Kristina Bordonos va néixer fa 33 anys a Lugansk, una ciutat situada al nord-est d’Ucraïna, propera a la frontera amb Rússia. Va arribar a Andorra l’any 2014, però la seva família segueix al seu país d’origen.

–On va néixer?
–A Lugansk, Ucraïna. És una de les moltes ciutats del Donbàs. Allà em vaig matricular en Turisme i després em vaig posar a treballar en una agència de viatges.

–Quan va arribar a Andorra?
–L’any 2014.

–I per què?
–Per l’esclat de la guerra russo-ucraïnesa. Ens vam mudar amb la meva família a Kíiv, la capital, però un cop allà ens vam trobar sense saber què fer i amb un apartament on jo no tenia lloc. Per aquells temps, la meva àvia vivia a Girona. Llavors em va venir a buscar per intentar fer-me un visat i poder sortir del país durant un temps. Ho vam aconseguir i vaig estar a la ciutat catalana durant unes dues o tres setmanes. 

–I doncs?
–La meva àvia coneixia una dona que em va oferir un treball a Andorra, en un principi com a una cosa temporal d’una setmana, per donar classes de rus i cuidar un nen d’una família resident al país. 

–I com va anar?
–Em van ajudar a fer els papers i al final em vaig quedar al Principat.

–Actualment, a què es dedica?
–Vaig cursar uns estudis relacionats amb el món de l’esport a Barcelona i des de fa un parell d’anys soc professora de Pilates.

– Com va viure l’episodi bèl·lic de la invasió russa a Ucraïna que va començar al febrer?
–Estava aquí al país i va ser molt fort. Vaig estar molt nerviosa i se’m feia molt difícil de creure. Tampoc dormia a les nits i estava molt preocupada per la meva família, que la tinc allà. En aquest sentit, de vegades no podia parlar amb ells, de fet encara ni els he vist. Puc dir que és el pitjor que m’ha passat a la vida.

–Ara, però, millor?
–Després de l’estiu sí perquè al final t’acostumes, i la meva família va poder tornar a casa. Però el primer mig any va ser com un infern, ja que no podien venir cap aquí. 

–Tenir un contacte regular amb els seus familiar és molt complicat?
–Sí. Parlem només per missatges i videotrucades. És un alleujament, però a la vegada ho passo malament perquè em van comentant que, per exemple, en els darrers quatre dies no han tingut aigua, llum, ni calefacció. 

–I en aquests moments de contacte, com li expliquen la situació que es viu allà?
–Que és bastant difícil. També tenen por quan sonen les alarmes. A més, viuen a prop de Kíiv, on hi ha bastants atacs. De fet, l’altre dia, la meva mare va sentir una explosió darrere de casa. És terrible, no saps què fer en aquestes situacions, sobretot mentalment.