Carles Ribó Casanovas és catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes en un Institut de Sant Boi de Llobregat. De seguida que parles amb ell t’adones que encaixa a la perfecció en la imatge de professor apassionat per les lletres que sap transmetre als seus alumnes la importància de llegir. Ahir a la tarda va presentar a la llibreria La Trenca el seu primer recull de poesia, Cendra batuda pel vent (Anem Editors), poemari guardonat a la 43a Nit literària Andorrana amb el Premi Grandalla 2021. 
 
–Primer poemari i s’enduu el Premi Grandalla 2021. No està gens malament.
–Soc professor i lletraferit, sempre havia escrit una mica, però no va ser fins que la meva cosina, l’escriptora Laura Casanovas, entre d’altres, em va animar a pulir els poemes i a presentar-me que ho vaig fer. Al cap i a la fi, guanyar un concurs és la porta per donar-te a conèixer. Quan guanyes un premi és quan tens l’apel·latiu de poeta. Quan m’ho van comunicar, va ser una gran alegria.
 
–I ara ja sent que és poeta?
–Fins que no m’ho han repetit moltes vegades no m’ho he acabat de creure. El fet de publicar el llibre i haver sortit als mitjans, fer presentacions, que la gent et comenci a tractar com a tal i que et digui que li ha emocionat algun dels poemes és quan comences a sentir-t’hi. Ser poeta és poder compartir la poesia amb algú.
 
–La poesia i els sentiments.
–Jo crec que l’emoció i els sentiments són el centre de les nostres vides. Algú deia que més que Homo sapiens som Homo sentimentalis, i en realitat és això, la vida no es comprèn sense les emocions, sense l’amor, que és el que ens mou.
 
–El seu poemari gira entorn a una ruptura.
–A partir d’unes vivències personals, però evidentment passades pel filtre de la reflexió, el que he buscat no era fer un llibre autobiogràfic, sinó expressar uns sentiments que compartim tots quan es produeix una ruptura, com la tristesa, la ràbia, la culpa, la solitud i l’esperança, per poder connectar amb els meus lectors. Perquè, qui no ha experimentat solitud? Aquest és el punt de contacte amb qualsevol lector. Jo veig la poesia com un mirall, on primer em miro jo i a partir d’aquí elaboro els poemes, i m’agradaria que després qui els llegeixi també s’hi miri i es reconegui. Quan això passa i es dona la connexió entre el que tu has escrit i allò que el lector sent és quan la poesia triomfa.
 
–Em podria dir algun/a poeta amb qui connecti vostè?
–Tots el poetes que he llegit d’alguna manera viuen en mi i m’han influït d’alguna manera. Un exemple seria la Teresa Colom, una gran poeta, i d’alguna manera connecto amb la seva manera de fer poesia perquè també escriu a partir dels seus records.

–Té entre mans el següent poemari?
 –Sí, ja hi estic treballant, perquè el cuquet de la poesia no para. Quan tens coses a expressar i has descobert el canal poètic ja no pots deixar-ho.