PUBLICITAT

Bienvenida Vila Propietària i cuinera

«Tenim clients que ens venen a comprar des del primer dia»

Per Cel Márquez Bernat

La Bienvenida i en Luís
La Bienvenida i en Luís

La Bienvenida i en Luís porten tota la vida junts i cuinant menjar per emportar a la seva botiga. El que els fa seguir avui dia darrere del taulell és la seva il·lusió per la cuina, la feina ben feta i la seva fidel clientela que els visiten religiosament cada cap de setmana per encarregar els seus plats.
 
–Quant de temps fa que van obrir Alimentació Silleda?
–Vam obrir la botiga l’any 1984, aquest any ja en fan 39.

–Quin és el seu lema per fer tants anys oberts?
–El nostre lema i la forma en què veiem el negoci és molt senzilla. Ens preguntem:  tu t’ho menjaries? Doncs el client també.

–Quanta varietat de plats poden fer per emportar en una jornada?
–Podem fer fins a uns 20 plats, des de pollastre a l’ast, espatlla, costelles de porc... I tot cuina casolana. Però només fem plats per emportar dissabtes, diumenges i festius.

–D’on els ve la seva passió per la cuina?
–El meu marit és cap de cuina, ha estat cuiner tota la vida en diversos hotels. I a mi m’encanta cuinar, m’hi he dedicat d’ençà que era jove. 

–Com ho han fet per què la gent confiï en la seva cuina?
–No hem fet mai publicitat, a nosaltres ens coneix la gent pel boca-orella. Intentem fer una bona feina i si al client li agrada ho comparteix amb els seus amics i familiars. Amb la publicitat que em fan els meus clients ja estic satisfeta.

–Han creat una família?
–Els nostres clients són la nostra família, són molt fidels i fa molts anys que confien en nosaltres.

–Com és el seu tipus client?
–Són bons, em refereixo al fet que són bones persones, ens venen a comprar cada setmana. Tenim clients que des del primer dia que vam obrir que ens venen a comprar, han vingut els avis, els pares, els fills, els néts i ara fins i tot algun besnéts.

–A quina hora s’aixequen per fer tant de menjar?
–Depèn, un dia pot ser a les 6.00 o un altre a les 10.30 i m’estic tota la nit cuinant i me’n vaig a dormir tard. Aquestes festes no hem dormit pràcticament de la quantitat de gent que ens ha demanat per emportar. Fins i tot van venir uns a les 12 de la nit.

–Amb la seva feina no els cal cuinar als clients.
–No, i jo estic molt feliç de què no cuinin i que confiïn en nosaltres per fer-los el menjar.

–Han pensat a jubilar-se d’aquí a poc temps?
–Algun dia ens haurem de jubilar, no crec que tardi a arribar, però per ara encara ens queden alguns dies de cuina. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT