Llicenciada en Pedagogia a la Universitat Ramon Llull, en el Màster de Psicopedagogia de la UOC i amb diverses especialitzacions a sobre seu, Nàdia Garcia fa més de 15 anys que treballa en l’àmbit de la psicopedagogia i atenció a la diversitat. En l’actualitat, forma part de l’equip d’Institut Educa, on treballa com a psicopedagoga i continua formant-se en la seva passió: l’aprenentatge i el desenvolupament del potencial humà.

–En quines branques o àmbits s’ha anat especialitzant durant aquests anys?
–Vaig iniciar el meu recorregut professional com a assessora pedagògica a Esade Business School i posteriorment vaig decidir tornar a viure a Andorra, on em vaig incorporar a l’àrea d’Ordenament Curricular del Ministeri d’Educació. Es podria dir que els meus inicis estan marcats per la part més pedagògica. Després, a la recerca del que veritablement m’agradava, vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a l’àrea de Psicopedagogia del  mateix Ministeri i va ser en aquell moment on vaig fer contacte amb l’acompanyament i l’atenció a la diversitat. Mai he deixat d’estudiar i sempre em trobo en constant formació, així que al llarg d’aquests anys m’he anat especialitzant en l’atenció psicopedagògica dins dels  trastorns del neurodesenvolupament. El meu perfil professional és públic, així que tothom qui vulgui ho pot consultar a la web de l’Institut Educa.

–L’acompanyament i l’atenció a la diversitat és el màxim amb què vostè treballa. D’on neix aquest interès?
–És un tret vocacional. Considero que un bon professional ha de poder empatitzar amb les dificultats i els reptes que sovint van associats a certs diagnòstics. Acceptar que un fill té certs trets no sempre és fàcil i sovint aquestes mateixes característiques suposen un repte en l’àmbit personal, social, familiar i acadèmic. En alguns casos hi ha molt patiment associat.

–Actualment, treballa a l’Institut Educa. Parli’ns una mica més sobre el centre.
–L’Institut Educa va néixer l’any 2017 amb la voluntat de poder atendre les diferents necessitats associades als trastorns del neurodesenvolupament. Treballem amb infants i joves amb necessitats derivades de TDAH, TEA, TEL, dislèxia o discalcúlia, entre altres. En cas que les famílies ho autoritzin coordinem amb les escoles o amb altres professionals que també estiguin intervenint. Avui dia l’equip està format per una logopeda, una psicòloga i dues psicopedagogues, entre les quals m’incloc jo.

–Què la va motivar a obrir un centre d’aquestes característiques a Andorra?
–Les millores en la detecció i el diagnòstic dels tipus de dificultats i/o característiques que nosaltres treballem fa que sorgeixi la necessitat del seu tractament, alhora que de la seva atenció també en l’àmbit escolar. Afortunadament, s’han fet molts passos en l’àmbit de l’atenció a la diversitat, però tot i això queden molts aspectes a millorar. Considero que gràcies a l’esforç de tots els professionals que treballem en aquest àmbit actualment l’alumne que té certes dificultats o un determinat perfil no està necessàriament lligat a un fracàs escolar, amb tots els costos que això implica tant a escala personal com social. Per tant, nosaltres aportem les nostres especialitats en favor del tractament de les diferents casuístiques. 

–Fins on voldria arribar amb el seu projecte? 
–Els nostres objectius parteixen d’oferir un bon servei, que les famílies se sentin ben ateses, que responguem a les seves necessitats, que tot el treball extra que sovint han de fer aquests joves els resulti el menys feixuc possible i ser honestos amb les expectatives. Paral·lelament, ens encantaria ampliar les especialitats i participar en la creació del col·legi professional de pedagogs i psicopedagogs, ja que considero que aquest és una necessitat per a tots. Els trastorns del neurodesenvolupament, les discapacitats i l’atenció a la diversitat de la qual tots en formem part no és un tema únicament psicològic, sinó que sobretot en determinades franges d’edat, quan la vida escolar està tan present, la mirada psicopedagògica esdevé un imprescindible.