Després de treballar a la Duana durant quatre anys, va veure que la seva vida anava més encaminada en ajudar els altres, i així ho va fer. Ara, el David Baró porta 20 anys al Cos de Bombers, a més de ser col·laborador de diferents voluntariats i associacions.
 
–Per què va decidir fer-se bomber?
–A la vida no cal forçar les coses, perquè van venint com han de ser. Vaig treballar a la Duana quatre anys i allà ja feia de voluntari per la Creu Roja, i vaig veure que em donava fer feines més relacionades amb ajudar, donar, etc. Em va començar a agradar el món del socorrisme i se’m va començar a il·luminar la idea de Bomber. I així va ser, vaig passar oposicions i la meva vida va anar cap allà.

–Quines són les responsabilitats d’un Bomber?
–Penso que tots d’una comunitat tenim responsabilitat en la feina que estem fent. De fet, tothom dona un servei a la gent. La dels  bombers és una feina una mica atípica. Donem el nostre temps de cara a la gent, a ajudar- la, i hi ha un afegit, que hi ha un risc, a vegades, potencialment alt. Però és part de la nostra feina i la nostra dedicació.

–És molt sacrificada aquesta vida tan activa?
–Jo diria que la vida en si és activa. Sempre ho hem d’estar una mica, fins i tot quan et jubiles. Cert és que aquest ofici és actiu, però en el teu temps lliure també t’has d’activar, i estar en aquesta alerta, en gaudir i estar obert a les sensacions tan  laborals com en el dia a dia.

–I quin és el seu dia a dia?
–És veritat que tenim bastant temps lliure, però això no vol dir que treballem menys que altra gent. Cert és que fer 24 hores seguides et dona després dies de recuperació. Aquest temps lliure cadascú el gestiona com vol, alguns es dediquen més a entrenar, a les seves aficions, etc. A nivell personal faig molt esport, que m’agrada molt, i viatjar, que m’encanta i també per poder conèixer noves cultures.

–Quin és el servei que ha fet que més l’ha impactat?
–Sempre fan molt respecte les fuites de gas. Però el més perillós que he viscut va ser quan el túnel de les Dos Valires va col·lapsar i va caure. Va haver-hi víctimes i va ser molt impactant, ja que també hi havia persones atrapades i en vam poder treure bastants. Però aquells que van perdre la vida... va ser dur. A més, estàvem treballant i també teníem dubtes al principi de si allò podia acabar de col·lapsar del tot. Amb tot, són coses que el bomber va vivint i va posant dins un calaixet i, de tant en tant, va bé parlar-ho.

–Pren molta importància un bon estat psicològic.
–Quan entres al cos et preparen amb formació molt bona a nivell d’incendis, socorrisme o eines que utilitzem, però el tema psicològic no en donen cap. Tenim un departament de psicologia per si mai notes que no pots dormir o tens ansietat, entre altres, però la formació inicial del bomber, estaria bé tocar una mica la psicologia.

–En el temps lliure, una de les seves aficions és col·laborar amb voluntariats o associacions.
–Exacte. Personalment m’omple. Fa cosa de 15 dies vaig arribar dels campaments saharauis, a la frontera d’Algèria amb el Sàhara Occidental, on em van proposar formar part d’un comboi per a poder baixar vehicles pesants que es van quedar allà. Aprofitant l’espai, aquests anaven plens de material sanitari, roba, escolar, per l’hospital, joguines i alimentació. Jo desconeixia el tema, i ara em sento part d’aquesta gent saharaui i de tot el que els està passant, abandonats de les grans potències.

–També ha estat amb Bombers per Colòmbia.
–I encara hi estic com a membre col·laborador. Els portem material que aquí està en desús i allà es pot aprofitar i també fem temes formatius. Anem uns 15 dies i instruïm els bombers sobretot de zones més empobrides.