Com a bon filòsof i coneixedor de les religions, i del fet de creure o no en alguna d’elles, era d’esperar que Jordi Corominas escriguís Entre els déus i el no-res (Fragmenta, 2023), un assaig (de lectura fàcil) que vol ser un mapa per orientar-nos davant la complexitat de les qüestions relatives a la fe. Sens dubte, un llibre imprescindible per posar una mica de llum a conceptes com l’espiritualitat, la religió i l’ateisme. Corominas presentarà l’obra el proper dimarts 31 de gener a la llibreria La Trenca d’Andorra la Vella, acompanyat per Àngels Mach, presidenta de la Societat de Ciències d’Andorra, així com per Marc Vila, Raonador del Ciutadà, jurista i filòsof de formació.
 
–Quina és la idea central del llibre?
–He volgut fer un gran mapa, amb la utilizat que això implica, per situar algunes qüestions com ara les grans creences de la humanitat. A la vida, es pot ser indiferent, ateu, agnòstic, creure en una determinada religió, i jo el que he fet és apropar-me a casdascuna d’aquestes opcions des de l’empatia per explicar en què consisteixen, ja sigui, el cristianisme, el budisme, o l’ateisme.

–Per explicar-ho es recolça en escrits de diferents pensadors que n’han parlat al llarg de la història.
–Són florilegis, és a dir, petites flors, o petjades espirituals deixades al llarg dels segles amb diferents visions del fet d’existir i estar al món. He procurat inserir-les al text per 
 aclarir millor el que jo explico.

–Per què té tan mala fama l’ateisme? Hem de creure tant si com no?
–Aquest és un dels temes més importants del meu llibre. L’ateisme és una opció universal, que no és un fenomen occidental, hi ha hagut un ateisme hindú i precolombí, per exemple. El que passa és que no és el mateix ser-ho a països com Aràbia Saudita, on et poden condemnar a mort que a d’altres on no es persegueix. A la nostra societat implica una  afirmació forta, perquè si dius que no ets creient, no passa res, però si creus que els deús són una trampa al servei de la manipulació, això t’obliga a fer tota una reformulació i avui dia els pensaments forts estan mal vistos i impliquen prendre posició.

–La idea que totes les religions són iguals i que necessitem creuree per tirar endavant, és certa?
–Jo crec que no. Una de les virtuts del llibre és que presento una apertura absoluta. Camus, per exemple, era ateu i potser tenia tota la raó del món. Jo asumeixo que l’ateisme és un camí difícil i que n’hi ha de molts tipus. Dic que totes les religions són iguals seria com dir que tots els ateismes també ho són. 

–Ens hem de qüestionar el que ens expliquen els erudits?
–Jo distingeixo entre sedentaris i cercadors. La raó sempre està amb els cercadors, amb els que no són crèduls. Una cosa és confiar i una altra estar disposat a matar per una entelèquia. Al llibre es veu molt bé com aquests esquemes religiosos quan els agafa l’estat serveixen als seus interessos, com per exemple Rúsia amb el comunisme.