El Sergi Ibáñez és propietari de l’empresa DogCat Sergi. És estilista caní, ensinistrador i infermer veterinari. És l’únic estilista d’Andorra que participa en certàmens de bellesa canins. 

–Quan va obrir el centre?
–Fa sis anys, però fa 25 anys que tinc experiència professional. Vaig començar amb 14 anys a ser perruquer caní.

–Què és necessita per ser estilista caní?
–Professionals que formin a altres professionals. Des de fa temps hi ha acadèmies i passaves una formació d’un any o de més llargada per formar-te com a perruquers. Ara hi ha professionals que no han anat a acadèmies que poden donar una petita ensenyança per  a tenir algun aprenentatge. El títol bàsic és el de Perruqueria i estètica canina i felina, o simplement canina si a l’acadèmia només es tracten gossos.

–Quina diferència hi ha entre perruquer i estilista caní?
–Amb l’estilisme busco patrons, formes. L’estilisme és alguna cosa semblant al modisme: ells et fan la roba agafant mesures, i et fan la roba a mida per a tu. Un estilista caní busca ser creatiu, en canvi el perruquer fa una feina més bàsica, talla el cabell del gos.

–D’on neix la passió que té pels animals?
–D’ençà que vaig néixer, sempre estava rodejat de peluixos i d’animalons. Quan era un nen de 3 o 4 anys sempre m’estava rebolcant amb els gossos del meu avi. Tenien fins i tot por perquè m’havia perdut, els meus pares em buscaven i jo estava a la gàbia del Dòberman que teníem. Al final el meu avi tenia una raça potencialment perillosa, i tenien por de que jo em posés dins de la gàbia perquè al final no era un gos qualsevol i em podia fer mal. Jo estava sempre rebolcant-me amb ells. És una passió que tinc des que soc conscient i els animals sempre han anat amb mi. A més, he tingut l’oportunitat d’estar al zoològic de Barcelona i tocar espècies salvatges, que també m’agraden. M’agraden els animals en general.

–Podríem dir que tens una espècie de connexió amb els animals?
–Sí, sobretot amb els que més treballo, que són gossos i gats. Però també amb peixos, en tinc a casa. Quan han tingut algun problema he pogut connectar amb ells i saber quin problema tenien. Són animals que no interactuen tant, són més indefensos que els altres. Però sí, crec que tinc un do natural amb els animals que ja em ve de família.

–Què és el que més t’agrada de la teva feina?
–La passió i la interacció amb els animals. Ara acabo de deixar amb els seus propietaris un gos de tercera edat, i amb aquests gossos són amb els que més interactuo. Són els que més et diuen i els que més et parlen. M’agrada sentir la interacció i la comunicació amb ells, les mirades que tenim l’animal i jo i les paraules telepàtiques que ens diem. Els animals no parlen, però es comuniquen i has de tenir un do per fer-ho amb ells. No cal parlar amb un ésser viu per comunicar-te amb ell.