Nascuda a Chantilly (França), Sandrine Desruels va decidir venir a viure a Andorra l’any 2004, per ser un país on la llengua francesa té molta presència, fet que li va facilitar lai integració laboral i personal. De seguida va entrar en contacte amb la comunitat de gats del país quan va acollir-ne el primer, trobat al carrer. A aquest li va seguir un altre, i a partir d’aquí va conèixer la trista història dels petits felins al país i va prendre la decisió d’intentar millorar les seves condicions de vida, primer, com a voluntària, i des del 2017, com a vicepresidenta i assalariada de Laika, una de les entitats del Principat que vetlla pel benestar dels animals de companyia. 
 
–Quan fa el pas d’entrar a formar part de Laika?
–Al 2017, vaig entrar a formar part com a vicepresidenta, càrrec que encara ostento. En aquells moments, tenien un petit refugi a Sant Julià de Lòria, però quan la colònia va créixer ens van cedir un espai a Santa Coloma on la colònia comptava ja amb 70 gats. Paral·lelament, la gatera oficial estava infrautilitzada i és quan vam decidir parlar amb Govern, que al 2020 va organitzar un concurs per assignar la gestió, que Laika va guanyar.
 
–Quants gats tenen acollits actualment?
–Una mitjana de 170 a 200 gats. A l’estiu en tenim més, però en els últims anys també la pandèmia va generar més abandonaments, i malauradament es van donar casos de propietaris que van morir i els gats van quedar sense protecció. També ha marxat gent del país que no se’ls ha endut.
 
–Quines són les tasques principals de Laika?
–Gestionar el refugi, que no només consisteix en encarregar-se de fer l’acollida i alimentar els gats, sinó també en fer un treball de suport psicològic, ja que els gats arriben amb els seus propis traumes. La gatera no és un pàrquing, és un refugi on els gats s’han de recuperar abans d’anar a l’adopció. A més, fem tota la part de gestió de colònies, en la qual participen també altres associacions del país. En el nostre cas, col·laborem amb Escaldes-Engordany i Canillo.

–Quines diria que són les problemàtiques més importants?
–El problema principal és que el gat és un animal que té un accés molt fàcil. La gent els agafa al carrer, i quan crien, no té recursos per esterilitzar-los ni castrar-los i les camades acaben al carrer; són aquests gats els que acaben al refugi, i això fa que la gatera sempre estigui plena.
 
–Quina podria ser la solució?
–Acabar la feina d’esterilització al carrer, però aquesta tasca Govern la va delegar en els comuns i cadascun fa el que vol, fet que dificulta una mica la gestió general. 

–Quins beneficis té adoptar un gat?
–Molts. Hi ha estudis que confirmen que els gats són molt empàtics i que la gent malalta amb gats pateix menys. Són molts espirituals i connecten amb les persones amb facilitat.