Nascuda a la ciutat de Barcelona, Montse Ventura fa justament demà 79 anys. Apassionada del motociclisme, és l’organitzadora de la Concentració de Moto Clàssica d’Andorra, que aquest cap de setmana arriba a la 14a edició.
 
–D’on ve aquesta passió per les dues rodes?
–Jo no era aficionada, a mi m’agradava el teatre, la música, la dansa, els concerts, i aquestes coses. El meu marit amb 14 anys ja tenia moto, i era la seva gran passió, vivia per a això. Així, em vaig anar adaptant tant i tant que ara soc una motera. També li he de dir, soc incapaç de portar una moto, però soc un gran paquet perquè porto molts quilòmetres sobre les dues rodes.

–I pel que fa a les motos clàssiques?
–Sempre ens ha agradat la moto en tots els sentits, inclús hem tingut equips de carreres. Quan vam venir a viure a Andorra, l’any 1987, el cuquet de les motos el vam deixar un pèl aparcat, ja que només anàvem a veure curses. L’any 1990 vam fer aquí l’Escuderia d’Amics Drac Moto, teníem amics amb moltes motos clàssiques, i a més, el meu marit era bultaquero de cor. Un bon dia, un membre de l’Escuderia se li va acudir fer una concentració al país. 

–Com va ser l’inici?
–El meu marit en un principi no ho va creure del tot adient, ja que tot i haver-hi molta moto clàssica, no es rebia quasi participació per cap costat, inclús per a aconseguir patrocinador. Però hem tingut molta sort perquè el comú de la capital, de Canillo i de Sant Julià de Lòria, juntament amb algunes cases comercials, no han fallat mai.

–Per a fer memòria, de què es compon la concentració?
–Es fa a l’Hotel Nòrdic durant el cap de setmana. Dissabte al matí es fa una exposició de les motos que hi ha i es deixa el dia lliure perquè la gent pugui anar de compres i gaudir de la restauració, fins a les 20.00 hores que fem un sopar, i després fem repartiment de premis: set trofeus que donem a la moto més antiga, la millor restaurada, el participant més jove, el més gran, etc. Un cop acaba, fem una rifa de material que els col·laboradors ens han proporcionat. I l’endemà fem una ruta després d’esmorzar. Així que no és només una concentració, és una trobada de família.

–Una ruta que cada any canvia. Per on aniran aquest diumenge?
–Quan érem menys persones visitàvem un museu, anàvem a Naturland, entre altres coses. Aquest any visitarem un altre lloc cultural, que no es pot dir perquè és sorpresa [riu], i després pujarem a Engolasters. En arribar a l’hotel, farem la fi de festa amb un dinar.

–A banda de la 14a edició és també el segon memorial de Joan Mata, el seu marit i l’anterior president de l’Escuderia.
–Així és. L’any passat ja va ser molt emotiu i vaig estar molt contenta perquè vaig veure que hi havia un reconeixement no només de la gent que ve, sinó dels d’aquí. I aquest any farem el segon memorial, i tot i que faltarà molta gent que enguany ha marxat, vindran moltes persones.

–De fet, en l’edició anterior van ser unes 120 persones i una cinquantena de motos. Quantes n’espera per a aquest cap de setmana?
–Inscrites ja n’hi ha més de 100, i suposo que hi haurà entre unes 35 o 40 motos.

–Què suposa per a vostè poder parlar de què s’ha arribat ja a la 14a edició?
–A nivell personal un repte, ja que ho va començar el meu marit i ho vull continuar, però cal recordar que a la primera érem 10 persones, i no he fet cap publicitat perquè no ha calgut. El que hem aconseguit els Ventura Mata és fer una gran família de gent que no es coneixia, i això només ho ha aconseguit l’amor per la moto, res més.