L’advocat Emili Campos va presentar el passat dimecres una demanda a la Seu de la Justícia per impugar i anul·lar els resultats de les eleccions generals del passat 2 d’abril perquè considera que es va trencar la cadena de custòdia del vot judicial.

–Fa dos dies va presentar una demanda denunciant irregularitats en el vot judicial. Perquè ho va fer?
–És un procés de reflexió. Un no presenta una demanda aixecant-se un dia al matí i dient presentaré una demanda. Llegint els mitjans de comunicació del país, vaig començar a reflexionar sobre el que està passant a nivell del vot judicial. Em refereixo a la guàrdia i custòdia del vot. A partir d’aquí vaig començar a sentir comentaris que em van portar a plantejar-me la possibilitat que hi havia alguna cosa que fallava a nivell del vot judicial i que possiblement el sufragi de tots els que van votar durant els 15 dies previs a les eleccions, cap la possibilitat que s’estigues vulnerant la inviolabilitat del vot judicial. 
Vam estar parlant amb una sèrie de companys, vam estar analitzant el tema a nivell jurídic i jo vaig plantejar la possibilitat de presentar la demanda. Per què crec que el dret de sufragi és un dret individual que té cadascun dels electors i correspon a cadascun de nosaltres l’exercici de sufragi, per tant, ens correspon a cadascun de nosaltres valorant la possibilitat d’interposar una demanda. 
La idea que portàvem en primer moment era presentar una demanda col·lectiva, però no, perquè no és un dret col·lectiu i per aquest motiu vaig decidir i tots van estar d’acord que posaria la demanda a títol individual, independentment que hi hagi ciutadans que prenguin per exemple el que jo he fet i que facin el mateix. Aquest va ser una mica el procés de reflexió que va portar a la presentació de la demanda.
 
–Té proves d’aquestes possibles irregularitats?
–Parlem de possibles, perquè no ho sabem i hem de tindre un respecte per la tasca de la gent que està a la batllia, però això no impedeix que hi hagi unes sospites raonables que ha portat el procés de guàrdia i custòdia d’aquest sufragi tots aquests dies en què van estar dipositats a la seu de la justícia.

–Quin és el procés que marca la llei que s’ha de seguir en unes eleccions?
–Jo no he sabut trobar, que no dic que no hi sigui, però no hi ha grans referències en la llei, no s’entra en tants detalls i amb tantes especificacions, el que li puc dir és, en una situació d’aquestes, falta el seny i el sentit comú i la pulcritud constitucional.
Com ho entenc jo, el vot judicial és previ al dia en el qual estan marcades les eleccions, en aquest cas el dia 2 d’abril, per tant, ha de reunir tots els criteris de protecció i de seguretat i de cura que qualsevol membre d’una mesa electoral va tindre el dia 2 d’abril. Que penso jo que és el que haguéssim hagut de fer, primer de tot està present el batlle. El batlle no podia marxar d’allà.
Jo en el moment de votar no vaig veure que estigués cap batlle i els conec bé. Jo no ho vaig veure el dia que vaig votar i altres vegades que he votat a la justícia mai he vist al batlle. 
Segon, no es pot donar els dos vots i posar-los en un sobre per molt ben tancat que estigui i fer signar a sobre. Tots haurien d’anar a una urna tancada i precintada davant de notari. Quan finalitzava els dies de les votacions aquesta urna havia de desplaçar-se custodiada dintre de la seu de la justícia per policia.
Aquesta urna hauria hagut de ser dipositada en un lloc completament segur, en una habitació tancada o en una caixa forta tancada i precintada. 
Des del moment en què s’agafen uns vots es fiquen en unes capses de cartó, aquestes capses no se saben com es desplacen des de la planta baixa fins a la planta on van estar dipositades en la planta no sabem si va haver-hi càmeres o no. No sabem si va estar custodiada per la policia, no sabem si es va aixecar acte notarial. Tot això genera dubtes, aquests dubtes generen neguits i aquests neguits han de comportar demandes. La pregunta és, si és que tots els vots judicials van ser traslladats per la policia, van ser realment els vots que es van emetre o no, i no és una qüestió de prova que correspongui a aportar-se per part dels ciutadans, ha de ser la batllia que sense cap mena de dubte ha de demostrar que això s’ha fet d’aquesta manera. Jo dubto molt que ho puguin demostrar, una altra cosa és que diguin que ho van fer. Llavors tots els vots judicials estan en dubte.

–Quines serien les conseqüències en cas de que el que exposa la demanda fos veritat?
–Això correspondria a la fiscalia, per un costat s’haurien d’obrir diligències per investigar i depurar responsabilitats amb els responsables. Però això és massa lluny, jo crec que primer si hi ha aquest dubte s’haurien de repetir les eleccions, el dia de les votacions s’hauria de repetir, com a mínim la gent que va anar a votar a la seu de la justícia. 
Després ja veuríem quin resultat sortiria, si és el mateix resultat o molt proper al que va sortir el dia 2 d’abril, doncs fantàstic, benvingut sigui, tots ens quedarem molt més tranquils. El que no pot ser és la sospita del dubte en una situació com aquesta. S’hauria de veure les conseqüències de tot això, però no es tracta que surtin 50 vots a favor d’un partit polític o no, estem parlant de percentatges de vot molt més importants. Si no es fa això, estan entredient la legitimitat de les persones que ens representaran aquests quatre anys vinents, amb el qual l’intel·ligent és tornar a repetir-ho i no només amb el vot judicial, sinó amb tothom.

–Vostè ha esmentat organismes internacionals de caire jurídic. Fins a on té previst portar la demanda?
–S’enviaran a diferents organismes internacionals. Parlaments internacionals, al Consell d’Europa, al Parlament Europeu i possiblement a alguna organització internacional.

–Per finalitzar, vostè va fer ús del vot judicial. Com va ser la seva experiència? Va observar alguna cosa?
– De les persones que estaven allà presents, dels funcionaris de la batllia, jo no vaig veure res inusual, va ser molt pulcre i molt correcte. Quan va començar a aparèixer el problema és quan vaig dipositar els meus vots. El problema és quan s’arriba amb els dos vots, es fiquen en un sobre per molt ben tancat que estigui i marxem els electors.
A partir d’aquí, perquè va en un sobre i no en una urna, que ha passat amb aquests vots en el moment que es deixa el sobre, cap a on han anat. Aquí tenim el problema, el que no sabem. 
Si jo al moment de dipositar els vots hi hagués hagut una urna precintada davant de notari i amb el batlle present m’hauria donat unes garanties de l’exercici del meu dret de sufragi, que possiblement no m’hauria plantejat res més. L’ombra del dubte fereix, i per això vaig decidir que s’havia de presentar una demanda. 
Nosaltres determinem el nostre futur com a ciutadans cada quatre anys, un moment molt important i partir d’aquí delegem el futur del nostre país i de la nostra vida als nostres representants.