació?
–És un descobriment rere un altre. Descobreixes i t’adones de coses noves cada dia si et dediques a això. És meravellós, no hi ha stop! Et comuniques amb la gent, d’allà on sigui, i cada dia et trobes amb sorpreses i matisos. Sense exagerar, han passat per les meves sessions a hores d’ara ja milers de persones, i mai m’avorreixo. Com sempre dic, el meu mètode és en constant evolució. És impossible avorrir-se! Estic escrivint el meu llibre sobre habilitats comunicatives i un dels problemes amb els que em trobo és la quantitat d’informació vibrant i anècdotes trepidants que hauré de descartar perquè un sol llibre… No dona! Veus una pel·lícula, escoltes una cançó, puges una muntanya, vas amb bici, observes la natura, veus un debat, alguna cosa que passa pel carrer, o a l’ascensor, escoltes una entrevista… i tot és un descobriment! Et sents Cristòfol Colom descobrint Amèrica, i endevino que des d’un lloc més confortable. I a mi m’agrada viatjar, he anat a uns quants dels llocs més recòndits del planeta. Soc curiós. Tots ho som, si ens ho deixem ser… I la curiostat ens porta a ser creatius, a evolucionar i, és clar, també a comunicar-nos de forma eficaç, i aconseguir el que volem. Darrere la comunicació s’esbrina l’essència de l’ésser humà. El món de la comunicació m’ha portat a profunditzar en autors, artistes i disciplines que treballen ni més ni menys que això, i és una aventura: Erich Fromm, Aristòtil, Confuci, Oscar Wilde, Piet Mondrian, Antonie de Saint-Exupéry, el Dr. Miguel Ruiz, Mark Everett, la PNL… Totes les arts tenen molt, i molt bo, a dir-hi! I la ciència també.

–Abans d’entrar en el món de la formació vostè era actor, després de ser advocat… A què es va deure aquest canvi?
–Que em van insistir tres vegades perquè m’inventés aquell curs de parlar en públic! La vida mana. Amb aquell curs se’m va obrir un món. Vaig veure de forma clara que gaudia encara més compartint el que podia donar des d’aquí que no pas com a actor, i ja sabia del cert que com a advocat tampoc. La millor decisió, la no presa! Em pregunten moltes vegades si m’agrada fer d’actor, o si m’agradava fer d’advocat, i jo responc: l’única cosa que sé del cert és que sempre m’agrada molt donar speeches, formacions i assessorar sobre habilitats comunicatives i emocionals. La satisfacció de comprovar dia a dia la utilitat que té per la gent… No té preu. Bé, sí que en té, perquè a sobre está ben pagat!

–També fa de dinamitzador d’equips. En què consisteix?
–Totes les formacions que dono tenen un efecte team building innegable, i així m’ho fan saber els responsables dels equips o grups amb els que treballo a organitzacions i empreses de tot tipus i professions diverses. S’hi genera el clima favorable: la confiança, l’entusiasme , l’escolta i la humilitat idònies perquè les persones i els equips donin el millor de sí mateixos i, a més, ho gaudeixin! I els team buildings que jo dissenyo es basen sempre en dinàmiques i reflexions amb les que es treballem la comunicació verbal i no verbal i la gestió d’aquelles emocions, a més de tècniques tan «divertides» com detectar actituds esquives i, fins i tot… La mentida!

–Ara ha vingut a Andorra a impartir vàries formacions. Expliqui’ns quines són.
–Secret professional [riallada]. Pujo sovint a Andorra per compartir el que puc oferir, afortunadament, gràcies a qui em va obrir les portes del pais, una d’aquelles persones generoses que un té la sort de trobar-se pel camí, la Mercè Canals que, per cert, té una escola de teatre que es una joia d’Andorra la Vella, «Entreacte», per on passen nens, joves i adults que gaudeixen de tot el que hi pots aprendre i de tot el que te’n pots emportar. El teatre és una gran escola. Amb la Mercè ens vam conèixer rodant una peli ni més ni menys que a Ordino. He treballat aquí als àmbits més diversos, amb empresa privada, professionals de tot tipus, sector sanitari i també amb responsables polítics, i he de dir que sempre m’he trobat com a casa a aquest petit però gran país que és a Andorra. M’hi sento molt bé i tremendament benvingut des del primer dia.