L’Adrià Martí va néixer al Principat farà gairebé 23 anys. En fa set, cursant primer de batxillerat, es va aficionar a la muntanya, i des de fa un parell s’hi dedica plenament. Durant el procés va conèixer l’escalada, esport que el va fascinar.
 
–S’ha d’estar en bon estat per fer escalada?
–Ni de bon tros. L’escalada és per a tots, es pot practicar indistintament del gènere, sexe, estat psicològic o físic. És més, pot ser una eina per assolir un òptim d’aquests dos estats. 

–Quan ho va començar a practicar i per què? 
–Farà set anys, quan feia primer de batxillerat, però ho vaig anar deixant i ara fa un parell d’anys m’hi vaig tornar a posar més seriosament. El procés va ser molt natural perquè als 14 o 15 anys em vaig cansar de jugar a futbol i em vaig aficionar més a la muntanya, fins a arribar a un moment que aquest primer ja no em cridava l’atenció per x motius i em vaig dedicar plenament no a l’escalada, però sí a la muntanya. Arran de caminar-hi, després vaig començar a córrer, a l’hivern fer esquí de muntanya, i alguns dies anar al rocòdrom em va fer aficionar a l’escalada, i em va acabar enganxant del tot. A més, per una persona introvertida com jo, és un esport que es pot practicar sol, així se’m va lligar una mica amb la meva personalitat i se’m va fer més fàcil. 

–Quines són les tres millors zones per a fer escalada al país? O que hi hagi estat vostè?
–No li podria dir una en concret, ja que Andorra com a àrea està molt bé i cada cop s’estan obrint més sectors, ja sigui de corda com d’escalada en bloc, i això sempre és positiu. Que augmenti la qualitat local de la roca i que el Principat sigui reconegut com un lloc on es pot escalar és bo. Tot i que també tenim zones molt bones a prop. Soc un enamorat de Targasona, un espai prop de Llívia. També em moc molt per l’Alt Urgell: Coll de Nargó, Fígols, Oliana, etc. I per l’estany de Cavallers, un lloc on cada cop que puc m’hi escapo, a més de ser una zona impressionant a l’estiu. Ja veu que no cal anar gaire lluny per escalar, per sort tenim llocs a prop que són increïbles.

–Per a molts l’escalada és una addicció. Com explicaria a algú que no ho practica el perquè enganxa tant?
–És el més pròxim a una sensació de llibertat que he experimentat mai. És a dir, ets tu sol contra la roca, que diguéssim, i a partir d’aquí tot es basa en fluir i arribar a un estat que et permeti gaudir contra ella. Això, lligat a una sensació d’aventura, llibertat i de connexió amb la natura crec que és el que fa que cada setmana pensi en anar a escalar. 

–Pel que fa a la seguretat, és tan segur com es diu? Estadísticament, els escaladors es lesionen més de camí a la ruta que no fent-la.
–L’escalada és tan segura com tu la vulguis fer. Objectivament, sí que és un esport de risc, però vas lligat, i el material ha evolucionat moltíssim i aguanta uns pesos i unes càrregues enormes. A més, si la gent es forma per fer les coses bé i minimitzar riscos, és un esport molt segur.