Originària de Lleida, Pilar Jaraute porta més de 40 anys a Andorra, on va treballar en l’àrea de la neteja i com a conserge d’una comunitat de veïns. La pintura sempre l’havia atret però les ocupacions laborals i familiars no la van deixar temps lliure per agafar els pinzells fins que es va jubilar, ara fa 13 anys, quan va entrar en contacte amb una associació de dones lleidatana on va fer els primers quadres de manera totalment autodidacta. Després de la pandèmia es va apuntar a un taller organitzat per La Capsa (Ordino) on la professora, després de constatar la qualitat dels seus quadres, la va encoratjar a fer la seva primera exposició, que amb el títol Paisatges, flors i altres dèries va inaugurar el passat 20 de desembre a la biblioteca de la Massana i que es pot visitar fins el proper 4 de febrer de 2023. 
 
–Quin tipus de quadres trobarem a l’exposició?
–Veuran 17 quadres pintats amb tècnica d’acrílic d’un estil artístic realista clàssic que representen paisatges, flors, i animals.
 
–I quines són les dèries?
–Això fa referència al quadre més gran que hi ha i que potser crida més l’atenció perquè per veure l’obra –una imatge de l’estany de Sant Maurici amb la Pica d’Estats al fons– s’ha d’obrir una finestra de fusta que forma part de l’obra en si.
 
–Vostè pinta els paisatges in situ?
–No, treballo a partir de fotos que faig jo mateixa del que vull plasmar als quadres, sigui una flor, un animal o un paisatge concret.
 
–Per què s’ha decantat per la pintura realista?
–Realment el meu objectiu pictòric seria arribar a l’hiperrealisme, assolir aquesta perfecció de traslladar a una tela la realitat de una foto, encara que sé que no ho aconseguiré perquè vaig començar molt gran, i l’edat no perdona pel que fa a la vista i els reflexes. A més, amb acrílic és molt difícil. Però jo continuo.
 
–Per què treballa amb acrílic?
–Per una qüestió d’intoleràncies químiques. Per pintar amb oli, el mèdium ha de ser un producte de composició química que no puc fer servir. En canvi, l’acrílic és sempre aigua i tot i que no és la tècnica ideal per l’hiperrealisme, el treballo força bé.

–Crec que també fa servir altres materials?
–Sí, per aconseguir que la pintura sigui més realista, a vegades faig servir elements com pols de marbre, sorra, paper maixé, etc. per fer el relleu.

–N’ha venut alguna de les seves obres?
–Sí, unes quantes. Una que em va fer especial il·lusió va ser l’adquirida pel cònsol de la Massana, un quadre que no creia que vendria perquè és diferent a la resta, però precisament la seva originalitat és el que li va agradar.

–Com ha viscut la seva família aquesta vena artística?
–Estan molt orgullosos, sobretot els meus fills, que sempre m’han recolzat, i m’han fet regals relacionats amb la pintura.