El Guillem Weis té 23 anys i treballa com a biòleg a Tolosa. Es va diplomar d’un Màster en Vectorologia, Teràpia Gènica i Vaccinologia i estar seguint amb el projecte que va fer durant les seves pràctiques per aquest títol. Tot i que està obert a seguir la seva carrera professional a l’estranger, li agrada la idea de participar en el desenvolupament de la recerca a Andorra.
 
–Per què va decidir dedicar-se a la biologia?
– Des de ben petit sempre m’han apassionat les ciències. Amb els anys m’he anat interessant més en la biologia, i en la salut, ja que em fascinava que uns organismes microscòpics poguessin arribar a tenir un impacte tan significatiu sobre els humans i sobre la societat. Quan vaig escollir una carrera, buscava tenir una vida professional diversificada en el dia a dia i evitar la rutina, i la recerca era la meva millor opció. Vaig entrar a la llicència de ciències de la vida a la universitat Paul Sabatier a Tolosa. Després d’especialitzar-me en Biologia Cel·lular i Fisiologia, vaig aconseguir entrar al Màster de Bio-Salut. Per simplificar, he estudiat virologia i com es poden utilitzar com a possibles teràpies diverses malalties o per l’ús de vacunes.

–En què consisteix el projecte en el qual està treballant?
– Treballo amb unes mosques xucladores de sang, del gènere Stomoxys, i la seva possible capacitat a ser un vector mecànic d’un virus que infecta únicament a les vaques, on la mosca no s’infecta amb el virus, sinó que només el transportaria i que al moment de picar una vaca, regurgites la càrrega viral que hauria agafat amb una vaca infectada; igual que una xeringa contaminada. Els resultats d’aquest projecte, podrien arribar, en un futur, a millorar la sanitat i l’economia nacional dels països afectats per aquesta malaltia.

–Com valoraria l’evolució i el progrés científic a Andorra?
– Quan vaig marxar a estudiar a França, pensava que a Andorra no podria trobar un futur professional en el meu àmbit. Tot i que hi hagi certa inquietud avui en dia sobre aquest tema, sembla que tornar a Andorra per dedicar-me a la recerca ja no és un somni impossible i espero que amb el temps puguem arribar a fer que el nostre país aparegui al mapa de la comunitat científica.

–Com es podria fomentar incentivar la recerca científica a Andorra?
– La ciència té un misticisme generalitzat que aparta l’interès del públic per la complexitat i la diversitat que et pots trobar amb cada branca. Per tant, poder arribar a transmetre aquestes nocions de manera més simplificada té molta importància. Tot i que existeixen ja molts medis de vulgarització científica als països veïns, crec que és una opció molt bona per a incentivar la importància de la recerca, ja que és més fàcil veure quina utilitat té un projecte quan s’entén del que es parla. Per Andorra, on el turisme té una importància innegable, la recerca hi podria col·laborar, amb la creació de seminaris internacionals on científics de tot el món viatjarien fins aquí.