L’Àlex Rispal és un artista andorrà. Va estudiar un grau en Fotografia i va realitzar el postgrau en tècniques antigues i creació de la imatge a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya a Barcelona i actualment treballa al seu estudi a Madrid, Espanya. El seu treball se centra en l’experimentació amb l’objecte, la llum i el material fotosensible.  
 
–El dia 3 de març fa una exposició que porta per nom ‘Ment Trucada’ a la galeria Taranmana. Es tracta de la seva primera exposició en solitari. Com se sent en tenir la seva pròpia exposició?
–És un orgull i un plaer poder fer la primera exposició individual aquí al país, en un context de galeria, al final sempre tornem als orígens, i la veritat és que estic molt content que l’Aminda Saludes de la galeria Taranmana hagi apostat pel projecte.

–Què és ‘Ment Trucada’? 
–És un projecte que intenta donar forma a sensacions complexes generades per la ment, una ment distorsionada/trucada, fruit d’una interpretació angoixada de la realitat. L’obra és una eina per explorar aquests pensaments i a la vegada per fer-hi front, pensaments o pors relacionades amb l’existència, la consciència del cos o la soledat. Al final és una exploració de l’ansietat.

–Tot ve per experiències personals, no? 
–Les obres dels artistes són egocèntriques, tots busquem o treballem temes d’interès personal, en aquest cas l’exploració de l’angoixa. Ha sigut un projecte molt complicat no només en la part tècnica sinó també en la part emocional perquè et mostres vulnerable, davant d’un tema que t’afecta en la vida diària.

–I així i tot, l’ansietat l’ha ajudat a crear aquesta exposició, no?
–Sí, a crear-la sí, al final és la base del projecte, l’exploració de sensacions que genera l’ansietat i el resultat és aquest. Gràcies a treballar-la des de dins, però treballar sota aquests tipus de premissa amb tanta implicació emocional dificulta bastant el procés creatiu.

–Quines tècniques utilitza? 
–Les obres són imatges fetes en paper de gelatina de plata, és a dir, fotosensible on treballo de manera anàloga o analògica. La idea d’aquest projecte és combinar la tècnica del positivat directe de les imatges dels personatges i, amb la tècnica pictòrica del ‘quimigrama’, aconsegueixo aquests resultats. Faig servir els químics del revelatge fotogràfic per pintar sobre el paper de gelatina de plata. Aquesta tècnica és la que he usat per representar els paisatges. I el positivat directe i tècniques com el fotograma per representar els personatges.

–Què en pot esperar una persona que tingui pensat visitar-la? 
–En aquest projecte una part molt important de l’obra és l’espectador, perquè és el que té l’experiència final. La idea principal és generar sensacions, sento que les obres no només parlen de l’angoixa, al final són pensaments deformats que poden ser analitzats de manera molt diferent per l’espectador.