Sara Tapia Luna és directora d’Art a Andorrana de Publicacions, on s’encarrega de productes tant rellevants al Principat com El Periòdic d’Andorra i la revista EFSTYLE. A més, realitza il·lustracions per encàrrec, on dona via lliure a una de les seves grans passions, dibuixar, una disciplina artística que li ha permès guanyar el concurs de dibuix de la 29a edició de l’Andoflora, que va tenir lloc el passat 21 de maig, amb un recull d’il·lustracions sobre la fira de plantes i flors. Quan aquesta dissenyadora de moda i gràfic ho combina amb la seva altra passió, viatjar, assoleix el nirvana i és feliç.

–Per què es va animar a participar?
–Comparteixo amb la meva mare una marca de cosmètica natural, Capricho de Luna, i teníem un estand a la fira. Vaig pensar que era una bona manera d’aprofitar el temps, ja que a mi això de dibuixar in situ m’encanta. De fet, dibuixo des de petita, a vegades de manera compulsiva, però en els últims temps, aquesta faceta va quedar una mica relegada a un segon plànol. En aquest sentit, el concurs m’ha servit d’excusa per a reprendre’l.

–Què es demanava?
–La pauta era presentar un sketchbook d’art de carrer on cada participant havia de plasmar l’essència del lloc, el que li transmetia, sota el concepte ‘Sol i groc’ i amb total llibertat creativa.

–I vostè on va posar el focus?
–Quan faig art de carrer em fixo molt en les persones, m’atrapen els moments socials com, per exemple, una nena que estava agafant flors, un home que passejava amb el seu gos, o algunes companyes artesanes mentre col·locaven les seves creacions a les seves parades. Escenes quotidianes de la fira.

– Una opció que va captivar al jurat.
–Mai vaig pensar que guanyaria. De fet, vaig veure alguns dels dibuixos a xarxes socials i hi havia nivell. Vaig quedar molt sorpresa quan van dir el meu nom.

–Què creu que va valorar el jurat per a atorgar-li el primer premi?
–Jo dibuixo de manera espontània, no corregeixo, i el resultat són dibuixos amb molta energia. Crec que això és el que li va agradar, el traç natural, i haver representat moments quotidians de les persones que estaven o passaven per la fira.

–En què consistia el premi?
–En un val per un valor de 500 euros per la botiga D’art Creative, un gran premi perquè el material d’art és caríssim. Al dia següent vaig comprar teles, pintures, aquarel·les..., de tot.

–Què li ha suposat guanyar, més enllà del premi?
–Un revulsiu. He dibuixat sempre, l’art és el que em fa sentir-me més jo, i la gent que m’estima sempre m’ha dit que havia de potenciar-ho. Guanyar ha suposat un avís, que li haig de dedicar més temps perquè és el que em fa feliç. De moment, amb el material que he comprat, vull tornar a pintar, i potser en el futur fer alguna exposició.

–Vostè no s’hi dedica a la il·lustració, encara que sí accepta alguns encàrrecs.
–Sí, faig treballs com a dissenyadora i de l’àmbit de la il·lustració. Habitualment retrats per a regalar, tant a llapis –la meva tècnica favorita– i boli, com digital, però de moment agafo pocs encàrrecs. També tinc una parada al Mercat de la Vall, amb els meus dibuixos.

–Quin espai té el dibuix en la seva vida?
–És una constant, sobretot quan viatjo, l’altra meva passió. Crec que és una experiència de creixement personal molt forta i dibuixar m’ajuda a plasmar tot el que visc i sento. A més, fa temps que viatjo amb una amiga a qui li agrada veure’m pintar i em puc passar tres hores en el mateix lloc sense que això suposi un problema. Sempre tinc el cap bullint d’idees i projectes, i quan m’aturo a dibuixar és com si fes meditació. Em dona pau.