L’Alex Barreiro va néixer al Principat fa 35 anys. Un cop va finalitzar l’ESO, i sense saber quins estudis escollir ni a quin ofici dedicar-se, el vincle amb la seva mare el va portar a fer estètica i perruqueria per dedicar-se a aquesta feina juntament amb ella. Ara, porta més de mitja vida dedicada a aquest món. 

–D’on sorgeix això de dedicar-se a la perruqueria?
–Sincerament, un cop vaig acabar l’educació segona obligatòria (ESO) me’n vaig anar a estudiar el batxillerat a la Seu d’Urgell sense tenir clar què volia estudiar ni a què em volia dedicar en un futur. La meva mare, en aquells moments, es dedicava al món de l’estètica, i en estar molt unit a ella vaig decidir provar sort a l’ofici de l’estilisme i perruqueria per poder treballar professionalment els dos junts en un futur. Aquell va ser el meu pensament en aquell moment.

–I fins ara, que com qui diu, porta tota la vida en aquest món.
–Així és. Meitat de la meva vida estudiant i l’altra meitat dedicada a la perruqueria. Són 18 anys ja... com passa el temps.

–Quina ha estat la trajectòria fins a arribar on és ara?
–Em vaig treure el títol a l’acadèmia que tenia en el seu moment Anna Barroca, i al cap de quatre mesos ja hi estava treballant perquè els vaig agradar. Allà vaig estar quatre anys meravellosos i d’aprenentatge, una època on em vaig fer un gran professional anant a mil cursos. Vaig treballar a Barcelona, Eivissa i Saragossa. Posteriorment vaig anar a un altre local del país, on vaig aprendre a no fiar-me de la gent, ja que vaig haver de gestionar sol amb 21 anys tot el negoci. Quatre anys més tard vaig posar fi a aquesta aventura i vaig anar amb la Loly a Alma Estilistes, on porto ja 10 anys.

–Aspira a anar més enllà?
–No sé què m’oferirà el futur, estimo el meu treball però hi ha altres aventures que em criden l’atenció. Tot serà analitzar-ho amb la meva dona i veure quin camí emprenem.

–De vegades, els perruquers heu de fer una mica de psicòlegs, escoltar i ajudar la gent.
–Doncs si (riu). En comptes d’una perruqueria sembla una consulta. Tot i això, és meravellós escoltar i que t’escoltin. Tinc clients que també m’aixequen els ànims a mi, i jo a ells. Amb tot el respecte, la meva clientela és la millor del país. 

–Què és el millor que li ha donat aquesta professió?
–Doncs em quedo amb tots aquells éssers humans que van començar com a simples clients i ara són amics. Això és el que més valoro.

–Per molt que li agradi, és una feina sacrificada?
–És una feina molt dura, però imagino que com tota la resta. Això sí, personalment són moltes hores dret, un client darrere un altre, vuit, nou o deu hores de feina, problemes d’esquena, ciàtica, tendinitis, etc. tot això escoltant de vegades històries que et posen trist, però és el que vaig escollir i no me’n penedeixo.