Ivan Armengod és el director general d’UNNIC, el centre que engloba el gran casino d’Andorra que obre les seves portes al públic aquesta tarda.

–Aquesta tarda ja s’inaugura el centre UNNIC. Ho tenen tot a punt?
–Fa molts mesos i inclús anys que estem treballant en aquest projecte i aquesta tarda a les 17.00 hores finalment obrim les portes al públic. Hem treballat molt perquè l’edifici sigui un espectacle i esperem que sigui un èxit.

–Quines són les seves expectatives de cara a l’obertura?
–Volem fer un tast de què serà UNNIC. Inicialment, es va concebre com a casino però al final hem fet un centre d’oci i entreteniment global. Hi ha 4 restaurants, zones de joc, espais de business center, zona d’espectacles. Ara el que volem aconseguir aquest cap de setmana és que la gent vegi què serà UNNIC.

–Si hagués de definir la globalitat del centre UNNIC, com ho definiria?
–UNNIC és un edifici concebut com un espai per a tothom. Hi ha una zona d’accés per jugadors que per accedir-hi cal identificar-se, i una altra d’entrada lliure per a tothom, des dels zero anys fins a la gent gran.
L’oferta és molt variada, ja que podran gaudir d’un menú degustació d’un xef Estrella Michelin, menjar un entrepà o bé prendre un còctel. A més, tindrem una gran franja horària en la qual estarem oberts al públic, serà des de les 11.00 hores fins a les 03.00 o 04.00 hores depèn del dia de la setmana i, per tant, estarà a disposició per oferir allò que li falta a Andorra.

–Què aporta UNNIC a Andorra?
–UNNIC complementa molt bé l’oferta d’aquest país. Tenim xifres extraordinàries quant a comerç, esquí, places hoteleres, financeres, i UNNIC completa allò que no té en oci i entreteniment. El nostre objectiu és crear sinergies entre tots aquests operadors.

–Quines són les novetats del centre respecte el que ja es pot trobar al país?
–El centre UNNIC engloba el Gran Casino. La diferència respecte al Bingo és que incorpora les taules de ruleta, pòquer i el blackjack. I com a novetats tenim tota la part d’espectacles continus, un servei de cocteleria dirigit per una persona amb disset anys d’experiència en el sector, ja que ve del Dry Martini i del Ritz de Madrid, i de xef tenim a Nazario Cano que ens fa tota la direcció executiva dels restaurants del centre.

–Quins objectius de visitants a l’any es marquen?
–Hem fet càlculs aproximats i creiem que tindrem uns 189 mil visitants a l’any, pensant que Andorra té uns 80 mil residents i 8,6 milions de visitants. Això són estimacions pel primer any, però en ser un negoci nou, tot i que tenim expectatives, el com funcionarà és una incògnita. Jo crec que tindrem sorpreses molt positives però som prudents.

–Avui ja obren portes però, el procés ha estat difícil? Ha costat tot el relacionat amb la legislació?
–La idea inicial de fer un casino a Andorra data de 1849. Un empresari francès ho va intentar, però al final per França i altres coses se li van denegar els permisos. El 1873 es va presentar un altre projecte amb un edifici en plànols i un projecte seriós que també va ser refusat. El 2014 es va aprovar la llicència de treure un casino i dins del concurs públic, l’empresa JOCS S.A. en va sortir guanyadora. Des de l’adjudicació hem estat temps fent l’edifici i ara per fi tenim tots els permisos i podem inaugurar. Feia molt que esperàvem aquest dia.
La reglamentació d’un projecte com aquest és molt exigent. És un concepte nou per Andorra. Fins ara només teníem un Bingo. Ens obligava a tenir un pla molt ben fet. Tenim recursos per complir la llei i per sobre de les necessitats i coses amb les quals ens vam comprometre al concurs. Estic molt tranquil, perquè complim la normativa.

–Què hi haurà aquesta tarda al centre?
–Farem l’acte inaugural aquest matí, però a la tarda s’obriran les sales de jocs i tindrem també espectacles en directe. Pel que fa als restaurants, ja tenim aforament complet per sopar avui i desitgem que vingui molta gent. Esperem cua per entrar i agilitzar-la, perquè tothom pugui accedir el més ràpid possible a l’edifici.

–I a curt i llarg termini, quins objectius es marquen?
–L’objectiu a curt termini és donar a conèixer UNNIC  a tota la societat andorrana i els visitants de països veïns. El següent pas és treballar les accions populars, ja que és un projecte de país. Posarem un 10% de les accions a l’abast de la població andorrana. La setmana que ve comunicarem com funcionarà l’adquisició d’accions d’UNNIC. A mitjà i llarg termini esperem que el centre es vagi desenvolupant, s’ha de veure com va i anar fent adaptacions. La idea és explotar el negoci i treballar altres conceptes que tenim al cap.

–Quins tipus d’espectacles es podran veure?
–Hi haurà una oferta molt variada. Des d’actuacions en directe de cantants amb rock, jazz, ball, música clàssica, a màgia pels més petits i grups musicals per infants. En funció dels dies i hores de la setmana anirem adaptant el tipus d’espectacles i els horaris per cada un d’ells.

–Hi ha mesures de seguretat d’última generació. Quines són?
–L’entrada a l’edifici és lliure, però a la part de joc hi ha obligació d’identificació. Les persones que hi vulguin accedir ho han de fer identificant-se amb passaport o DNI i també tenim sistemes de reconeixement facial. Tothom que entri a l’espai estarà registrat. 
Com a empresa, som molt curosos amb el joc responsable. El centre no vol facturar de qualsevol manera sinó fer-ho de manera responsable. Les persones excloses en llistes o amb problemes de ludopatia no podran accedir a UNNIC. Volem que l’espai funcioni de per vida, i per això serem molt curosos. Treballem molt amb Afers Socials i organismes privats.

–Quants treballadors tenen contractats? 
Tenim uns 200 treballadors. Uns 25 o 30 fan feina de back office, , és a dir, tota la part d’oficina que no es veu. El gruix gran d’empleats es divideix entre l’àrea de joc i l’àrea de restauració. Tot i que a aquí és on es destina a més treballadors, també en tenim una part molt important al departament de seguretat.

–I ja parlant d’impacte econòmic, tenen algun càlcul estimat del que representarà UNNIC pel país?
Nosaltres en total hem contractat directament a 200 persones per treballar a les nostres instal·lacions, però creiem que donem cobertura a unes 500 persones externes.