El David Donnini va néixer a Andorra i té 23 anys. Actualment es dedica al món informàtic, i des de petit és un apassionat de la música. Fa covers a les xarxes socials i ja ha escrit i compost cançons pròpies. Ara, després d’una aturada musical, té previst tornar a posar-s’hi de nou.
 
–A què es dedica?
–Sóc informàtic a una empresa del país. Aquesta està subcontractada per un banc andorrà, on no hi soc a temps complet però sí bastant i on soluciono incidències. 

–Com és això?
–Ve de família. El meu cosí també ho era i des de petit em va agradar molt, sobretot per la part de videojocs. I fins ara. Però la meva gran passió és la música.

–Per què aquesta afició amb la música?
–De petit vaig tenir una malaltia a les cames, el Perthes, i en aquells moments els meus pares em van regalar un piano. Llavors el vaig començar a tocar i després a anar a classes, m’agradava molt. Els professors em deien que tenia traça i més facilitat que la resta, allà va ser quan vaig començar amb el tema de la música. D’altra banda, com que no vaig anar a l’escola durant uns mesos, vaig desenvolupar més el vessant artístic que el lògic. 

–Fa covers a les xarxes socials.
–Sí. Vaig començar fent rap i ara el continuo fent. El tema dels covers ve arran de la quarantena, sempre m’ha agradat molt la guitarra però no la sabia tocar. Durant el confinament, de manera autodidàctica vaig aprendre a tocar-la. Més endavant, i a poc a poc, vaig anar fent també cançons pròpies amb aquest instrument. I encara que ara estigui parat, la idea òbviament és continuar.

–I quan té previst tornar?
–En un mes i poc, de fet ja tinc una cançó gravada. A més, tinc un amic que és productor a Barcelona. Ara és anar fent. No obstant, combinar-ho tot és complicat entre la feina i la resta, però tot són ganes i tirar les coses endavant. La intenció és tornar amb temes propis i fer el que a mi m’agrada.

–Amb quin gènere s’identifica i fa més?
–Pop i R&B. 

–I no té pensat fer música en un altre estil?
–La cançó que tinc gravada és de reggaeton (riu), però barrejat una mica amb R&B. Així que sí, faré també música més urbana. I sobretot, m’agrada fer música en el moment que estic per expressar el que sento i com estic. 

–Té una anècdota molt destacable.
–Sí. Fa cosa d’un any vaig publicar un cover i el va compartir Paulo Londra. Va ser un moment molt bonic però em va donar més problemes que una altra cosa. Vaig arribar a un punt en el qual em vaig ofuscar, em va començar a seguir molta gent i em demanaven moltes coses. Em vaig bloquejar i vaig decidir prendre’m un temps per a mi. Almenys, si torna a passar una situació similar, sabré com gestionar-la.