Després de fer el batxillerat de Gestió i Administració d’Empreses, Emma Milà volia orientar la seva formació cap a la docència en llengua catalana a França, però abans de començar es va adonar que la vida tenia uns altres plans i als 17 anys es va iniciar en el món de l’hostaleria com a cambrera. En aquests quatre anys d’experiència laboral ha treballat al restaurant l’Orri d’Andorra la Vella, on va començar des de zero, i des de fa un any atén sempre amb un somriure i gran professionalitat els clients de El Passadís a l’edifici Andbank d’Escaldes-Engordany.

–Va començar a treballar molt jove i a responsabilitzar-se de vostè mateixa, un fet no gaire habitual.

–Sí, als 18 ja vivia sola. Això m’ha fet madurar més ràpidament. A vegades, quan parlo amb les meves amigues, que no han viscut el que jo, m’adono que els és una realitat aliena , i que si no se l’expliqués jo, no la coneixerien. Però no em penedeixo, tot i que he viscut situacions complicades he après molt, i als meus 21 anys tincuna experiència vital més gran que molta gent de la meva edat.

–Per què va triar treballar com a cambrera?

–Perquè soc una persona molt activa i no em veia treballant en una oficina davant l’ordinador durant vuit hores seguides.

–Quines són les qualitats que ha de tenir un bon cambrer?

–Segons la meva experiència, el més important de la feina de cambrer és ser amable i saber escoltar. El cambrer és el primer contacte del client amb el local i el seu comportament pot afectar directament en com se senti i en la seva decisió de tornar. Per aconseguir-ho és fonamental deixar els problemes a casa, perquè si te’ls emportes a la feina, el client ho acaba pagant.

–Després d’aquests quatre anys, quina valoració fa?

–Sempre havia sentit que no era una bona opció, però jo he aprés moltíssim, de fet, encara ho faig cada dia, no només de la feina en si, sinó de parlar amb els clients, als quals acabes coneixent molt. Tanmateix és una feina dura tant físicament com mental.

–Què és el que més li agrada?

–El tracte directe amb la gent, que és molt diversa. Després d’aquests anys puc dir que gràcies a l’hostaleria fins i tot he fet bons amics.

–I de psicòloga també n’ha fet, complint amb el tòpic?

–A alguns. Hi ha gent que té menys dificultats per obrir-se amb algú que no coneix. El que em sorprèn és que a vegades, després d’escoltar com una persona m’explica temes de la seva vida, les seves preocupacions o problemes familiars, de sobte, quan s’assabenta de la meva edat es quedi molt parat. No s’ho esperen.

–És un sector laboral amb força demanda, però està valorat?

–A Andorra, la restauració no està ben pagada tenint en compte tot el treball que implica.