«Prefereixo dibuixar que parlar. Dibuixar és més ràpid i deixa menys espai per a la mentida». Amb aquesta cita de Le Corbusier es presenta Marc Rubí, arquitecte i creador de l’empresa Arquitecture MR, amb seu a Andorra i Barcelona. Des d’un vessant més personal, Rubí es defineix també com una persona somiadora i creativa. 

–Quan va descobrir la seva vocació pel món de l’arquitectura?
–A diferència del que és habitual, la meva vocació pel món de l’arquitectura em va trobar. És cert, que des de ben petit creava històries mentre jugava amb el Playmobil o el Lego i dibuixava tot el que em passava pel cap, però no va ser fins al segon curs acadèmic d’arquitectura tècnica, a través de l’assignatura optativa de projectes (matèria fonamental de l’arquitectura) i al professor que la impartia, el Sr. Pau Pérez i Jové, que vaig conèixer realment la meva predilecció.

–La seva empresa, Arquitecture MR, té una seu a Barcelona i una altra a Andorra. Per què van decidir tenir una seu al Principat?
–Des dels inicis d’aquesta aventura sempre he tingut al meu costat, el Sr. Ivan Ibañez Carmona. Millor amic i company de fatigues, és la figura més tècnica d’Arquitecture MR. Jo en contra d’aquesta, represento l’esfera més creativa. Vàrem estudiar junts a Barcelona i sempre hem estat molt emprenedors i proactius en equip.
Després de la crisi del 2007, vàrem començar a treballar per compte propi, sempre intentant fer arquitectura de qualitat. Els nostres primers dissenys treballaven banys i cuines, els quals també vam executar i, inclús en alguns casos, ens vàrem arremangar per acomplir els treballs. Sempre defensaré que no hi ha arquitectura petita.
En aquests primers compassos, ambdós vàrem començar a valorar el nostre potencial, però quan els meus pares varen decidir iniciar un nou viatge a Andorra i emancipar-se dels seus fills, després d’un gran debat, vàrem considerar que aquest petit miracle geogràfic era un indret perfecte per a consolidar una manera de concebre l’arquitectura diferenciada de la resta i fer créixer la meva creativitat. 

–La pandèmia del coronavirus ho va paralitzar tot. Com va afectar la vostra empresa?
–Evidentment, vàrem patir les conseqüències i també vàrem entendre que tot té un punt de fragilitat, inclús aquells conceptes més bàsics pels quals lluitem cada dia. Tot i això, atesa la nostra inquietud, vàrem aconseguir alguna oportunitat en el punt més àlgid de la pandèmia. Després, en reactivar-se l’economia, vàrem iniciar un creixement vertiginós fins a l’actualitat.

–Fa uns mesos es van presentar a un concurs per executar un projecte destinat a pisos tutelats i van quedar en tercera posició. Com valora aquest resultat?
–Per a l’equip de MR, ha estat el primer concurs d’arquitectura i, sincerament, estem molt orgullosos d’aquest tercer lloc. Ens varen comentar que la nostra proposta arquitectònica havia agradat molt al jurat i per aquesta raó, encara que no vàrem obtenir el primer premi, ens vàrem sentir molt recompensats. Poder competir de tu a tu, contra equips de renom i solera arquitectònica, per a nosaltres ha estat una primera experiència increïble.

–En quins projectes estan treballant ara?
–Actualment, tenim 5 projectes en fase d’execució (quatre cases singulars repartides pel principat i un edifici plurifamiliar a la parròquia d’Ordino) i un bon grapat més, en fase de projecte. No ens considerem un despatx caracteritzat per tenir un gran volum de feina, ja que preferim adaptar-nos i donar resposta a les diferents necessitats plantejades: el cost,  l’indret, el programa... Són ítems que condicionen i per aquestes raons, escollim la singularitat vers a la quantitat.