– Quin es el seu posicionament respecte l’acord d’associació amb la Unió Europea?
– La Unió Europea és un interlocutor molt important per nosaltres, el que hem de decidir és quin tipus d’acords volem negociar amb la Unió Europea. Ja vam tenir un acord duaner, d’intercanvi comercial, molt beneficiós per Andorra. Tenim un acord de col·laboració i de cooperació en polítiques molt variades, com educació, com cultura... Per què no agafem aquest últim acord i l’aprofundim més? Per què no desenvolupem acords bilaterals amb altres països de la Unió Europea com el que tenim amb Espanya i amb França, que permet a qualsevol andorrà viure en aquests països? De què ens serveix que persones d’aquest país puguin anar-se’n a viure i a treballar a Polònia? Probablement, de poc. Centrem-nos en les places, que són més rellevants pels andorrans i les andorranes. I Andorra té instruments per a negociar aquests acords. Andorra és europea. Ens hem de sentir orgullosos i orgulloses d’estar dins d’Europa. Però som un país petit. I a Andorra hem perdut el sentit d’escala. Ens hem oblidat del que som. Hem de pensar en Andorra des d’Andorra i per Andorra. Formar part d’Europa? Sí. Hem de connectar millor amb Europa amb el tren, amb més programes d’intercanvi...? Sí, però sense oblidar-nos que som un petit país. I jo crec que el Govern actual s’ha oblidat d’això.

– Que n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
– La interrupció voluntària de l’embaras és un dret humà. S’hauria de garantir, i Andorra és el país més restrictiu d’Europa amb la interrupció de l’embaras. I això, penso que crea un impacte important per Andorra. Andorra també té el règim polític del coprincipat. S’ha plantejat la possibilitat d’una renúncia del coprincipat episcopal si Andorra legisla sobre l’avortament. Si es tria un debat d’una llei sobre la interrupció voluntària de l’embaras, que passa amb el règim del coprincipat? Jo penso que és una pregunta legítima. Jo crec que s’ha de legislar sobre l’avortament. S’ha de legislar en la pròxima legislatura, s’ha de despenalitzar i hem d’anar treballant per la legalització. Haurem de progressar en aquest camí sense oblidar-nos del coprincipat. És veritat que, potser, sense el coprincipat d’Andorra, es perdés alguns dels serveis públics que té actualment. Per això tenim que mantenir aquests lligams i sentir-nos orgullosos també del nostre coprincipat. Però, no vol dir que no legislem sobre certes matèries. 

– Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
– Estem molt preocupats per com s’està construint. Per l’alta densitat que estem agafant. Un país que no té espais de retrobament, un país que té menys parcs, més densitat... Un país que perd els espais de retrobament és un país que perd sentit de comunitat. I és una de les coses que ens està passant a Andorra, estem menys units ara que fa 15 anys. Ens coneixem menys entre nosaltres, es fa menys vida de comunitat, i hem de fer un esforç per recuperar aquests aspectes. I l’urbanisme està molt lligat a això. Penso que hi ha una doble lectura que es pot fer. La primera jo crec que és que estem perdent espais de comunitat. El ciment s’està menjant els boscos. Estem perdent també l’atractiu natural i, per tant, estem perdent també qualitat de vida. I la segona lectura, tan important com la primera, és la dels preus de l’habitatge. Estem construint molt més, però estem construint edificis que no van destinats a la població que viu al país, on no hi poden viure persones que tenen un nivell d’ingressos normal per aquestes noves promocions. No estan pensades per nosaltres. És a dir, no solament no estem densificant més, perdent atractiu natural, sinó que la gran majoria d’aquests immobles va destinats a l’especulació i a la inversió estrangera. 

– Què en pensa dels preus de l’habitatge a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
–Calen intervencions urgents per fer baixar el preu de l’habitatge.Quan Govern intervé en el mercat comprant a un preu exorbitat i, a més a més, aquest habitatge s’està comprant per a molt poques persones, per les més desprotegides. Però per la majoria de la població, el fet que Govern compri dues o tres promocions, o en construeixi dos o unes més, no té impacte. Hem de fer baixar el preu per a tothom. I la manera d’abaixar els preus de mercat és parar la inversió estrangera. És a dir, que entri menys inversió de fora privilegiant la primera compra. Aquelles persones que abans no han tingut accés a un habitatge, paguin una mica menys d’impostos que els altres. O sigui, aquestes persones han de poder-se comprar un segon immoble i un tercer, no hi ha problema. Però han de pagar una mica més. I després, és que s’han d’alliberar els pisos buits. Alliberar, eh? Com si fossin ostatges. No pot ser que en un país de 40.000 habitatges, en tinguis 10.000 de buits. Són pisos que estan bloquejats, que no van ser regularitzats al seu dia a la hisenda dels països dels propietaris. Però hem d’acompanyar en aquests propietaris a legalitzar o a reorganitzar la situació als seus països i, per tant, que entrin al mercat. 

– Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari?
– Depèn de l’especialitat. El que ens falta és metges a certes especialitats. La clau és tenir més diversitat en les especialitats que tenim al país i, al mateix temps, que sigui més atractiu Andorra per venir pels professionals mèdics.  

– Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital?
– Penso que el més preocupant és que no hi hagi una planificació de recursos que inclogui la unitat de radioteràpia. Per utilitzar unitats de radioteràpia, es necessari que estiguin a prop del país mitjançant convenis de col·laboració, però en tot cas, sí que hauríem de desenvolupar més els tractaments específics per certes malalties a Andorra. 

– Què li sembla que tot el relacionat amb salut mental no ho cobreixi la seguretat social, i que a més s’hagin incrementat els preus?
– Penso que hauria d’entrar dins de la cartera de la CASS. Hauria d’entrar dins de la cartera de serveis de manera que els tractaments de salut mental sempre haurien d’estar, com a mínim, coparticipants per la CASS. És a dir, que l’estat hauria de pagar una part important d’aquests. I si no és així, s’ha de modificar. 

– Com solucionaria el col·lapse del sistema judicial del país?
– Hi ha tres respostes. La primera qüestió és de procediment. I és que els procediments han de ser tan àgils com sigui possible. I aquí, jo penso que el Govern actual ho ha fet bé, s’està legislant ja en el sentit de què els procediments siguin menys farragosos, menys llargs i, per tant, més àgils. La segona línia és que tenim pocs batlles. Ara mateix, per ser batlle, has de passar un curs amb molts temes i que t’has de preparar durant un temps. I jo penso que s’ha d’introduir el concurs de mèrits. La tercera és que s’ha de reduir la litigiositat i reduir el nombre de casos. Això passa per una actitud més responsable de les administracions del país. 

– Quina creu que és la situació econòmica que viu Andorra? I després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels preus dels productes de primera necessitat a nivell global?
–Negativa. el nostre model econòmic, que està esgotat. Andorra ha crescut, ha anat creixent la població i l’economia anava creixent igual. Fes una línia del creixement de la població i del creixement de l’economia, se superposen, una línia està a sobre de l’altre. És una correlació total. Hem crescut en quantitat. Però passa que som un país petit i els recursos són limitats, com comentàvem abans. Per tant, com que no podem continuar creixent indefinidament, el que has de fer és créixer en valor afegit. I això no ho sabem fer. Tenim una economia amb un model que ja no respon. No podem continuar esperant que l’economia creixi des d’un model comercial i turístic que tenim el dia d’avui. I la missió és aquesta, fer les coses diferents perquè ara mateix, l’economia andorrana no funciona. I la prova d’això és que, el poder adquisitiu de la gent és molt més baix. Hem perdut qualitat de vida, el que està passant és molt greu. L’economia andorrana està totalment estancada i, al mateix temps, el preu dels béns de consum han pujat, i el preu de l’habitatge ha pujat de forma estratosfèrica.

– Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
–Penso que qui ha respost millor a la pandèmia, en realitat, és la població ciutadana. I que la població andorrana ha substituït al Govern en certes iniciatives. Per mi, la resposta del Govern al principi va ser comprensible. Va ser molt restrictiva, però és comprensible perquè al principi et trobes això. Amb una crisi que no t’esperaves.

– Si guanya les eleccions, té previst ampliar el catàleg de Bàtxelors a la Universitat?
– Concòrdia vol que La Universitat d’Andorra tingui una formació de qualitat. I això vol dir, potser concentrar-nos en formacions específiques. Donar més recursos a certes formacions més que obrir moltes altres línies. La prioritat, ha de ser aquesta. Andorra ha de ser reconeguda fora com un país en el qual hi ha bona educació. 

– Com veu el fet que molts joves es plantegin no tornar al país en acabar els seus estudis?
– Té a veure moltíssim amb les altres respostes i coses que hem parlat. (Andorra) no creix econòmicament. Si Andorra no reparteix prou bé el benestar de les persones que viuen al país, hi ha menys cohesió social i menys sentiment de comunitat, si cada vegada construïm més a la muntanya, és menys agradable viure al país... tot això fa que Andorra sigui menys atractiva.

– Com interpreta la diàspora de gent del país en els darrers anys? Què proposa al respecte?
– Preus de l’habitatge, millor formació, pel sector de l’hostaleria o del comerç... Necessitem reduir els problemes de mobilitat que hi ha al país per a fer Andorra més atractiva. Necessitem posar en força les tradicions, necessitem que hi hagi una escola més social. Necessitem coses que incrementen la qualitat de vida. I, en el fons, parlem sempre del mateix, que és el benestar de la gent del país. 

– Per què creu que els andorrans l’haurien de votar?
– Que no em votin a mi. És a dir, que votin el projecte. Que escoltin les nostres idees. Que vegin si la nostra visió del país, la que estem proposant, coincideix amb la seva visió i, aleshores, que ens votin. Que ens votin perquè som persones que serem coherents amb el que hem dit fins ara, quan estiguem al Consell General i a les institucions. I que votin també noves perspectives per donar solució als problemes que ha tingut Andorra fins ara. 

– Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur. Què proposa a la ciutadania?
– Més del 50% del territori nacional, parc natural protegit. Únic país del món que té més de la meitat del seu territori que és un parc nacional. Això és fantàstic, a escala de conservació de la biodiversitat del país. Per tant, unir des del Madriu fins al parc natural del Casamanya, passant per totes les valls que hi ha entremig, passant per la Vall de Sorteny, per les valls del riu de Ransol, d’Incles... per tots aquests indrets. Un únic parc natural nacional unit per corredors ecològics. Per garantir la fauna i la flora. Per garantir que construïm de forma raonable fora d’aquests límits, i dins d’aquest parc natural crear atractius. Que siguin fidels a Andorra i al seu passat, però que, al mateix temps, puguin aportar valor afegit. Per tant, la proposta seria aquesta.