Dissenyador gràfic i fotògraf d’arquitectura i interiorisme. Amant de la il·lustració. Baixista i contrabaixista: la música no és un estil, és una emoció. Amant de la seva feina, la muntanya, la neu i, sobretot la seva família.

–En quin moment va començar a fer disseny gràfic?
–El meu pare és dissenyador d’interiors, i ja amb 7 anys anava al seu estudi, i dibuixava, i participava en els seus braingstormings, tota la meva infància he estat rodejat de retoladors, ròtrings, letraset, càmeres reflex, super8, dibuixos, llibres d’art i disseny, arquitectura. El meu primer projecte el vaig realitzar amb 18 anys: un blister Kodak per al Sr. Josep Claverol.

–Què li va captivar del món del disseny?
–Quan tenia 13 anys, vaig veure la «a» de l’Helvetica i em vaig enamorar. Va ser una revelació.

–Amb quins programes de disseny se sent més còmode? 
–La plataforma adobe és el meu millor aliat, però crec que un bon disseny es pensa, després s’esbossa sobre paper amb llapis i retolador, i al final, s executa amb vectors. Però el bon disseny es pensa esquiant, a la muntanya, tocant música, o a la dutxa. Mai davant de l’ordinador. És molt poc estimulant.

–D’on treu la inspiració a l’hora de crear els seus treballs?
–En la música, el cinema, l’art, la natura. De totes maneres, erròniament es creu que un dissenyador és un artista, i no és així. El treball es tracta de comunicar un encàrrec, de la forma més objectiva.

Cada projecte és únic: el client i les seves consignes, la finalitat, el target. I el concepte, és a dir, la idea, que per mi és el més important, apareix després d’hores i energies bolcades per a portar a terme l’encàrrec, potser apareix en un somni.

–Quins són els principis bàsics del disseny gràfic?
–El primer el concepte. Després: tipografia, geometria, composició, cromatisme és com l’univers: infinit.

–Què és la teoria del color i per què és rellevant en el disseny?
–El color transmet uns valors i emocions: el vermell, passió; el blau, serenitat, el groc, estridència, el taronja, dinamisme. Per exemple: una marca d’una companyia d’assegurances ha de comunicar seguretat, per tant, gris, beix, negre o blau. Mai vermell. Qui millor ho explica és Kandinsky en els seus llibres.

–Com s’adapta una marca a diferents públics?
–Cada marca té un públic objectiu, «quien mucho abarca, poco aprieta». En imatge corporativa, el dissenyador aporta una solució: la seva. Una altra cosa és la comunicació corporativa: allà és on la marca pot utilitzar diferents llenguatges segons el públic el que estigui dirigit.

–Què és la proporció àuria en la composició del disseny gràfic i per què és rellevant? 
–La proporció àuria és un concepte matemàtic... però en resum, la Gestalt va realitzar estudis, en els que es demostrava que el format auri, és el rectangle perfecte on compondre. El rectangle del DinA4.

–Té experiència en el disseny d’un logotip? Quins elements visuals fan que un logotip sigui memorable?
–El grafisme, el contragrafisme, la tipografia, la geometria. Tot pensat en b/n, i en base a una idea. És com un problema de matemàtiques.

–Com mesura l’èxit dels seus dissenys?
–En la satisfacció del client, i després, en la meva observació del resultat final, amb la major objectivitat possible. H